Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

La Torre dels Frares des del castell

La Torre dels Frares des del castell. Imatge presa durant la Fira Medieval 2014 - (Ampliar)

Portal de Barcelona des de l'interior de la muralla

Portal de Barcelona des de l'interior de la muralla. Imatge presa durant la Fira Medieval 2014 - (Ampliar)

Escut dels Cabrera

Escut dels Cabrera

Detall de les muralles i el fossat del castell d'Hostalric

Detall de les muralles i el fossat del castell d'Hostalric, ca. 1960. Josep Buil Mayral. CRDI Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Detall d'una espitllera d'Hostalric

Detall d'una espitllera d'una torre de la muralla. - (Ampliar)

Fragment de les muralles d'Hostalric

Fragment de les muralles d'Hostalric. - (Ampliar)

Fossat i baluard del castell d'Hostalric

Fossat i baluard del castell d'Hostalric. - (Ampliar)

Torre dels Frares

Torre dels Frares. - (Ampliar)

Francesc Palou

Francesc Palou, segons gravat de 1857. Lluità contra els invasors napoleònics a Vic, Arbúcies, Hostalric i Olot. El 1851 arribà a Ministre honorari del Tribunal Suprem de Guerra i Marina i el 20 de desembre del mateix any promocionava a mariscal de camp. CRDI Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Detall dels murs del castell

Detall dels murs del castell. - (Ampliar)


Hostalric
El castell d'Hostalric

Història del castell. La situació estratègica, enlairada i dominant, que avui ocupa el castell d'Hostalric fa suposar que des de ben antic es devia tractar d'un indret fortificat. El nom d'Ostalrich es documenta en el jurament de fidelitat que va fer Guerau II de Cabrera, vescomte de Cabrera i d'Àger, a Ramon Berenguer III comte de Barcelona i Girona, l'any 1106 pels castells de Blanes, Argimon i Cabrera, i on afirma que hi construirà un castell en aquest indret. L'any 1145 es fa una donació de terres al priorat de Santa Maria de Roca-rossa situades "in castro Ostalricho". L'any 1175 el trobador Guillem de Berguedà fa esment al bisbe d'Urgell del "palaitz d'Ostalric". L'any 1184, Ponç III de Cabrera reconeix vassallatge al rei Alfons per diversos castells, entre els quals, el d'Hostalric.

Interior del castell d'Hostalric, portal i torres de guaita

Interior del castell d'Hostalric, portal i torres de guaita. - (Ampliar)

El castell d'Hostalric esdevingué la seu administrativa dels vescomtes de Cabrera i, juntament amb el castell de Montsoriu, un dels principals bastions d'aquesta família. S'hi establí la cúria, la notaria, un mercat (1327) i una petita comunitat jueva (1) per als afers econòmics. L'any 1285, Pere el Gran en va fer el seu quarter general per lluitar contra el rei francès Felip III l'Ardit que havia envaït el Principat.
Els Cabrera procuraren tenir sempre ben protegits el castell i la vila, que anava creixent, i això provocà litigis amb la corona. L'any 1306, el rei Jaume II es mostrà indignat amb el comte Ponç Hug IV d'Empúries, marit de Marquesa, filla i hereva del vescomte Guerau de Cabrera, per la fortificació d'Hostalric feta sense la seva llicència i va ordenar que fos enderrocada. La intercessió de la reina Blanca va evitar que les muralles fossin enderrocades. El 1392, el rei Joan I va autoritzar Bernat IV de Cabrera a refer i conservar els murs i valls d'Hostalric i de Blanes. Durant el segle XIV, els diversos reis barcelonins s'hi allotjaren, tant per fer-hi estada com fent camí de pas.

Panoràmica d'Hostalric des del castell

Panoràmica d'Hostalric des del castell. - (Ampliar)

El 1455 s'hi varen tornar a fer obres. Durant la Guerra civil catalana contra Joan II el castell va patir nombrosos atacs en prendre part contra el rei fent costat als pagesos remences i als diputats de la Generalitat. Després del setge d'Hostalric del 1462, va ser ocupat per les hosts del Consell del Principat que es dirigia a Girona (2). En temps de la Guerra dels Segadors el castell esdevingué una plaça forta.
El 1653 els francesos dominaven el país des de la frontera a les rodalies de Barcelona exceptuant Girona i Hostalric. Aquest fou ocupat pels francesos l'any 1694. El 27 de juliol de 1695, Anne Jules de Noailles, duc de Noailles va enderrocar el castell abans d'abandonar-lo. Un any més tard, l'enginyer militar Josep Chifrion va dissenyar els plànols per a la seva reconstrucció, envoltant les muralles i torres amb un sistema de baluards poligonals i va construir en el cim més alt, pavellons i arsenals que varen constituir el modern castell, esfondrant el medieval dels Cabrera.

Fossats i baluards del castell

Fossats i baluards del castell. - (Ampliar)

Durant el segle XVIII es va construir l'actual castell, concebut com a fortalesa militar sota un projecte de l'enginyer militar flamenc Joris Prosper Van Verboom. Les primeres obres de fortificació permanents van tenir lloc durant el 1712 i 1713 a conseqüència de la Guerra de Successió Espanyola, tot i que les principals obres per deixar en condicions d'ús la fortificació van ser entre 1794 i 1795, en el transcurs de la Guerra Gran. El 7 de novembre de 1809, en plena Guerra del Francès, les tropes napoleòniques varen saquejar les cases i calar foc al poble d'Hostalric. El castell, però, va resistir. El 12 de maig de 1810, després de sis mesos de setge, 800 soldats que formaven part de la guarnició del castell es van poder escapar del setge de les tropes napoleòniques.
L'any 1929, el govern del general Primo de Rivera va decidir traslladar la guarnició deixant de ser zona militar el castell d'Hostalric. El 13 de novembre de 1963, Hostalric fou declarada Monument Històric Nacional.

El castell d'Hostalric, segons gravat de Beaulieu, 1668

El castell d'Hostalric, segons gravat de Beaulieu, 1668. Forma part de "Les Plans et profils des principales villes, et lieux considerables de la Principauté de Catalogne: avec la carte génerale et les particulières de chaque gouvernement". Institut Cartogràfic de Catalunya. - (Ampliar)

Arquitectura del castell. Dins la trama urbana actual resten vuit torres i uns 600 metres del recinte emmurallat que s'allarga en direcció est-oest adaptant-se a la topografia del terreny, situat bàsicament al nord de la població. A la part alta, el portal d'entrada pel camí de Barcelona protegit per una torre rodona de nom d'Ararà o també de la Presó. El llenç de muralla reposa en un basament atalussat i acaba amb merlets espitllerats. Algunes de les torres no són totalment circulars i obertes pel darrere. Solen tenir tres pisos amb coberta de volta apuntada o de mitja esfera i acaben amb simples merlets o amb un coronament de matacans.

Vista general de la vila d'Hostalric i el castell

Vista general de la vila d'Hostalric i el castell. Gravat de Lluís Urgellés, 1888. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

A l'est de la vila destaca la torre dels Frares que controlava la part baixa del turó, molt lluny del castell. Devia tenir una alçada de 30 metres, un diàmetre exterior d'uns 13 i un gruix de mur de 3,5. Tres pisos coberts amb volta i accés per la segona planta des del pas de ronda que envoltava tota la muralla. La torre dels Frares rep el nom pel convent de Sant Francesc, actualment casa de la vila, que s'hi construí al costat.
Pel tipus d'aparell constructiu, molt irregular, es dedueix que el recinte emmurallat és bàsicament datable al segle XIV i que segurament va reaprofitar la construcció defensiva dels segles XII i XIII. Es planteja la hipòtesi que la torre dels Frares fos una obra del segle XIII, atès que l'estructura i tècnica constructiva són diferents.


Notes
(1) Es documenta que l'any 1354, els jueus vigatans Astruc Cellem, la seva dona Dolça i la filla d’aquests, Mirona, vivien a Hostalric. ("Els jueus de Vic", Irene Llop Jordana) - (Tornar al text)

(2) Els 500 homes de la Host del Consell del Principat comandada pel capità Pere de Bell-lloc i de Sentmenat, després d'haver foragitat als remences de Francesc de Verntallat el 23 de maig, que tornaren a Girona, van començar a tallar les vinyes i els camps de blat, fet que va provocar que els vilatans obrissin les portes de la muralla i s'apoderaren sense combat de la vila i el castell, tret de la torre dels Frares, defensada per un sol home, al que es van enfrontar els ballesters. - (Tornar al text)


Bibliografia
"La Villa de Hostalric", Jaime Pumarola. Revista de Girona.

"Hostalric, capital i arxiu del Vescomtat de Cabrera", Josep M. Pons i Guri. Quaderns de la Selva, Santa Coloma de Farners, (2002).



  • Història de la vila d'Hostalric
    ------Article històric des de les primeres referències del poble a l'actualitat.

  • Fira Medieval 2014
    ------Article i reportatge fotogràfic de fira celebrada del 18 al 20/04/2014.

  • Ajuntament d'Hostalric
    ------Web oficial de l'Ajuntament d'Hostalric.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Castells i Muralles

    Escut d'Hostalric

    Escut d'Hostalric.

    Mapa d'Hostalric

    Situació del municipi d'Hostalric dins la comarca de la Selva

    Espitllera del castell

    Espitllera del castell. - (Ampliar)

    Ballester de les tropes del Principat durant la guerra civil catalana (1462-1472)

    Ballester de les tropes del Principat durant la guerra civil catalana (1462-1472). Dibuix de Fèlix Xunclà. - (Ampliar)

    Torre de l'Ararà

    Torre de l'Ararà. - (Ampliar)

    La Torre dels Frares

    La Torre dels Frares. Gravat de Lluís Urgellés. CRDI Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

    Fossat del castell

    Fossat del castell. - (Ampliar)

    Josep Boadella i Homet

    Josep Boadella i Homet. El 1808 era tinent del cos de voluntaris de Vallès. Lluità a Hostalric contra els francesos en els combats del 3 al 6 de juliol de 1810. CRDI Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

    Baluard del castell

    Baluard del castell. - (Ampliar)

    Panoràmica del castell

    Panoràmica del castell. - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés