La dansa

La dansa del ventre combina elements tradicionals de l'Orient Mitjà amb d'altres del Nort d'Àfrica. En àrab se l'anomena raqs sharqi, dansa d'orient, o bé raqs baladi, dansa nacional. El raks baladi és una dansa molt elemental, pràcticament sense desplaçaments i amb moviments principalment de malucs. A l'evolució d'aquesta dansa se l'anomena dansa del ventre o raks sharki a Egipte.

El raks baladi o baladí originalment era una dansa que van portar els camperols d'Egipte a la ciutat. Es considera molt expressiva i molt de la terra. Els moviments més bàsics es fan amb els peus i els malucs, com la marxa egipciana, i hi ha força accents, vibracions i passos que es fan amb petits salts. A Turquía, la dansa del ventre se l'anomena gobek dans o rakasse, ritme turc.

Ampliar
(Ampliar)

Dansa al Caire. Gravat de David Roberts' Egypt & Nubia, realitzat entre 1845 i 1849. Wikipèdia

L'orígen de la dansa

No s'ha establert de forma unívoca l'orígen d'aquesta dansa. Algunes teories apunten a què procedeix de les danses de l'Antic Egipte, basant-se en les posicions de les ballarines; aquesta teoria la recolza el ballarí egipci Doctor Mo Geddawi. Altres atribueixen el seu orígen en un ball de tipus religiós que practicàven antigament les sacerdotesses dels temples. També es considera que formava part de les pràctiques tradicionals del part en les regions d'orígen. S'hauria escampat gràcies a les migracions dels pobles gitanos i de grups similars, d'orígen indi.

Ampliar
(Ampliar)

Ballarines i flautistes. Pintura mural de la tomba de Nebamen, Tebes. Imperi Nou, ca. 1400 aC. Wikipèdia

Fora de l'Orient Mitjà i de l'Àfrica del nort, el ball del raqs sharqi es va fer popular durant el moviment romàntic dels segles XVIII i XIX, amb la representació que els artistes orientalistes feien de la vida de harem de l'Imperi otomà. Algunes dones occidentals començaren a aprendre i imitar la dansa d'Orient Mitjà, que en aquell moment estava colonitzat per les nacions europees. L'exemple més conegut és el de Mata Hari, que malgrat fingir ser una ballarina de la illa de Java, s'acostava més a les formes de dança de l'Orient Mitjà que a les d'Indonèsia.


Back-Index

La Bella Otero (Agustina Otero Iglesias). Fotografia de Charles Reutlinger, ca. 1905. Wikipèdia.



Ampliar
(Ampliar)

Ostraca que representa una ballarina. Imperi Nou (1570-1070 aC). Tebes. Fotografia presa al Museu Egipci de Torí, l'agost del 2007.