El castell de Montsoriu. 1988. Pere Garriga. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Alfons I dit el Cast (1157-1196). Detall de la portada del "Liber feudorum maior". Viquipèdia - (Ampliar) Interior del castell de Montsoriu. Castell de Montsoriu - (Ampliar) Pere I dit el Catòlic (1177-1213). Viquipèdia 21 de desembre 1228. Guillema de Montsoriu fa heretament [a la seva filla Maria] de totes les possessions que té a Montsoriu, S. Hilari i S. Pere d'Ossor. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar) El castell de Montsoriu. 1990. Pep Iglésias Trias. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Testament de Dolça d'Arenes. Nomena marmessors el seu marit Ros de Pineda, Guerau de Montsoriu i altres. Primera meitat segle XIII. Arxiu Nacional de Catalunya - (Ampliar) Bernat II de Cabrera (1298-1364). Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) El castell de Montsoriu. 1990. Pep Iglésias Trias. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) El rei en Jaume I (1208-1276) amb els magnats, a les portes de Mayûrqa. Viquipèdia - (Ampliar) El castell de Montsoriu. 1990. Pep Iglésias Trias. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Joan Josep d'Àustria, virrei de Catalunya (1629-1679). Viquipèdia El castell de Montsoriu. 1990. Pep Iglésias Trias. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) El castell de Montsoriu. 1990. Pep Iglésias Trias. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) El castell de Montsoriu. 1990. Pep Iglésias Trias. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) El castell de Montsoriu. 1993. Lluís Romero Estañol. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) El castell de Montsoriu. 2009. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Inauguració de la restauració del castell de Montsoriu. 2011. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) El castell de Montsoriu. Castell de Montsoriu - (Ampliar) El castell de Montsoriu. Castell de Montsoriu - (Ampliar) |
El castell de Montsoriu Història del castell de Montsoriu.
Les primeres referències documentals.
El castell és considerat una de les fortaleses gòtiques més imponents de la Corona d'Aragó. Situat entre les poblacions d'Arbúcies, Sant Feliu de Buixalleu i Breda, a la comarca de la Selva, s'alça al damunt d'un turó de 632 m d'altitud, dins del Parc Natural del Montseny. El castell de Montsoriu. 2010. Xavier Castillón Plana. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El 1002 es cita el lloc com a Monte Suriz. El 1191 es documenta Montem Suricum, el 1194, castro de Montsuriu, i el 1199, Montesuriz. El 1288 és citat com a Muntsuriu en la "Crònica" de Bernat Desclot. El 1362 es documenta Montesiricho i Montseriu, i Montsoriu el 1367. El castell de Montsoriu. Castell de Montsoriu - (Ampliar)
Amat va ser el primogènit de la casa vescomtal de Girona i prengué el cognom del castell de Montsoriu per ser aquest la principal de les seves propietats. Estava casat amb Sança i el va succeir el seu fill Albert Amat (1025-1029) que va morir sense descendència; el va succeir la seva germana Ermessenda (documentada des de l'any 1029 i 1033 i que se sap va morir el 1057) (3). El castell de Montsoriu. Castell de Montsoriu - (Ampliar)
L'auge de l'etapa romànica.
El 1033 s'inicia la vinculació de Montsoriu amb la família vescomtal de Cabrera amb el casament d'Ermessenda de Montsoriu amb Guerau I de Cabrera, fundadors el 1038 del monestir de Sant Salvador de Breda, centre religiós del vescomtat, que va canvia definitivament el títol de vescomte de Girona pel de Cabrera a partir de Guerau III (1145-80). El castell de Montsoriu. Castell de Montsoriu - (Ampliar)
El 1191, el comte-rei Alfons I el Cast va fer estada en el castell de Montsoriu. En aquesta època, a més dels vescomtes, en el castell hi vivien una família de castlans, de rang inferior als vescomtes que eren qui s'encarregaven de la guarda i defensa del castell. El càrrec de castlà el nomenava el senyor del castell, i li podia confiar el castell de forma temporal o permanentment. El domini útil del castell sempre se'l reservava el senyor. 22 de maig 1368. Carta del rei Pere convocant l'host i cavalcada a Tortosa per anar al castell de Montsoriu per treure-hi uns foragitats de pau i treva. Arxiu Comarcal del Baix Ebre - (Ampliar)
L'etapa gòtica: la residència dels Cabrera.
Al llarg del segle XIV, el castell esdevindria el palau gòtic residencial dels vescomtes de Cabrera, una de les principals famílies del Principat. El conjunt del domini dels Cabrera pels volts del 1360 era de 4.071 focs o famílies, que podien correspondre a uns 20.455 habitants. Aquesta xifra superava en molt els súbdits de la resta de senyors del país, que de mitjana no arribaven a les 2.000 famílies. En aquest període el vescomte de Cabrera va ser el gran Bernat II de Cabrera (1298-1364), privat del rei Pere III i tutor de l'infant Joan, futur rei Joan I. Destacà el seu paper dins la política exterior de la corona catalanoaragonesa com a capità general de l'armada, almirall de la flota catalana i conseller dels diputats del braç militar en les corts de Cervera de 1359. El 1354 va compilar les Ordinacions sobre lo feyt de la mar, codi marítim en què s'organitzà la marina catalana. Desprís de molts anys de servei fidel al rei, per culpa de les intrigues polítiques i de cort, Bernat de Cabrera va ser acusat injustament per la reina Elionor de Sicília i els nobles aragonesos que conspiraren contra ell, i va ser decapitat a Saragossa el 1364. El castell de Montsoriu. 2015. Jordi Ferrer Blasco. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Però els intents del rei per conquerir el castell van ser infructuosos i el desplegament d'enginys del castell el van fer inexpugnable. Montsoriu, amb el seu sistema de muralles concèntriques, la dificultat d'accés al lloc i el magnífic sistema d'aprovisionament d'aigüa, era del tot inaccessible. Una guarnició podia resistir un llarg setge a dalt del castell sense necessitat de rendir-se per la manca d'aigua, gràcies a la gran cisterna central, però a més el castell disposava de com a mínim tres cisternes més distribuïdes pel conjunt. El castell de Montsoriu. Castell de Montsoriu - (Ampliar)
En una carta consta com el rei es va enfurismar quan va descobrir que els seus homes havien comprat queviures als defensors de Montsoriu durant el setge, els quals disposaven de més reserves d'aliments que els mateixos assaltants. Conscient que li seria impossible conquerir el castell, el rei va signar el 1368 el primer d'una sèrie de tractats de pau que van permetre als Cabrera mantenir totes les seves propietats. Inauguració de la Restauració del castell de Montsoriu. 2011. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El període de decadència.
El 1427 mor Bernat IV de Cabrera, primer comte de Mòdica (Sicília). Malgrat passar llargues temporades a la illa, havia mantingut la residència familiar en el castell de Montsoriu. Amb ell es tanca l'època més gloriosa del vescomtat de Cabrera. Bernat Joan de Cabrera, fill de l'anterior i de Timbor de Prades, seria el nou cap del vescomtat. Montsoriu deixà de ser residència habitual de la família vescomtal, que passa a residir al seu palau de Blanes, bastit en temps de Bernat IV, i a Hostalric. El castell de Montsoriu. Castell de Montsoriu - (Ampliar)
El 1504 i entre el 1513-1518 sabem de l'existència d'una petita guarnició al castell. Des d'aquest moment desapareix tot contacte entre els senyors de Cabrera i els seus vassalls, i són els procuradors generals o els delegats dels vescomtes els qui regeixen el vescomtat. Els Enríquez de Cabrera prefereixen estar presents en la Cort Reial castellana. Aquests, al llarg dels segles XVI i XVII, es van anar endeutant, fins que els deutes i les contínues vendes dels seus béns a Francesc I de Montcada, comte d'Aitona, per 273.000 lliures, faran que aquest passi a ser el nou propietari dels territoris de l'antic vescomtat de Cabrera. Aquesta nissaga, la Montcada-Aitona, perdurà al vescomtat 240 anys, fins a l'extinció de les jurisdiccions senyorials. El castell de Montsoriu. 1986. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
L'edifici.
Est` format per tres recintes encerclats per muralles, la part més antiga conservada és la torre mestra o de l'homenatge, de la segona meitat del segle X, situada al primer recinte, on a la part nord hi ha l'accés principal amb una torre lateral i una petita capella preromànica amb un absis i restes d'haver tingut pintures murals romàniques. Se sap que estava sota l'advocació de Sant Pere. El castell de Montsoriu al segle XIV. Museu Etnològic del Montseny - (Ampliar)
En el segle XIV, els Cabrera, ja molt poderosos en aquesta època, van fer les reformes per a transformar-lo en castell-palau. Al recinte sobirà es van construir dependències com el menjador i la cuina i es van fer paviments nous i dipòsits per a recollir aigua. D'aquest segle és la nova porta a la torre mestra, una nova gran sala sobre la ja existent "sala gòtica", de 100 m2 i on s'aprecien les restes d'una llar de foc i dos finestrals d'estil gòtic i les noves muralles que van passar d'una gruixà:ria de 70 cm a 120/150 cm, tot construint passos de ronda. El castell de Montsoriu. Castell de Montsoriu - (Ampliar) Bibliografia
Notes (2) Antoni Pladevall i Font afirma que "Amat, que s'intitularà de Montsoriu quan les antigues grans famílies començaran a adoptar un cognom o locatiu en la documentació, era fill de Sunifred, vescomte de Girona, i de la seva primera muller Aurúcia". - (Tornar al text) (3) Pladevall diu que "molt probablement des del segle IX i X la casa vescomtal de Girona tingués encomanada la defensa del flanc sud-oest del comtat de Girona, que era l'entrada natural des de les terres ocupades pels sarraïns per entrar al comtat gironí, és per això que l'origen del castell cal situar-lo dintre del segle IX o més tard, a inicis del X, tot i que no surt a la documentació fins iniciat el segle XI". - (Tornar al text) (4) En aquesta ocupació es trobava Pau Piferrer i Fàbregas (1816-1848), el qual va deixar escrit sobre el castell: "Ocupa el cim [del turó] un vast castell gòtic del qual subsisteixen encara alguns trossos de mur amb dues torretes, al pas que una completa desolació confon en les habitacions interiors columnes caigudes, corredors de peu i arcs gòtics que es dibuixen a l'atmosfera de resplendor de lluna". - (Tornar al text) (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut dels Cabrera Vista parcial de les ruïnes del Castell de Montsoriu. 1942. Joan Masó Valentí. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Ramon Borrell I (972-1017) comte de Barcelona, Girona i Osona. Viquipèdia - (Ampliar) Felip III l'Ardit de França, (1245-1285). Viquipèdia - (Ampliar) Segell de Ponç Hug IV d'Empúries, (Ca. 1264-1313). Viquipèdia - (Ampliar) El castell de Montsoriu. 1983. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Pere III dit el Cerimoniós o el del Punyalet (1319-1387). Viquipèdia Noble de segon ordre de principis del segle XIV. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) El castell de Montsoriu. 1990. Pep Iglésias Trias. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Fadrique Enríquez de Velasco (1460-1538), almirall de Castella. Viquipèdia - (Ampliar) El castell de Montsoriu. 1990. Pep Iglésias Trias. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Soldat de la Primera Guerra Carlina (1833-1840). Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar) Home al castell de Montsoriu. 1900-1920. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) El castell de Montsoriu. 1990. Pep Iglésias Trias. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) El castell de Montsoriu. 1993. Lluís Romero Estañol. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) El castell de Montsoriu el dia de la commemoració del mil·lenari. Sant Feliu de Buixalleu de 2002. Txús Sartorio. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Dues excursionistes al castell de Montsoriu. Ca. 1950. Pere Català Roca. Arxiu Nacional de Catalunya - (Ampliar) Inauguració de la restauració del castell de Montsoriu. 2011. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Inauguració de la restauració del castell de Montsoriu. 2011. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) El castell de Montsoriu. Castell de Montsoriu - (Ampliar) El castell de Montsoriu. Castell de Montsoriu - (Ampliar)
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |