Capitell. Segle XII. Procedent de Vilaür. Museu d'Art de Girona. - (Ampliar) El papa Benet VIII. Viquipèdia - (Ampliar) Segell municipal de Vilaür. Publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918). Mare de Déu a l'interior de l'església de Vilaür. 1923. Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar) El marquesat d'Aguilar fou un títol concedit per l'arxiduc Carles el 1711 a favor de Josep d'Aguilar Caçador i d'Oluja. Posteriorment, el 1920, fou rehabilitat amb la denominació de marquesat d'Aguilar de Vilaür. va ser reconegut com a títol espanyol pel rei Felip V Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Gerona, junto con los pueblos de su partido remitido por José Ignacio de Castellví, alcalde mayor. 1771. P. 415. Archivo Histórico Nacional - (Ampliar) Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Gerona, junto con los pueblos de su partido remitido por José Ignacio de Castellví, alcalde mayor. 1771. P. 416. Archivo Histórico Nacional - (Ampliar) Porta de l'església de Sant Esteve de Vilaür. Segles XII al XVI. Maria Geli, Patronat de Turisme Costa Brava Girona - (Ampliar) |
Vilaür Història de Vilaür. Establiments prehistòrics. L’agost de 1973, les obres de construcció del tram de l’autopista entre Girona i Figueres deixaren al descobert ossos humans, fragments de ceràmica i objectes de sílex a l’anomenat Camp d’en Galí, troballes que cronològicament es situen entre els 4.500 a 3.400 aC. Un crani gairebé sencer, set puntes de fletxa, un ganivet i un fragment d’un altre, tot de sílex, dos vasos ceràmics i una petita destral de serpentina posaren de manifest que les obres havien malmès un enterrament del tipus “sepulcres de fossa”, que a Catalunya són característics del Neolític Mitjà. L’estructura de la tomba s’havia perdut, però es va poder recuperar part de l’individu enterrat i la pràctica totalitat de les ofrenes que l’acompanyaven. Aquestes puntes de fletxa són del tipus anomenat “d’aletes i peduncle”. Puntes de fletxa de silex. Neolític mitjà, 3500-2500 aC. Camp d’en Galí. Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona - (Ampliar) Al jaciment ibèric de les Cabanes, al costat del camí de la Roureda, s'ha localitzat un sitjar, amb set sitges, que formaria part d’un petit assentament rural ocupat durant un curt període de temps, entre els darrers anys del segle III aC i tota la primera meitat del segle posterior, per desaparèixer dins el tercer quart del segle II aC, en plena època ibèrica tardana. Carrers de Vilaür. Josep Maria Viñolas Esteva, Viquipèdia - (Ampliar)
Les primeres referències documentals.
El nucli de Vilaür és esmentat per primera vegada el 1017, com a Vila Dur en una butlla del papa Benet VIII (papa entre 1012 i 1024) que confirma les propietats que el monestir de Sant Esteve de Banyoles tenia en aquest lloc (villa Dur vel infra ejus termines). Antiga muralla de Vilaür. Albert Sarola Juanola, Viquipèdia - (Ampliar)
Les muralles de Vilaür.
El nucli antic de Vilaür estava circuït en època medieval per una muralla bastida vers els segles XIII-XIV. Es va mantenir dins el recinte fortificat fins als segles XVI-XVII, en què es va iniciar el procés d'expansió cap a la banda de ponent, atès que les grans masies de llevant limitaven el creixement cap a aquella banda. Una vegada perduda la funció defensiva, els murs van ser aprofitats, integrant-los als habitatges de Vilaür. Fora el primer recinte fortificat es construeixen les cases pairals de les principals famílies, propietaris rurals i classes benestants, de les quals va sorgir també el clergat local. Església de Sant Esteve de Vilaür. Josep Maria Viñolas Esteva, Viquipèdia - (Ampliar)
L'església de Sant Esteve de Vilaür.
Al centre de Vilaür hi trobem l’església parroquial de Sant Esteve que data dels segles X-XI, tot i que l'actual aspecte és el d’un edifici romànic del segle XII-XIII que va ser molt reformat durant la baixa Edat Mitjana i en el decurs dels segles posteriors. Evolució demogràfica de Vilaür. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 17 focs; 1553, 20 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar) Bibliografia (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut oficial de Vilaür. Situació del municipi de Vilaür dins la comarca de l'Alt Empordà Ceràmica ibèrica a mà. segle III aC. Jaciment de les Cabanes. Publicat a "L’assentament rural ibèric de les Cabanes", op. cit. - (Ampliar) Portalada de l'església de Sant Esteve de Vilaür. 1985. Bosch. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Cal Metge. Segles XVI-XX. Josep Maria Viñolas Esteva, Viquipèdia - (Ampliar) Mènsula d'una casa del nucli antic de Vilaür. 1989. Joan Segur. CRDI - Auntament de Girona. - (Ampliar) Església de Sant Esteve de Vilaür. Josep Maria Viñolas Esteva, Viquipèdia - (Ampliar) Porta de carruatges del mas de Dalt. Viquipèdia - (Ampliar) Façana de les antigues escoles. Viquipèdia - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |