Presentació Història La ciutat La Catedral Toulouse-Lautrec Gastronomia Més apartats


El Palau de la Berbie, seu del museu Toulouse-Lautrec

El Palau de la Berbie, seu del museu Toulouse-Lautrec - [Ampliar]

Femme enfilant son bas (1894). Guaix. 61,5 × 44,5 cm

Femme enfilant son bas (1894). Guaix. 61,5 × 44,5 cm. Font: Viquipèdia - [Ampliar]

Aristide Bruant dans son cabaret (1892). 255 x 120 cm

Aristide Bruant dans son cabaret (1892). 255 x 120 cm. Font: Viquipèdia - [Ampliar]

Retrat de la comtessa Adèle Toulouse Lautrec, mare de l'artista (1880-1890)

Retrat de la comtessa Adèle Toulouse Lautrec, mare de l'artista (1880-1890). Font: Viquipèdia - [Ampliar]

El Palau de la Berbie, seu del Museu Toulouse-Lautrec

El Palau de la Berbie, seu del Museu Toulouse-Lautrec - [Ampliar]

La mare de l'artista, la comtessa Adèle Toulouse Lautrec amb l'esmorzar (1881-1883)

La mare de l'artista, la comtessa Adèle Toulouse Lautrec amb l'esmorzar (1881-1883). Font: Viquipèdia - [Ampliar]

Yvette Guilbert saluda al públic (1894)

Yvette Guilbert saluda al públic (1894). Font: Viquipèdia - [Ampliar]

La Catedral de Santa Cecília des del Palau de la Berbie, seu del Museu Toulouse-Lautrec

La Catedral de Santa Cecília des del Palau de la Berbie, seu del Museu Toulouse-Lautrec - [Ampliar]

Mademoiselle Dihau au piano (1890). 63 x 48 cm

Mademoiselle Dihau au piano (1890). 63 x 48 cm. Font: Viquipèdia - [Ampliar]

Louis Pascal (1891). Oli sobre tela. 81 × 54 cm

Louis Pascal (1891). Oli sobre tela. 81 × 54 cm. Font: Viquipèdia - [Ampliar]

La modista (1900)

La modista (1900). Font: Viquipèdia - [Ampliar]



L'edifici - A la segona meitat del segle XIII, els bisbes d'Albi van emprendre la construcció del Palau de la Berbie en les proximitats de la catedral de Santa Cecília i del riu Tarn. Autèntica fortalesa, el palau és testimoni de l'antic poder dels bisbes d'Albi. Aquesta arquitectura medieval, dotada de murs d'alçada i gruix extraordinaris, s'organitza al voltant d'un pati principal i de la torrassa.
Els prelats que es van succeir del Renaixement al segle XVIII el van transformar i van ampliar en un palau d'esbarjo amb salons de gala i jardins a la francesa. Situat al cor del centre històric de la ciutat, el Palau de la Berbie, declarat Monument Històric, constitueix un dels conjunts episcopals més ben conservats de França. Forma part de la ciutat episcopal d'Albi.

El Palau de la Berbie, seu del museu Toulouse-Lautrec

El Palau de la Berbie, seu del museu Toulouse-Lautrec - [Ampliar]

El 1905, la llei de separació de béns de l'Església i de l'Estat va permetre transformar el Palau de la Berbie de residència dels bisbes en museu.
Les galeries Toulouse-Lautrec es van inaugurar al Palau de la Berbie en 1922 gràcies al llegat excepcional del comte i de la comtessa de Toulouse-Lautrec.
El museu conté la col·lecció més important del món sobre l'artista. Més de 1000 obres, quadres, litografies, dissenys i estudis preparatoris de 31 cartells permeten un enfocament complet i documentat de l'artista, i il·lustren de forma exemplar cadascuna de les seves facetes i del seu talent multiforme i innovador.

[Més imatges]

Jardins del Palau de la Berbie. Al fons, sobre el Tarn, el Pont Vell

Jardins del Palau de la Berbie. Al fons, sobre el Tarn, el Pont Vell - [Ampliar]

L'artista - Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec (Hôtel du Bosc a Albi, 24 de novembre del 1864 - Sent Andriu dau Bòsc, 9 de setembre del 1901) va ser un artista pertanyent al moviment postimpressionista que dedicà la seva vida a l’art, fent tant cartells com pintures que reflectien l’elegància, la provocació i la decadència del París del segle XIX.
El casament dels pares d'Henri Toulouse-Lautrec, Alphonse de Toulouse-Lautrec-Monfa i la comtessa Adèle Tapié de Celeyran, que eren cosins en primer grau, seguia el que se solia fer al segle XIX per tal d'evitar les divisions territorials i la minva de les seves possessions. Henri fou el primogènit de la família. Quan tenia quatre anys, nasqué el seu germà Richard-Constantine, que morí un any després.

Salon Rue des moulins (1894)

Salon Rue des moulins (1894). 111,5 x 132,5 cm. Estudi previ amb pastels. Font: Viquipèdia - [Ampliar]

El 1868 es seus pares es varen separar i Henri va quedar sota la cura de la seva mare. La seva infància va ser feliç fins que, com a conseqüència de la consanguinitat dels seus pares, Toulouse-Lautrec patí una malaltia que afectava el desenvolupament dels ossos, picnodisostosi, i que se li manifestà el 1874. Aquesta malaltia feia que tingués les cames curtes i el cap gran en proporció al tòrax i l'abdomen.
El petit Henri va començar a estudiar a casa, tot i que un temps més tard va passar una temporada a l'escola, però la seva àvia, en veure que només feia dibuixos a les pàgines dels quaderns i llibres, va decidir portar-lo al camp i educar-lo ella mateixa. La seva constitució òssia era dèbil i, entre el maig del 1878 i l'agost del 1879, patí dues fractures als fèmurs d'ambdues cames que li impediren créixer més; només pogué assolir una altura d'1,52 m.
Va pintar el primer quadre als 13 anys, els Artillers a cavall, i tres anys després, realitzà el seu primer autoretrat, en el que es pinta assegut darrere una taula amb la cara coberta d'ombres i amagant les cames.

El Palau de la Berbie, seu del museu Toulouse-Lautrec

El Palau de la Berbie, seu del museu Toulouse-Lautrec - [Ampliar]

El 1881, Toulouse-Lautrec es trasllada a París, moment en què decideix ser pintor. Amb el suport del seu oncle Charles i uns pintors amics de la família, com en Princetau, John Lewis Brown i Jean-Louis Forain, és admès a l'estudi de Léon Bonnat, on va perfeccionar el dibuix però, en tancar-se el taller de Bonnat, Lautrec va haver de cercar un nou mestre, Fernand Cormon, amb qui va fer amistat amb en Vincent van Gogh.
El 1884, va obtenir el primer treball remunerat amb una col·laboració en la il·lustració d'obres de Victor Hugo. Aquest mateix any, Henri va anar a viure a Montmartre, on tingué veïns com Degas. La fascinació que sentia pels locals de diversió nocturns el portà a freqüentar-los amb assiduïtat i a fer-se client predilecte d'alguns, com el Saló de la Rue des Moulins, el Moulin de la Galette, el Moulin Rouge, Le Chat Noir, ... Tot allò relacionat amb aquest món de cabarets, inclosa la prostitució, constituí un dels temes principals de la seva obra. En les seves pintures dels baixos fons de París, hi representava els actors, ballarins, burgesos i prostitutes.

Salon Rue des moulins (1894)

Salon Rue des moulins (1894). 111,5 x 132,5 cm. Estudi previ amb pastels. Font: Viquipèdia - [Ampliar]

Els propietaris dels locals li demanaven que dibuixés cartells per promocionar els seus espectacles, fet que entusiasmà Lautrec, atès que, en les seves llargues nits als cabarets, dibuixava tot allò que veia i ho deixava per les taules. D’aquesta manera, arribà a vendre pintures i a ser reconegut. En aquesta època, va fer grans amigues com la ballarina Jane Avril, a la qual dedicà diversos quadres i cartells. Conegué també ballarins reconeguts, com en Valentí el sense ossos, que era notari de dia i ballarí de nit, pallassos i altres personatges de les festes i espectacles dels suburbis.
Tenia grans problemes amb l'alcohol, i va arribar a barrejar xampany, conyac i absenta en una mateixa copa i repetides vegades, fet que derivava sovint en follia. També va contraure la sífilis.
Criticava tot aquell que reflectia paisatges als seus quadres, atès que ell opinava que allò que veritablement pagava la pena era la gent, el poble. El 1886, abandonà l'estudi de Cormon i n'arrendà un de propi gràcies que la seva família li va donar diners per llogar-lo. A la dècada dels 90, viatjà fins a Londres, on conegué i retratà Oscar Wilde.

Murs del Palau de la Berbie, seu del museu Toulouse-Lautrec

Murs del Palau de la Berbie, seu del museu Toulouse-Lautrec - [Ampliar]

La vida noctàmbula i desordenada que portà durant anys, així com l'alcoholisme, li deterioraren la salut. A partir del 1897, va patir manies, depressions i neurosis, a més d'atacs de paràlisi a les cames i a un costat. El 1897, va haver de ser recollit dels carrers a causa d'una borratxera i, poc després, en un moment de deliri, va arribar a disparar a les parets de casa seva creient que estaven plenes d'aranyes. Malgrat això, seguia pintant de manera ferma i ràpida. El 1899 va ingressar al sanatori de Folie-Saint-James a Neuilly per ser sotmès a un procés de desintoxicació. Només un mes després es va posar a treballar en una col·lecció de pintures sobre el circ per tal de demostrar que no estava boig.
El deixaren marxar a casa de la seva mare, a les seves possessions a prop de Bordeus. Tenia la salut molt malmesa i la pell de color cendra. L'addicció per l'alcohol va fer que arribés al punt de comprar un bastó amb la punta en forma de copa per poder beure d'amagat de la seva mare. El 9 de setembre de 1901, morí prostrat al llit, i reposa al cementiri de Verdelais.

Toulouse-Lautrec al seu taller (1895)

Toulouse-Lautrec al seu taller (1895). Autor Maurice Guibert. Font: Viquipèdia - [Ampliar]

Web del museu: www.museetoulouselautrec.net



Henri de Toulouse-Lautrec (1894). Autor Paul Sescau

Henri de Toulouse-Lautrec (1894).
Autor Paul Sescau. Font: Viquipèdia - [Ampliar]

Louis Pascal (1891). Oli sobre tela. 81 × 54 cm

Louis Pascal (1891). Oli sobre tela. 81 × 54 cm. Font: Viquipèdia - [Ampliar]

Retrat de Miss Dolly, estrella a Le Havre (1899)

Retrat de Miss Dolly, estrella a Le Havre (1899). Font: Viquipèdia - [Ampliar]

Entrada al Palau de la Berbie, seu del Museu Toulouse-Lautrec

Entrada al Palau de la Berbie, seu del Museu Toulouse-Lautrec - [Ampliar]

Femme de maison (1880-1890)

Femme de maison (1880-1890). Font: Viquipèdia - [Ampliar]

Dr. Tapié de Céleyran al hall del teatre (1894)

Dr. Tapié de Céleyran al hall del teatre (1894). Font: Viquipèdia - [Ampliar]

Autoretrat davant d'un mirall (1880)

Autoretrat davant d'un mirall (1880). Font: Viquipèdia - [Ampliar]

Street Art. Personatges en una porta prop del Palau de la Berbie, seu del Museu Toulouse-Lautrec

Street Art. Personatges en una porta prop del Palau de la Berbie, seu del Museu Toulouse-Lautrec - [Ampliar]

Chocolat dancing in the Irish American Bar (1896)

Chocolat dancing in the Irish American Bar (1896). Font: Viquipèdia - [Ampliar]

Madame Poupoule pentinant-se (1898)

Madame Poupoule pentinant-se (1898). Font: Viquipèdia - [Ampliar]

Dos cavalls amb soldat (1881)

Dos cavalls amb soldat (1881). Obra de joventut de Toulouse-Lautrec. Font: Viquipèdia - [Ampliar]

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés