La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Síntesi històrica

30 de novembre de 1884 - Es constitueix la societat anònima Tranvía del Bajo Ampurdán, embrió del que serà el tren de Girona a Palamós i Girona a Banyoles.
27 de febrer de 1885 - Una Reial Ordre transfereix a aquesta societat la concessió d'un tramvia de vapor que haurà d'unir Palamós amb Flaçà, enllaçant amb la línia de ferrocarril Barcelona - França.
23 de març de 1887 - Inauguració de la línia Flaçà - Palamós; la via té una amplada de 0,75 m.
21 d'octubre de 1905 - Reial Ordre que otorga la concessió a la companyia belga Societé Anonyme de Chemins de Fer Économiques en Catalogne, qui ha adquirit la anterior companyia, canvia de nom i passa a denominar-se Ferrocarriles Económicos en Catalunña.

Ampliar
(Ampliar) - Locomotora del Ferrocarril Palamós-Girona-Banyoles, conegut com tramvía del Baix Empordà, aturada a l'estació de Palafrugell. 1920-1930. Col·lecció Ajuntament de Girona - CRDI

1910 - Aquesta companyia sol·licita la concessió del servei de Flaçà a Girona, i d'un ramal des del Pont Major fins a Banyoles.
1912 - És aprovada la concessió, en els següents quinze anys es construirà l'esmentat ramal.
26 de juny de 1921 - Girona queda unida amb Palamós per ferrocarril, amb la inauguració del tram que va de Girona a Flaçà.
20 de desembre de 1922 - Es constitueix la societat Ferrocarriles Económicos Españoles, S.A..
1923 - Aquestat se'n fa càrrec del tramvia, introdueix diverses millores, entre elles els automotors Krupp i inaugura la línia de Banyoles.
24 de desembre de 1926 - Entra en servei la línia de Banyoles de forma provisional amb el transport de mercaderies, mentre continuen les obres per acabar totes les instal·lacions.
Novembre de 1927 - S'autoritza i es fa efectiu el transport de passatgers.
16 de març de 1928 - S'inaugura oficialment el ramal del Pont Major a Banyoles.
1928 - 1930 - Millor època d'aquest tren, quan va treballar a ple rendiment i va assolir la màxima prosperitat.
7 de setembre de 1938 - L'accident més greu de la història d'aquest tren: un comboi de viatgers que anava cap a Banyoles, a l'arribar al Pont Major, i a causa de l'estretor de la via, va topar amb una camió que transportava gasolina produint-se in incendi que va cremar el tren i algunes cases properes, provocant diversos morts.
30 de juny de 1941 - Per una Ordre Ministerial, el ferrocarril s'incorpora a Explotación de Ferrocarriles por el Estado (EFE).
1942 - 1945 - Durant aquest període es va tornant a reobrir el servei, que havia estat incautat i clausurat en acabar la Guerra Civil.
1 de març de 1956 - Es clausura definitivament el servei en els dos ramals. Durant un parell d'anys, de tant en tant encara anaven a Banyoles alguns combois que s'enduien el material producte del desballestament de les instal·lacions.

Ampliar
(Ampliar) - Josep Pla i el tren del Baix Empordà. Autor i orígen desconeguts

Història del ferrocarril de Girona a Banyoles i Flaçà a Palamós – Ferrocarril del Baix Empordà

La línia de ferrocarril Palamós-Girona-Banyoles unia les localitats de Palamós, Girona i Banyoles. Inaugurada el 1887, va ser construída i explotada per la companyia Sociedad Anónima del Tranvía del Bajo Ampurdán. El ferrocarril va canviar de propietaris al llarg del temps fins que el 1956 l'Estat el clausurà. Segons el tram, era conegut com el Tramvia del Baix Empordà, el Tren Petit o el Tren Pinxo de Banyoles.

La primera actuació ferroviària amb aquest trajecte va ser la formulada per Eugeni López de La Torre Ayllón, veí de Barcelona, qui va sol·licitar autorització per fer estudis d'un tramvia que, sortint de Palamós i passant per Palafrugell, acabés a Flassá, i d'un altre que sortint de Gerona, anés fins a Sant Feliu de Guixols. L'autorització li va ser atorgada l'11 de novembre de 1879 (Gaceta de Madrid 21/11/1879), en la que li concedien un termini d'un any per dur-los a terme.

