Majestat d'Éller. Mitjan segle XII. Procedeix de l'església de Santa Eulàlia d'Éller. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar) Diner de Jaume II de Mallorca, 1300-1304. Viquipèdia - (Ampliar) Campanar de l'església de Santa Eugènia de Bellver de Cerdanya. 1985. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Joan de Beaumont (1419-1487). Viquipèdia - (Ampliar) Bellver de Cerdanya. 'Recueil des plans des places du Royaume, divisées en provinces, faits en l'an 1693'. Bibliothèque nationale de France - (Ampliar) Esborrany de carta de Josep Aparici referent a les contribucions pagades per les viles de Bellver de Cerdanya i el Baridà, entre altres, durant els anys 1713 i 1714. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar) Vista parcial de Santa Maria de Telló i el campanar de Bellver de Cerdanya al fons. 1932. Josep A. Bertran. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) Església de Santa Eulàlia d'Éller. Segles XII-XVIII. Viquipèdia - (Ampliar) Façana de Cal Bastet de Bellver de Cerdanya. 1929. Josep Danés i Torres. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) Milicià del POUM. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) Església de Santa Maria i Sant Jaume. Viquipèdia - (Ampliar) Església de Santa Maria de Talló, coneguda antigament amb el nom de 'Santa Maria Cabanària'. Viquipèdia - (Ampliar) |
Bellver de Cerdanya Història de Bellver de Cerdanya.
La població medieval.
Al segle X aquest territori constituïa el pagus de Talló, la parròquia del qual encapçala la llista de les de Cerdanya en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell: ipsa parrochia Sancte Marie Tollonensis cua Villa Vetere seu villulis eidem ecclesie pertinentes, que juntament amb la vall de la Llosa formà a la Baixa Edat Mitjana la sotsvegueria de Baridà. Frontal d'altar de Baltarga. Ca. 1200. Procedeix de l'església parroquial de Sant Andreu de Baltarga. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar)
Bellver va ser fundat el 1225 per Nunó Sanç, comte de Rosselló i Cerdanya, sobre el puig de Bello Vedere (o de Pulchro Viso), que és d'on deriva el nom actual del municipi, i al costat del riu Segre. Va atogà una carta de poblament i franqueses a fi d’atreure pobladors. Així, amb aquests avantatges, la població va augmentar ràpidament, esdevenint el principal centre de la sotsvegueria del Baridà (1). Aquests privilegis, que s’inspiraven en la carta de Puigcerdà del 1182, varen ser confirmats per Jaume I (2). 1 setembre 1340. Bellver de Cerdanya. Concòrdia entre Guillem de Ribesaltes, ardiaca de Cerdanya, i Vidal Ramon Sarroca, cavaller, senyor del lloc de Víllec, en relació al delme de Víllec (dos pans de figa, 2 sous de Barcelona, i certes mesures de vi). Biblioteca Nacional de catalunya - (Ampliar)
Bellver del segle XV al XVIII.
La batllia de Bellver i sotsvegueria del Baridà va estar sota domini de la família Torrelles des del segle XIV al XVIII. Com a enclau estratègic en una zona fronterera, a Bellver les lluites d'Espanya amb França varen ser una constant en el decurs dels segles. Va ser ocupada sovint entre els segles XV i XVIII (guerres de 1654-1658, 1691-1997, 1701-1713, 1793-1795...). La Cerdanya, com tota la Catalunya Nord, era cobejada pels reis de França, sota el regnat dels borbons, i les incursions eren freqüents. L'actual muralla data d'aquesta època, que és una bona mostra de l'arquitectura militar francesa. Plan de Belver. 1692. Bibliothèque nationale de France - (Ampliar)
Els enfrontaments entre nyerros i cadells al llarg del segle XVI i la primera part del XVII, tingueren en els bellverencs principals protagonistes. De la marcada presència cadell al municipi, en queda una casa de pagès fortificada, prop de Beders, anomenada La Torre de Cadell, un casal fortificat documentat el 1222. El 1665 el polvorí del castell explotà i el castell i bona part de la població va ser destruït. Amb la recuperació de les restes dels fonaments de la fortificació se'n pot veure el dipòsit d'aigua, en l'entorn del passeig arqueològic municipal. Carte particulière des Cerdagnes, baillie de Belver et partie du pays de Barida, le long de la rivière de Sègre. 1710. Bibliothèque nationale de France - (Ampliar) El segle XVII deixà una història llegendària, la de l'Aldonça Rossa, la bruixeta de Bellver, que amb dotze anys el seu pare l'envià a Puigcerdà a vendre una gallina i llavors de cànem. Pel camí va trobar dues dones, una de les quals es deia Juanga, de les que va aprendre les arts de la bruixeria, així com la de guarir malalties com el xarampió o les galteres. Quan va tornar al poble, es dedicà a curar malalts. Arribada la seva fama de guaridora a la Santa Inquisició, se la jutjà i se li prohibí continuar la pràctica de les seves "arts ocultes" de guarició. Camí del Talló, amb el poble de Bellver al fons. 1890. Lluís Marià Vidal i Carreras. Viquipèdia - (Ampliar)
Bellver al segles XIX i XX.
A mitjan segle XIX, Bellver va rebre la visita perllongada d'un il·lustre personatge, en Gustavo Adolfo Bécquer, que visqué a l'antiga fonda de cal Patanó durant mesos. Inspirat pels paisatges i les llegendes locals, hi redactà una coneguda història, "La cruz del diablo", en escenaris com el barri antic de Bellver o Sant Martí dels Castells. Homes amb bous tirant d'un carro en un carrer de Bellver de Cerdanya. Ca. 1927. Lluís Estasen i Pla. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) L'obertura del Túnel del Cadí a principis de la dècada dels 80 del segle XX suposà el final d'una etapa d'aïllament històric del municipi i de la comarca. La facilitat de comunicacions va modificar l'economia del poble. El sector primari tradicional del país es va anar substituint per activitats turístiques o per la construcció i els seus derivats. Avui es troben poques cases de pagès i no es produeix, com també en d'altres municipis, un relleu generacional de les explotacions. Evolució demogràfica de Bellver de Cerdanya. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 100 focs; 1515, 136 focs; 1553, 132 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar) Bibliografia
Notes (2) Els sobirans posteriors confirmaren i fins i tot ampliaren aquests privilegis. Així, Jaume II de Mallorca, el 1277, va confirmar les consuetudines et libertates que havia atorgat el seu pare. Sanç de Mallorca va concedir a la universitat, ja organitzada, el municipi amb cònsols i prohoms, l’escrivania pública de la vila. Pere el Cerimoniós va prometre als seus habitants l’exercici de la jurisdicció civil o criminal dins la vila, a més de confirmar les antigues franqueses, el 1344. Joan I també les va ratificar. - (Tornar al text) (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut oficial de Bellver de Cerdanya. Situació del municipi de Bellver de Cerdanya dins la comarca de la Cerdanya Detall del frontal d'altar de Baltarga. Ca. 1200. Procedeix de l'església parroquial de Sant Andreu de Baltarga. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar) Representació de Nunó Sanç a les pintures murals del Saló del Tinell del Palau Reial Major de Barcelona. Viquipèdia - (Ampliar) Dobler de Sanç I de Mallorca (1311-1324). Viquipèdia - (Ampliar) Adrien Maurice de Noailles (1678-1766). Viquipèdia - (Ampliar) Cadastre. Estat dels veïns de la Batllia de Bellver de Cerdanya. Segle XVIII. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar) Gustavo Adolfo Bécquer, per Jean Laurent (1865). Viquipèdia Milicià de la CNT. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) Nucli de Bellver de Cerdanya. 1996. Ernest Costa. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar) Excursió per la vall del Pi i el prat d'Aguiló. Ca. 1902. Cèsar August Torras. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) Església de Santa Eugènia de Nerellà. Viquipèdia - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |