Els Caramany


		Les primeres referències dels Caramany, família originària de l'antic comtat de la Fenolleda, daten dels segles XIII i XIV, i situen aquest noble llinatge en l'entorn del rei de Mallorca i amb possessions al Rosselló, al Conflent i, més tard, a l'Empordà, concretament a Ventalló, on tenien una senyoria, i Sant Pere Pescador, on finalment van instal·lar-se, abans d'establir-se a Girona. El 8 de novembre de 1242, Huguet de Caramany va signar l'acta d'homenatge de Pere, vescomte de Fenolleda, al vescomte de Narbona, i figura entre els cavallers del seguici de Pere de Fenolleda. Ponç de Caramany va participar el 1325 en una conjuració capitanejada pel comte de Comenge, Bernat VIII, en la que intervingueren diversos cavallers, als que es va afegir Gastó II de Foix i IX de Bearn, per excloure l'infant Felip de Mallorca de la tutela del seu nebot el rei Jaume III de Mallorca, fill de l'infant Ferran. (Ampliar) - El Palau de Caramany des de la plaça de l'Oli. 2007. Jordi Soler Font. CRDI - Ajuntament de Girona. Els serveis que portaren a terme al rei de Mallorca varen ser recompensats amb concessions reials que varen fer créixer el seu patrimoni, com el nomenament de baró del castell de Peracolls, concedit pel rei Sanç de Mallorca a Ponç de Caramany el 1312. El casament, l'any 1310, de Ponç amb Elionor de Requesens, hereva d'un important patrimoni a l'Empordà, el va portar a prendre possessió de la senyoria de Ventalló, pròpia de la família Requesens i així mateix a establir la seva residència a Sant Pere Pescador. L'acte d'homenatge que el 1312 Ponç de Caramany va retre a Ponç Hug, compte d'Empúries, va ser el començament d'un llarg domini sobre terres i pobles, sobretot a Corçà, Sant Pere Pescador i, finalment, Girona. El 1343 el seu fill, Francesc, esdevingué hereu del patrimoni. A partir d'aquest moment, la nissaga va anar augmentant progressivament les seves possessions i els drets sobre persones i terres al terme de Sant Pere Pescador. Tant és així que el 1370 van comprar un alberg i un pati de terra a l'interior de la Força que es convertiria posteriorment en el castell-casa pairal de la família (M. Roig, op. cit). El 1400 Francesc de Caramany va fer hereu del castell, dels drets i de les jurisdiccions de Sant Pere Pescador el seu fill Ponç. El gruix patrimonial dels Caramany, des d'època medieval, la configuraven els masos i heretats que posseïen a Sant Pere. (Ampliar) - Sentència dictada per la reina Maria, com a lloctinent general del seu espòs Alfons el Magnànim, per la qual en confirma una d’anterior que absolia Joan de Caramany i d’Armengol referent a la demanda interposada per Joan d’Agullana, mestre de cases de Castelló d’Empúries, antic arrendatari del dret de lleuda, censos i altres drets reials de la vila i parròquia de Sant Pere Pescador, contra l’esmentat Joan de Caramany, pel pagament de la lleuda del blat. 1452. Fons Ajuntament de Girona. Al llarg del segle XV, la família passà per un seguit de vicissituds relacionades amb el patrimoni i amb un conflicte de tipus polític: durant la crisi successòria provocada per la mort sense descendència de Martí I l'Humà, el 1410, mentre que uns eren partidaris de les institucions catalanes, els altres optaren per la monarquia Trastàmara, la dinastia reial castellana. La Casa de Trastàmara va passar a regnar a la Corona d'Aragó mitjançant el Compromís de Casp, de 1412. A mitjan segle XVI, Àlvar de Caramany va establir definitivament la seva residència a Sant Pere, i hi va reafirmar els seus drets i els seus dominis. El seu fill va morir sense descendència, i el patrimoni va passar al seu nebot, Frederic de Vilanova, que prendria el nom de Caramany. Un dels personatges més rellevants de la nissaga va ser Josep de Caramany (1), sobretot pel que fa a la defensa de les institucions catalanes, entre els anys 1640 i 1652, durant la Guerra dels Segadors. Per aquest motiu va ser declarat rebel pel rei d'Espanya Felip IV i hagué d'instal·lar la seva residència al Rosselló. Aleshores el seu germà, Ponç, va esdevenir el receptor dels béns de la família, i es convertí en el personatge que va fer possible la reunificació familiar i l'expansió patrimonial. (Ampliar) - 12 de setembre de 1433. Jordi de Caramany, cavaller, senyor del castell de Ventalló, confirma i reconeix que Ponç de Gurb, senyor del lloc de Sant Hilari Sacalm, sogre seu, li ha pagat 20.000 sous de moneda barcelonina, en concepte del dot atorgat a Caterina, filla del dit Ponç de Gurb, i esposa seva. Biblioteca de Catalunya. A final del segle XVII, el casament de la pubilla, Francesca de Caramany i Junyent, amb el seu cosí germà, Josep de Caramany i Margarit, comportà una forta concentració de diferents patrimonis, com els Aimar i els Pons amb moltes propietats a La Bisbal d'Empordà i a les rodalies. La filla i hereva d'aquest matrimoni, Maria, es va casar l'any 1698 amb Josep Ros de Villerac. Els fills d'aquest matrimoni van avantposar el cognom Caramany al del seu pare, tal com havia passat en altres ocasions. Aquest casament comportà el desplaçament dels interessos de la família cap al Baix Empordà, atès que havien heretat els béns de la família de Bas, dels Ros i de Villerac; fins i tot fixaren la residència al castell de l'Alberg de Corçà. A principi del segle XVIII, la família va entrar en una etapa de dificultats econòmiques, a conseqüència de la pressió dels creditors i de les polítiques matrimonials. Aquesta situació comportà que, el 12 d'abril de 1731 , Josep Ros i de Villerac i Joan de Caramany i de Ros venguessin a l'Almoina del Pa de la Seu de Girona el domini directe, censos, tasques, lluïsmes i tots els altres drets que tenien els Caramany a Sant Pere per un total de 18.223 lliures, 10 sous i 4 diners (M. Roig). (Ampliar) - Pati del Palau de Caramany a Girona. 1987. Francesc Català Roca. CRDI - Ajuntament de Girona. La família Fontdevila va entroncar amb la dels Caramany mitjançant casament entre la pubilla Narcisa Fontdevila Roure i Antoni de Caramany l'any 1739. Entre les propietats dels Fontdevila, hi havia els de la família Avinyó de Castelló d’Empúries. D'altra banda, la documentació datada entre els segles XVIII i XIX (2) fa referència sobretot al patrimoni urbà que els Caramany posseïen a Girona, una part del qual també podria haver procedit de la família Fontdevila; en un inventari de Salvador Caramany, que data de 1791, es parla d'una casa al carrer Ciutadans que “era la casa principal dels Fontdevila” (3). A mitjan segle XIX, l'últim membre de la nissaga que encara portava el cognom, Maria Lluïsa de Caramany, que va morir a Girona el 22 de novembre de 1860, als 43 anys; està enterrada al cementiri de la ciutat. Els béns varen ser traspassats a la seva filla Blanca de Pujadas i Caramany, hereva d'un gran patrimoni a l'Aragó, Navarra i Sòria, per part de pare, i a l'Empordà, la Selva i el Gironès, per part de mare. Es casà amb Cecili Granada Zoraya. Actualment, el seu besnét, Cecili Granada de Caramany Ybern, és l'últim hereu de la casa Caramany. (Ampliar) - Palau de Caramany a Girona. 1984. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona. El Palau de Caramany. És un edifici al Barri Vell de Girona declarat bé cultural d'interès nacional, antic casal senyorial del segle XVI, molt transformat al segle XVIII, i restaurat encara als anys 1913-14, treballs que varen anar a càrrec de l'arquitecte Rafael Masó. Aquesta última restauració consistí en la remodelació dels espais interiors i en el disseny dels esgrafiats de la façana i del pati interior, una de les peces més interessants de l'edifici. El casal pertanyia originàriament als Caramany i al segle XVIII als Andreu. Posteriorment va rebre les denominacions de Casa Foixà i Casa Pérez Xifra. Disposa d'un pati rectangular que relaciona les entrades des dels carrers de Bonaventura Carreras Peralta i Pujada de Sant Domènec. El pati es veu bé des de l'espai de la planta baixa, durant alguns anys galeria d'art. Des d'aquest indret, al costat oposat, s'hi accedeix per un porxo d'arc carpanell que pel costat de la galeria és més curt i té un pilar poligonal. L'altre costat és una galeria a la primera planta, de pedra i amb balcons amb balustrades. Damunt ella hi ha un terrat per la segona planta. La resta de façanes presenten esgrafiats florals de composició simètrica de balcons de llosana de pedra i llinda planera amb guardapols. El terra del pati és de pedra i cal remarcar el pou, amb escut, i la font zoomorfa de pedra. (Ampliar) - Casa Caramany a Sant Pere Pescador. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona. Notes (1) - A la ciutat de Girona, la presència dels membres de la família és continuada des del 1614 quan Joan de Caramany era membre actiu de la Confraria de Sant Jordi de la noblesa gironina. El 1672 Ponç de Caramany estava vinculat al braç militar, igual que Josep de Caramany i Margarit, que el 1687 i el 1708 va assolir el càrrec de prior. - Tornar al text (2) - La documentació va ser trobada de forma accidental durant unes obres de reforma l’any 1990, després que l’Ajuntament de Girona adquirís l’edifici de l’Hotel Centre, antigament casa dels Caramany. És probable que quan els Caramany van vendre el palau als germans Antonieti, la documentació vinculada a l’edifici també es transferís, tal com es feia habitualment a l’època, juntament amb altres documents de la família Caramany, com la documentacié dels Fontdevila, que es podria haver abandonat, perdut o simplement traspaperat quan en aquella època va traslladar-se l’arxiu dels Caramany de la casa de Girona a la casa de Barcelona. Pel que fa a la documentacié de la Fonda dels Italians, probablement va arribar a l'edifici que ocupava l'Hotel Centre, perquè el propietari de la fonda era germà i soci del propietari de l’Hotel Centre. La documentació ingressà a l’Arxiu Municipal de Girona el 13 de setembre de 1990. - Tornar al text (3) - La casa del carrer Ciutadans va ser ocupada l’any 1892 per l’Hotel Centre, situada als números 2-4 del carrer Ciutadans i 13 de la plaça del Vi. La Fonda dels Italians, com també l'Hotel Centre, era regentada pels germans Lasoli Antonieti. La Fonda dels Italians era un dels millors hotels de Girona a cavall dels segles XIX i XX i estava situat molt a prop de l'Hotel Centre, concretament al bell mig del carrer Ciutadans. - Tornar al text Bibliografia - "La casa de Caramany i el castell de Vallespinosa". Pelai Negre i Pastell. 1974. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. 22. - "La casa de Caramany. Algunos datos para la historia". Pelai Negre i Pastell. 1962. Revista de Girona. Núm. 18. -"Arxiu i patrimoni. Inventari del fons patrimonial Caramany de Corçà. Segles XIII - XX". Pere Gifre, Santi Soler. 1996. Ajuntament de la Bisbal d'Empordà. - "Sant Pere Pescador". Marisa Roig i Simon. 2002. Quaderns de la Revista de Girona. Núm. 99, pàgs. 14-15. ISBN: 84-95187-40-X. -	(Ampliar) - El lloctinent Francisco Fernández de Córdoba-Cardona, duc de Sessa i de Baena i marquès de Tábara, a Ponç de Caramany, habitant de la Bisbal, i al procurador general de Josep de Caramany. Atesa la súplica del síndic de la ciutat de Girona en la causa pendent entre la dita ciutat i els esmentats germans Caramany, els mana que en el termini de deu dies es presentin a la Reial Audiència. 1671. Fons Ajuntament de Girona. Escut de la família Caramany. Escut quarterat: 1 i 4, amb losange or i sable; 2 i 3, d'or, una losange de gules, bordura componada dels mateixos esmalts. Cavaller amb sobrevesta al servei dels reis de Mallorca. Final segle XIII - principis del XIV. DIbuix de Francesc Riart. (Ampliar) - 1646. Relacio verdadera de la emboscada feu, y guanya lo capita Ioseph de Caramany, altre dels de la caualleria catalana, junt à la plassa de Tortosa. Biblioteca de Catalunya. (Ampliar) - 7 de febrer de 1689. Pro Nob. Petronilla Masdeu, et de Caramany, tutrici Mariae Theresiae Masdeu & de Caramany eius filiae, contra Petrum Coll agricolam de Pruit in causa appellationis, vertenti coram nobili Iosepho de Balaguer. Biblioteca de Catalunya. (Ampliar) - Finestra renaixentista de la Casa Caramany de La Bisbal d'Empordà. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Detall del pati del Palau de Caramany a Girona. 1979. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Escut del portal de la Casa Caramany a Sant Pere Pescador, amb la data de 1883. Incorpora en el diversos quarters armes dels Requesens, Armengol, Vilanova, Ros i Villerac (P. Negre).. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

Creat: 21/09/2024