|
||||||
|
||||||
|
L'orígen del costum de menjar aquests aliments altament energètics sembla que prové del fet que durant la nit de Tots Sants, la vigília del dia dels morts, a parròquies i convents es tocava a mort sempre seguit, fins a la matinada; amics i parents més propers ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir, atès que les castanyes és un fruit abundant a la tardor, acompanyats de glops de moscatell.  En alguns indrets també existia la tradició de que la mainada havia de deixar castanyes amagades a algun racó de la casa amb l'objectiu que, durant la nit, les ànimes dels que faltaven vinguessin a recollir-les i les canviessin per panellets. A les darreries del segle XVIII el costum ja s'havia extès de tal manera que la castanya va passar a ser un element de comerç i va aparèixer la figura de les castanyeres, dones que torren les castanyes al foc i les venen en parades al carrer, i en alguns indrets es celebraven fires especialitzades en les dues menges: castanyes i panellets, i també rifes basades en tenir clavades damunt una taula les quaranta-vuit cartes del joc, distribuïdes en quatre grups, un per cada coll; dins una bossa tenien quaranta-vuit canonets de canya i dins cadascun, una carta, que eren adquirides pels que optaven al premi. Amades esmenta que a la fira de castanyes i panellets celebrada a Barcelona l'any 1796, als carrers del Call, de la Boqueria i de l'Hospital, el nombre de parades passava de les dues-centes. Bibliografia: |
  
|
|||||
 |
||||||