Eugenio Mira roda «Agnosia» a Celrà i Girona, on mobilitza 250 extres a les escales de la catedral

El film, protagonitzat per Eduardo Noriega, és un thriller ambientat el 1899

El director alacantí Eugenio Mira (1977) està rodant des d'ahir al vespre i fins demà, a les escales de la catedral de Girona, una «escena clau» del seu segon llargmetratge, Agnosia, una història ambientada en la Barcelona del 1899 que també s'ha rodat, en part, a Calonge i a la Fàbrica de Celrà, on l'equip va fer la setmana passada maratonianes sessions de rodatge. Ahir, uns 250 extres acuradament vestits d'època es passejaven pel Barri Vell, al costat d'Eduardo Noriega i els altres protagonistes.

«L'acció de la meva primera pel·lícula, The birthday, passava íntegrament en un hotel de Baltimore, durant una nit del 1987, i això vist des d'ara ja és una pel·lícula d'època», explica en una petita pausa del rodatge l'hiperactiu Eugenio Mira, tot simpatia i amabilitat enmig del caos controlat que és un rodatge d'aquestes dimensions. En tot cas, Agnosia sí que és una pel·lícula cent per cent d'època, amb gust de gran producció, múltiples escenaris –també s'ha rodat a la plaça Sant Jaume de Barcelona i al Parc Nacional d'Aigüestortes– i un gran desplegament tècnic i de personal.

Ahir al vespre, l'església de Sant Lluc, al costat de la plaça de la catedral, bullia d'activitat: hi tenien lloc les proves de vestuari i els encarregats de perruqueria i maquillatge treballaven «a 2.000 per hora», segons un crit llançat entre la multitud, mentre altres reclamaven atenció: «Em cau el bigoti!»; «tinc un botó trencat!»... Ja vestits com senyors o pobres del 1899, els extres eren concentrats al pàrquing del Col·legi d'Arquitectes, on esperaven el seu torn per participar en alguna de les escenes previstes a les escales de la catedral, però filmades d'esquenes al temple. La previsió era que les escenes més multitudinàries no arribarien fins a la mitjanit i que el rodatge podria durar fins a les 5 de la matinada.

Segons Mira, aquesta és la primera vegada que el cinema tracta la malaltia de l'agnòsia –«Si més no, com el vertigen centrava el clàssic de Hitchcock»–, que incapacita l'afectat per reconèixer el que ja ha après o les persones que ha conegut, com una amnèsia de «la biblioteca del coneixement». La protagonista d'Agnosia té la malaltia i alguns intenten aprofitar-ho per enganyar-la.

Mira roda aquest guió d'Antonio Trashorras per a Tele 5 amb un plantejament que vol copsar «l'austeritat de L'home elefant de David Lynch i el preciosisme de Visconti», per tal de mostrar «violència i sexe sense deixar de ser elegant i clàssic, com ho era L'últim tango a París; és a dir, una pel·lícula formalment molt clàssica, però amb un interior molt dur». A més d'Eduardo Noriega, també hi actuen Bárbara Goenaga, Félix Gómez, Sergi Mateu i Martina Gedeck. La previsió del director és que el film es pugui estrenar després de l'estiu del 2010.

Eduardo Noriega, al rodatge d'Agnosia, a Girona

Les escales de la catedral han tornat a principis del segle XX, en el rodatge del segon llargmetratge d'Eugenio Mira, protagonitzat per Eduardo Noriega i Bàrbara Goneaga

Girona retorna aquests dies a principis del segle XX de la mà del director alacantí Eugenio Mira. Les escales de la Catedral s'han convertit, des d'ara i fins divendres, en el plató de la pel·lícula 'Agnosia', el segon llargmetratge del director. La història, un 'thriller' protagonitzat pels actors Eduardo Noriega i Bàrbara Goneaga, tracta sobre l'estranya malaltia mental que pateix una jove hereva i el complot que es forma al seu voltant. Mira ha escollit Girona per rodar la seqüència que tanca el film, on hi prenen part uns 250 figurants. L'escena recrea la sortida de la missa del Gall a la catedral de Barcelona i, com explica Noriega 'hi passen coses fonamentals' perquè la trama arribi al clímax.

Des d'aquest dimecres i fins divendres, qualsevol qui passegi pel voltant de la Catedral de Girona al capvespre es trobarà amb un peculiar escenari. 250 persones vestides d'època, focus per tot arreu i –sobretot- càmeres de cinema. I és que l'escalinata del temple s'ha convertit en un plató al servei del director alacantí Eugenio Mira.

La pel·lícula que s'hi roda, batejada com 'Agnosia', és el segon llargmetratge de Mira i tracta sobre una estranya malaltia mental que no va ser coneguda fins a principis del segle passat. 'Els qui la pateixen són incapaços de discriminar objectes, persones i sons; per exemple, no distingeixen dues persones que portin barba encara que no s'assemblin', explica el director.

Partint d'una jove hereva de classe benestant que pateix aquesta malaltia (Bàrbara Goneaga), el director teixeix una història de complots i conspiracions al seu voltant. 'El personatge de Joana és molt especial; creix entre cotons amb un pare que l'adora, però al final la seva malaltia també es converteix en la seva desgràcia, perquè es veu envoltada d'una conxorxa', explica l'actriu que li dóna vida.

Al seu costat, la protagonista tindrà un pare protector (Sergi Mateu) i un jove promès (Eduardo Noriega) a qui li costa admetre el mal que pateix. 'En Carles i la Joana es coneixen des de petits, i sempre estava molt clar que es casarien; però el meu personatge té molta por que l'agnòsia no tingui cura i que els seus fills la puguin heretar', concreta Noriega.

La trama de la pel·lícula es desenvolupa a principis del segle XX, en una època marcada per les classes socials, la industrialització i les revoltes obreres. 'L'agnòsia em va semblar una idea molt bona per fer un thriller on es veiés que gent amb males intencions treia profit de la malaltia', explica Eugenio Mira.

Arreu de Catalunya

El film s'ha rodat en diferents indrets de Catalunya, tot i que cap d'ells representa l'escenari real on transcorre. Així, per exemple, el parc d'Aigüestortes es converteix en un paisatge suís o indrets de Tarragona recreen el Marroc. Girona tampoc s'escapa d'aquesta premissa i, així, les escales de la Catedral recreen les de Barcelona.

A Girona, fins aquest divendres, s'hi rodarà la seqüència final del film. 'És la sortida de la Missa del Gall de l'any 1900, i en aquest indret hi passen coses fonamentals per a la trama', ha explicat Noriega. L'actor també ha avançat que, entre la multitud que surt del temple, s'hi infiltra un anarquista pistoler.

'Precisament, aquesta seqüència és la que requereix més concentració, perquè es tracta d'un dels moments més durs de la pel·lícula', explica Goneaga.

La ciutat com a escenari

El director ressalta que les escales de la catedral gironina són un bon escenari a l'hora de recrear 'una Barcelona de principis de segle, que es vol vendre com una ciutat en expansió'. Mira també precisa que, abans d'iniciar el rodatge, l'equip s'ha estat tres dies il·luminant l'espai. 'Es tracta d'un repte important, perquè és difícil aconseguir que cada figura estigui al pla que li pertoca', precisa.

'Girona és de puta mare', opina l'actor Eduardo Noriega, que és el primer cop que roda a la ciutat, tot i que abans ja hi havia estat. I afegeix: 'No has de tocar massa res, hi ha carrers on pots rodar-hi perfectament com si fossin d'època'.

Al rodatge a Girona hi participen 250 figurants. La seqüència s'ha de rodar de nit per exigències del guió.