Ampliar
(Ampliar) - Locomotora del Tramvia del Baix Empordà, anomenada Palafrugell, al dipòsit de locomotores de Palamós. 1953. Viquipèdia

Les necessitats de facilitar el trànsit de mercaderies, sobretot la producció surera, fins a mar, varen motivar la realització d'aquest estudi d'un ferrocarril de via de 750 mm. L'inici d'aquesta activitat ferroviària, es troba a la promulgació de la R.O. de 25 de juny de 1884 en la que s'ordenava al Govern realitzar la subhasta per a la concessió d'un tramvia amb motor a vapor des de l'estació de Flaçà, del Ferrocarril de Girona a Figueres i Palamós passant per La Bisbal d'Empordà i Palafrugell (1)

La primitiva secció de Palamós a Flaçà, el promotor del qual va ser August Pagès i Ortiz, segons una instància a l'Administració de 3 de desembre de 1884 conjuntament amb Carles Paradell de la "Sociedad Anónima del Tranvía del Bajo Amprudán" (2), varen sol·licitar la transferència de la concessió del primer a la segona (Gaceta de Madrid, 08/03/1885). Així la seva construcció va permetre l'enllaç, amb 33,4 Kms, entre Flaçà i el port de Palamós el 23 de marzo de 1887 en un trajecte que, enllaçant La Bisbal d'Empordà i Palafruguell, es va allargar en 15,5 Kms fins a Gerona; aquest segon tram va ser obert al públic el 7 de juliol de 1921 (3).

Ampliar
(Ampliar) - El ferrocarril el 1905. Fons Arxiu Cuyàs.

Malgrat la situació generada pels esdeveniment de Barcelona en 1909, la Setmana Tràgica, els beneficis de la línea de Flaçà a Palamós, deduïdes les amortitzacions, varen ser de 53.122,13 francs, amb un lleuger descens respecte 1908, que havia sigut de 55.044,97 francs. El 1910 s'aconseguí regularitzar l'explotació, i els ingresos varen augmentar de 25.361,83 francs (un 13,84%).

La "Sociedad Ferrocarriles Económicos de Cataluña", va presentar un lleuger augment del trànsir i dels ingressos entre 1909 i 1911: el 1909, va transportar 102.830 viatgers, 12.472 tones i una recaptació de 185.913 pessetes. L'any següent, els viatgers foren 113.183, amb 14.612 tones i una recaptació de 211.317 pessetes, i el 1911, els viatgers augmentaren a 119.120, les tones transportades a 20.160 i un total d'ingressos de 235.817 pessetes (GCH, 08/04/1912).

Ampliar
(Ampliar) - Ferrocarril de Flaçà a Palamós. Fons Arxiu Municipal de Flaçà

La companyia va sol·licitar, mitjançant Clement Destrebecqz, Director d'explotació del tramvia de Flaçà a Palamós i apoderat de la "S.A. de Ferrocarriles Económicos de Cataluña", que s'exposés a informaci´ pública el 21 de setembre de 1910, el projecte d'un tramvia de vapor, entre Girona i Banyoles pel Pont Major amb ramals a Flaçà i a la Fàbrica de ciment de Sarrià, i un enllaç amb el ferrocarril d'Olot-Girona. La concessió entre Girona iy Banyoles es va obtenir per la R.O. d'11 de gener de 1913. També es va sol·licitar perllongar la línia al port de Palamós; el 1910 es va aurotitzar la ocupació de terrenys públics, de la zona marítimo-terrestre de la platja per eixamplar-ne l'estació (GCH, 08/07/1910). L'autorització va arribar per la Reial Ordre de 17 de juny de 1910, en la que es preservaven els drets dels pescadors per varar les barques i sargir-hi les xarxes.

Ampliar
(Ampliar) - Estació de La Bisbal d'Empordà, destruïda durant la Guerra Civil de 1936-1939. Foto informe d'Alejandro Mendizábal Peña any 1942. Fons Javier Suso San Miguel (www.spanishrailway.com)

La "Sociedad Anónima de Ferrocarriles Económicos de Cataluña", va sol·licitar la concessió del tramvia a vapor de Girona a Banyoles amb ramal a Flaçà;la Gaceta de Madrid del 3 de novembre de 1912 va fixar la subhasta pel 10 de gener de l'any següent. S'hi especificava que, en el supòsit que el sol·licitant no en resultés adjudicatari, el rematant li hauria de pagar el valor del projecte que xifrava en 10.785,20 pessetes. El plec de condicions particulars de la concessió, aprovat per la Reial Ordre de 21 de setembre de 1912, va ser acceptat el 9 d'octubre del mateix any per la societat peticionària, representada pel seu apoderat C. Destrebecgs (4).

La "S.A. de Ferrocarriles Económicos de Cataluña" va augmentar el seu capital social d'1.050.000 francs, a 2.450.000 francs, i va crear 24.500 accions de 100 francs; el capital obtingut s'utilitzaria en l'establiment de la nova línia fins a Banyoles (GCH, 01/07/1912).

Paral·lelament el Director de l'explotació, Clement Destrebecqs Devos, va demanar autorització per allargar la seva línia des de Flaçà fins al moll comercial del port de Palamós, para facilitar les operacions de càrrega i descàrrega de vaixells directament als vagons de la companyia, que va ser condedida per la Reial Ordre de 18 de juny de 1912, fixant la condició que les obres havien de començar als tres mesos de fer-se càrrec l'Estat del moll comercial del port en construcció i acabar-les als sis mesos.

Ampliar
(Ampliar) - Esquema de la línia, Informe EFE 1942. Grafia de l'època (Viquipèdia)

El desenvolupament dels treballs entre Bordils i Celrà es portaren conjuntament amb el de MZA del pont que salva l'encreuament de les seves línies amb les del Ferrocarril del Bajo Amprudán (GCH, 24/02/1915), que varen coincidir amb la disposició de l'Ajuntament de Banyoles d'obrir diversos carrers i cedir els terrenys per a construir-hi l'estació de tren.

Destrebeck, com a gerent de la línia de Flaçà a Palamós, va negociar amb el Consell d'Administració del ferrocarril d'Olot a Girona l'enllaç de les dues línies, a la perllongació del Flaçà-Palamós fins a Gerona, amb l'objectiu d'establir serveis combinats i enllaçar Olot amb palamós (GCH, 01/04/1915).

La companya va passar per dificultats durant el període de la primera Guerra Mundial, el que va generar conflictes amb el personal. El 1920, mantenia un comitè de Direcció en Palamós, mentre que el Consell, domiciliat a Brussel·les estava integrat per Destrebeck, Georges van Damne, Gaston Fumey i Charles Leys. El 1922 va suspendre pagaments i la propietat va passar a Josep Maria Lacoma Buxó, el 8 de setembre de 1922. L'escriptura otorgada a Anvers per Gastó Fumey i Jordi Van Damne, com representants de la "Sociedad Ferrocarriles Económicos de Cataluña", cedia a Lacoma la propietat dels tramvies a vapor de Flaçà a Palamós, i de Girona a Banyoles, amb ramal a Flaçà. El cost d'aquesta operació realitzada per Lacoma i San Salvador, va ser de 500.000 pessetes (GCH. 10/10/1922).

Transferida posteriorment a la Compañía de los Ferrocarriles Económicos Españoles, per autorització governamental que contemplava la transferència de la concessió del tramvia de Flaçà a Palamós i els drets que corresponien a la "Sociedad de Ferrocarriles Económicos de Cataluña" sobre la concessió del tramvia a vapor de Girona a Banyoles amb ramal a Flaçà. (GCH, 01/05/1923), la Junta General d'accionistas en la que es va aprovar la transferència, la societat cedent manifestava en acta que no hi havia en contra seva cap acció judicial, així com també feia constar que, com que procedien a la seva liquidació, es perderia la totalitat del capital social, i que els obligacionistes només cobrarien el 25/30% dels seus crèdits.

Ampliar
(Ampliar) - Dipòsit de Palamós 25 de maig de 1953, Foto Trevor Rowe. (www.spanishrailway.com)

Josep Maria Lacoma Buxó, com president del Consell d'Administració de la "Compañía de Ferrocarriles Económicos Españoles", societat constituïda a Barcelona el 15 de desembre de 1922, per Josep Maria Lacoma Buxó i Josep Lluís Pascual de Zulueta, va sol·licitar a l'Administració que s'aprovés la transferència del tramvia a vapor de Flaçà a Palamós, que la companyia dels "Ferrocarriles Económicos de Cataluña" va fer a favor seu, concessió que va aportar a la "Sociedad de Ferrocarriles Económicos Españoles". L'Administració ho va aprovar per la R.O. de 6 d'abril de 1923 (Gaceta de Madrid, 13/04/1923), i va cesr com administrador el de l'anterior companyia propietària, Antoni Bastenir Denabre.

Ferrocarriles Económicos Españoles, domiciliada a Barcelona, va explotar el ferrocarril fins l'arribada de la República, moment en el que va passar a ser-ho altra vegada per la "Compañía de los Ferrocarriles Económicos Españoles S.A." que seria la que se'ncarregaria de la construcció del ramal de 14 kilòmetres entre Pont Major i Banyoles, la concessió del qual era de 13 de gener de 1913, i va entrar en servei el 15 de març de 1928. El ramal fins a Banyoles, el 1928,va permetre a la companyia disposar de 62,5 kms de línies en explotació. Els Ferrocarriles Económicos Españoles varen ser autoritzats per construir un moll cobert per a mercaderies al port de Palamós (Gaceta de Madrid, 29/11/1928).

Ampliar
(Ampliar) - Locomotora fabricada per Krauss. Fotografia arxiu Juan Peris Torner. (www.spanishrailway.com)

L'entrada en servei dels diversos trams, va ser la següent: Flaçà-Palamós (33 kms), el 23 de març de 1887. Girona-Flaçà (16 km), el 7 de juny de 1921, i Pont Major-Banyoles (14 kms), el 15 de març de 1928.

La Sociedad de Ferrocarriles Económicos Españoles es va acollir als beneficis del nou Règim Ferroviario de l'Estat decretat el 12 de juliol de 1924, aceptant el valor d'establiment de 3.1179.892,27 pessetes i igual valoració per al seu capital. El 1929, amb càrrec a la Caja Ferroviaria del Estado, i autoritzada pel Comitè Executiu del Consell Superior de Ferrocarrils, va poder fer inversions en material fixe i mòbil per valor de 1.779.660 pessetes, de les que a 31 de desembre d'aquell any portaven devengades 235.620 pessetes.

La presidència del directori militar, a la R.O. de 22 de juliol de 1925 (Gaceta de Madrid, 23/07/1925), va sol·licitar, acollint-se a la llei de 4 de juliol de 1924, ser considerada empresa de transports de servei regular i mecànic, des de Gerona a Palamós, tot i que feia més de quaranta anys que venia donant aquests serveis amb 14 trens regulars diaris, fent també el servei de Correus. L'Administració va incorporar-hi la Compañía de los Ferrocarriles Económicos Españoles S.A. verificant-ne les condicions d'empresa de transports mecànics.

El 1932 la línia va passar a ser explotada per la "Cooperativa Obrera del Tranvía del Bajo Amprudán" creada el juliol de 1936. Després d'un parèntesi de suspensió de serveis durante dos anys, durant la Guerra Civil, va reemprendre el servei el 1941, incautada per l'Estat segons la O.M. de 30 d'abril de 1941. El 24 de juny de 1942 se'n va fer càrrec la "Explotación de Ferrocarriles por el Estado", que va mantenir fins l'1 de març de 1956, data en la que es va suspendre definitivament el servei.


Notes

(1) - La subhasta va ser fixada pel 18 de setembre de 1884, i els intererssats hi havien de dipositar una fiança de 13.565 pessetes, que va donar dret de tanteig al sol·licitant i amo del projecte Auguste Pagès Ortiz. Els sol·licitants s'havien d'ajustar al plec de condicions particulars de la concessió aprovades per la R.O. de 6 de febrerode 1884 i al projecte aprovat per la R.O. de 12 de març de 1883 (Gaceta de Madrid, 27/07/1884).
Al no presentar-se cap postor, el concessionari havia de dipositar a la Caja General de Depósitos una fianza de 67.926 pessetes, fixades sobre el 3% del valor del pressupost de les obres, xifrat en 1.358.520 pessetes. Una vegada fet el dipòsit, es va confirmar la concessió en la R.O. de 2 d'octubre de 1884 a August Pagès Ortiz d'un tramvia a vapor entre Palamós i Flaçà, amb ample de 750 mm, otorgant-li la concessió per 60 anys.
Tornar al text

(2) - La "Sociedad Anónima del Tranvía del Bajo Amprudán", va ser constituida el 30 de novembre de 1884 mitjançant un capital subscrito de 2.000 accions de 500 pessetes cadascuna.
Tornar al text

(3) - La línia es va establir mitjançant un traçat de 50 Kms amb 19 estacions, amb l'ample de 0,75 m, propietat de la companyia dels “Ferrocarriles Económicos Españoles S.A”, en virtud de la concessió otorgada el 2 d'octubre de 1884 i el 17 de gener de 1913. Aquesta companyia va ser adquirida, el 21 d'octubre de 1905, per la "Societé Anonyme des Chemins de Fer Económiques en Catalogne", que va canviar el nom pel de "S.A. de Ferrocarriles Económicos de Cataluña", establerta a Brussel·les el mateix any amb un capital d'1.050.000 francs belgues, emesos en 1.500 accions de 100 francs,de les que se'n varen subscriure 1.500 en numerari, sinse que la companyia emetés obligacions.
La "Societé Anonyme des Chemins de Fer Económiques en Catalogne" era filial de la "Compagnie Internationale de Tranways", domiciliada al núm. 41 dl carrer Minimes, a Brussel·les. Va rebre la transferència, autoritzada per la Reial Ordre de 8 de gener de 1906, intervenint per la "Societé Anonyme des Chemins de Fer Económiques en Catalogne", Josep Ropsy Chandrón i per la "Sociedad Anónima del Tranvía del Bajo Amprudán", Joan Coma i Cros; el primer es va subrogar en els drets i obligacions del segon. La transferència va suposar l'aportació de la "Compagnie Internationale de Tramways" a la nova societat creada, d'immobles i del material fix i mòbil del ferrocarril económic, en explotació, de Flaçà a Palamós a canvi de 9.000 accions totalment alliberades (GCH, 01/09/1905). Els nous administradors de la societat a ser ser el senyors Joseph Rospy-Chaudron, Maurice Van der Meylen, i Octave Castaigne, i el de comissario va ser l'advocat M. Brosquet, amb domicili a Tournay.
Una vegada realitzada la transferència, el Consell d'Administració de la "Sociedad Anónima del Tranvía del Bajo Amprudán" va convocar el 20 de març de 1906 als accionistes a Junta General Extraordinària de socis, a celebrar a Barcelona, per donar comptes de les gestions de liquidació de la societat y deliberar sobre la distribució de l'actiu (GCH, 08/03/1906).
Tornar al text

(4) - La concessió va quedar regulada amb les següents clàsules:
a) El concessionari es compromet a executar l'obra pel seu compte i risc.
b) Les obres s'ajustaran al projecte aprovat per les Reials Ordres de 17 de gener i 29 de maig de 1912.
c) Les obres es duran a terme per seccions, sense interrompre l'ús de les carreteres ni camins públicos que ocupi.
d) En el cas de què l'administració hagi de modificar el traçat de les carreteres i camins públics, el tramvia pagarà les despeses que comporti l'adaptació del traçat.
e) Es concediren dos anys per executar les obres.
f) Es va fixar una fiança definitiva de 63.542,96 pessetes.
g) El material mínim exigit per a l'explotació era de quatre locomotores, cinc cotxes mixtos de 1a. i 2a. classe, cinc furgons i vint-i-cinc vagons.
h) La concessió es va orotgar per 60 anys.
La absència de postors va fer que l'adjudicació del tramvia es fés a favor de la "S.A. de Ferrocarriles Económicos de Cataluña" el 17 de gener de 1913.
Tornar al text

Observació: GCH = Gaceta de los Caminos de Hierro

Treballadors després de carregar un tren de mercaderies, 1926-1928. Autor desconegut.

Ampliar
(Ampliar) - Antiga estació de Palamós. Ajuntament de Palamós

EL TREN PINXO DE BANYOLES
La tradició popular va batejar aquest tren amb el nom familiar de "Tren Pinxo de Banyoles" i li va fer una cançò on es mostraven els seus defectes:

El Tren Pinxo de Banyoles
és el més petit que hi ha
Fet de llaunes i cassoles
i cascos de bacallà.

Passa per la carretera
com si un llamp colpís l'espai.
Quan troba una pujada
ja s'atura a mig camí.

Un matí de primavera
se'n va anar a ca l'adroguer
trencà vidres i finestres
i a la fi sortí al carrer.

I, dóna temps al maquinista
d'anar a beure un got de vi.
Una altra versió de la lletra, amb la mateixa tonada, deia:
El tren pinxo de Banyoles
és el més petit que hi ha.
fet de llaunes i cassoles
i barrets de capellà.

Quan en troba una pujada
ja s'atura a mig camí.
Dóna temps al maquinista
d'anar a beure un got de vi.

Els vagons són de primera,
mal cosits i apedaçats.
Ningú no viatja de tercera,
ni pagesos ni soldats.

Quan en passa sobre un pont,
sobretot ara a l'estiu,
fa ballar els peixos del riu
com si fos un gramòfon.

Ferrocarril de Flaçà a Palamós, a La Bisbal d'Empordà. Foto Jordi Marquàs, Fons Asafer (www.spanishrailway.com)

Ampliar
(Ampliar) - Estació de Palamós, destruïda. Foto informe d'Alejandro Mendizábal Peña any 1942. Fons Javier Suso San Miguel (www.spanishrailway.com).

Mapa de la línia Palamós - Girona - Banyoles.

"Memoria. Junta general de accionistas celebrada el día 12 de marzo de 1886. Palamós". Imprenta del Semanario, 1886.

Ampliar
(Ampliar) - Baixador de Vulpellac. Tenia mig cotxe per a protecció dels usuaris. Foto Informe d'Alejandro Mendizábal Peña, 1942. Fons Javier Suso San Miguel. (www.spanishrailway.com).

Ampliar
(Ampliar) - Material abandonat a la postguerra. Foto Informe d'Alejandro Mendizábal Peña, 1942. Fons Javier Suso San Miguel. (www.spanishrailway.com).

Ampliar
(Ampliar) - Agrupament de material mòbil al baixador de Vall-llobrega. Foto Informe d'Alejandro Mendizábal Peña, 1942. Fons Javier Suso San Miguel. (www.spanishrailway.com).

Ampliar
(Ampliar) - Benedicció del tren inaugural, 24 de juliol 1942. Foto Informe d'Alejandro Mendizábal Peña, 1942. Fons Javier Suso San Miguel. (www.spanishrailway.com).

Ampliar
(Ampliar) - Tren inaugural i autoritats, 24 juny de 1942 a Palamós. Foto Informe d'Alejandro Mendizábal Peña, 1942. Fons Javier Suso San Miguel. (www.spanishrailway.com).

Ampliar
(Ampliar) - Recuperació de la línia. Palamós preparant la sortida del tren inaugural. Foto Informe d'Alejandro Mendizábal Peña, 1942. Fons Javier Suso San Miguel. (www.spanishrailway.com).

Ampliar
(Ampliar) - Autoritats al tren inaugural a Palamós el 24 de juny de 1942. Foto Informe d'Alejandro Mendizábal Peña, 1942. Fons Javier Suso San Miguel. (www.spanishrailway.com).


Back-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés