|
|||
|
|||
Atzavara (Agave americana) L'atzavara és esmentada per Mossèn Cinto Verdaguer al cant onzè (Oliva) de "El Canigó": Com a un toch de clarí tropa lleugera, El nom comú amb el que es denomina en català "atzavara" prové de l'àrab magrebí as-sabara, que designa el sèver o suc de l'àloe. Està documentat des de l'inici del segle XVI. El nom científic "Agave" és la forma femenina de l'adjectiu grec agauós, que significa "meravellós, admirable". De les més de 300 espècies existents d'atzavara, algunes s'utilitzen per a l'extracció de fibres de les seves fulles per produir cordes, xarxes i altres objectes.
|
  Superfície d'una fulla d'atzavara després de la pluja. 
|
||
És una planta pluriannual originària de Mèxic, cultivada arreu del món, que va ser introduïda a Europa a principis del segle XVI pels conqueridors espanyols i des d'aleshores s'ha estat cultivada a casa nostra amb fins ornamentals. Les seves fulles, de fins a dos metres de llargada, generalment de color verd clar o amb tonalitats blavenques, carnoses i dures, creixen des del sòl mateix i formen una roseta que pot arribar a tenir un diàmetre de quatre metres.
L'atzavara només floreix una vegada al llarg del seu cicle vital, i, quan ho fa, creix del seu centre una llarga tija de fins a vuit metres coronada per una panícula de grans flors grogues, el que li dóna un perfil característic. La planta mor després de la floració. El seu cicle vital sol durar uns 25 anys.
Per destil·lació dels sucs fermentats de la planta, el pulque, s'obté el mescal, que en general és el nom que reben els destil·lats d'extractes d'agavàcia, exceptuant el tequila, que s'extreu de l'espècie Agave americana.
