Església de Santa Maria de Vilamacolum. 2011. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Lotari I (941-986). Viquipèdia Escut d'armes del comtat d'Empúries. El rei de França Lluís IV, anomenat el d'Ultramar (921-954). Viquipèdia - (Ampliar) El papa Benet VIII (?-1024). Viquipèdia - (Ampliar) Capitulacions de Caterina Geli i de Casals, vídua de Paulí Geli Gifre, hisendat de Vilamacolum, i amb expectativa de segon matrimoni amb l'estranger, tinent coronel del I Regiment de Caçadors napolitants de cavalleria, Escannio Colonna. 1810. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà - (Ampliar) Segells municipals de Vilamacolum. Publicats a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918). Can Geli de Vilamacolum. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Església de Santa Maria de Vilamacolum. Josep M. Viñolas, Viquipèdia - (Ampliar) |
Vilamacolum Història de Vilamacolum. Toponímia de Vilamacolum. L'aparició de fragments de ceràmica romana al costat de la carretera de Vilacolum, a tocare de l’església de Santa Maria i a prop de la Rajoleria, proven l’origen romà del poble, com a resultat d’una colonització de tipus agrari. Probablement masos i cases de pagès medievals s’edifiquessin damunt les vil·les romanes preexistents. El mateix nom de Vilamacolum, escrit antigament villa Mucroni o villa Mucoroni, suposa un “fundus” o vil·la baix-romana o ja de l’Alta Edat Mitjana, fundada per l’hispano-romà Mucronius, que més tard donaria origen a tot el poble. Església fortificada de Santa Maria de Vilamacolum. Albert Sarola Juanola, Viquipèdia - (Ampliar)
Hi ha dubtes de si el topònim ve de villa Mucuruna, nom personal germànic, o de villa Mucronia, nom llatí. Tampoc es descarta la via germànica del nom Mucuruna, nom de la filla d’un rei burgund, i s'hi afegeix la via àrab, segons la qual podria procedir del nom d’un dels mossàrabs refugiats a l’Empordà, que s’hi arrelaren fundant-hi propietats, designades després amb el seus noms: la configuració del topònim a partir d’un híbrid llatí-àrab, l’etimologia del qual seria l’arrel llatina “villa” i la paraula de l’àrab clàssic “Maqrún”, nom propi de persona. Can Granés de Vilamacolum. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Les primeres referències documentals. El 959 el comte d’Empúries Gausfred I confirmà que Villamacharon era un dels llocs del comtat on tenia alous Riculf, un gran terratinent, al qual li havien estat donats pel rei franc Lluís IV d’Ultramar. El 974, una epístola del papa Benet VI corrobora que el monestir de Sant Pere de Rodes tenia possessions en Villa Mucroni, al costat d’Empúries. Un precepte del rei Lotari, en 982, a favor del monestir empordanès, confirmaria novament aquestes propietats de villa Mocromi. En una butlla del papa Benet VIII del 1017 consta que també tenien dominis en villa Mocorono els monjos de Sant Esteve de Banyoles. Un capbreu del 1115 refereix que el comte del Rosselló tenia albergs a diferents llocs del comtat d’Empúries, entre els quals s’esmenta el de Villa Mucrum. Agnès, muller de Nicolau Vidal difunt de Vilamacolum, confessa haver rebut del seu cunyat Jaume Sampol quatre canes de roba verda en herència. 1342. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà - (Ampliar)
De l'Edat Mitja al segle XX.
L’església de Santa Maria és citada el 1094, quan Ramon Guillem donà al monestir de Sant Pere de Rodes uns alous, un dels quals era situat al terme de Santa Maria de Villa Mucorum. El 1151 el cavaller Guillem Umbert de Basella (Guillem Umbert II de Montseny), en el seu testament, va fer una deixa a Santa Maria de
Vilamacolum. En un text del 1270 s’al·ludeix a la parròquia de Villamacorum. Absis de l'església fortificada de Santa Maria de Vilamacolum. Jordi Domènech, Viquipèdia - (Ampliar)
El cens de Floridablanca de 1787 dóna una quantitat que trenca el ritme ascendent de la corba demogràfica: 120 habitants, entre els quals hi havia 1 capellà, 2 “hidalgos”, 8 llauradors, 30 jornalers i tan sols 2 artesans. Ja en el segle XIX es reprèn l’augment demogràfic sense aturar-se fins a la dècada del 1930. La recuperació de terres fèrtils, aconseguida a partir del dessecament de l’estany que hi havia al costat del poble, i el fet que el cultiu de la vinya no fos tan important com en altres zones de la comarca, on la fil·loxera de finals del XIX va fer estralls, pal·lià la crisi agrària que patí bona part de l’Alt Empordà. Així dels 343 de 1857 es passaria als 415 de 1889 i als 443 de 1901, fins a arribar a la xifra més alta mai més aconseguida: els 528 habitants de 1923.
L'església de Santa Maria.
Té una sola nau, un absis semicircular i presenta l'estructura romànica dels segles XI al XIII. Les parts més antigues són l'absis i una petita part oriental de la nau. Els murs de la resta de la nau corresponen a un període posterior. Van ser força restaurats junt amb les capelles laterals durant els segles XVII i XVIII. L'església de Sant Esteve. És una construcció del segle XVIII, segons consta a la inscripció del 1791 que apareix a la llinda de la porta d'accés. Va ser bastida sobre restes del segle X, de les que es converven restes d'un mur i una porta tapiada. També s'hi conserva una finestra del segle XII, que segurament correspon a una reforma del temple. Sembla que el campanar és anterior a la construcció del segle XVIII. Evolució demogràfica de Vilamacolum. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 16 focs; 1553, 19 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar) Bibliografia (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut oficial de Vilamacolum. Situació del municipi de Vilamacolum dins la comarca de l'Alt Empordà Pati interior d'una masia de Vilamacolum. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) El papa Benet VI (?-974). Viquipèdia Àpoca atorgada per Domènec Sunyer i Antoni Vila, pagesos, com a cònsols de la Universitat de Vilamacolum, a favor de Guerau Martí, Miquel Miquel i Anna, vídua de Miquel Moner, pagesos de Viladasens. 1612. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar) Església de Santa Maria de Vilamacolum. 1989. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Filoxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae). Viquipèdia Certificat de treball de Jaume Parnau Clotes, natural de Vilamacolum, de 31 anys, jornaler. 1937. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà - (Ampliar) Església de Sant Esteve de Vilamacolum. Jordi Domènech, Viquipèdia - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |