Verge de Viladamat. Talla del segle XV. Actualment al Museu d'Art de Girona - (Ampliar) Verge de Viladamat (detall). Talla del segle XV. Actualment al Museu d'Art de Girona - (Ampliar) Escut d'armes del comtat d'Empúries. Joan II (1398-1479), dit el Sense Fe. Viquipèdia - (Ampliar) Sant Miquel. Fusta. Talla del segle XV. Actualment al Museu d'Art de Girona - (Ampliar) Ferran el Catòlic (1452-1516). Viquipèdia - (Ampliar) Infanteria de la Guerra Civil Catalana (1462-1472). Infant armat amb brigandina. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) Església de Sant Quirze. Viquipèdia - (Ampliar) Bandoler. Cap de quadrilla (cinquantener), 1575-1580. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) Església de Santa Eulàlia de Palau Borrell. Segles X-XII. Viquipèdia - (Ampliar) Segell municipal de Viladamat. Publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918). Porta de la antiga muralla y restes del mur. 1992. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) |
Viladamat Història de Viladamat. El passat romà. Alguns fragments de ceràmica grega, dels segles VI-V aC, trobats a diversos jaciments arqueològics del municipi, donen testimoni dels primers habitants de la contrada, com un petit hàbitat ibèric del segle IV aC a l’Olivet d’en Pujol. El jaciment de l'Olivet d'en Pujol és un magatzem romà del segle II aC amb diverses sitges ibèriques amortitzades el segle IV aC. La vil·la romana de Tolegassos és un assentament del segle II-I aC, abandonat a finals del segle II dC, reconstruït i ampliat posteriorment, i abandonat definitivament a mitjan segle IV dC. A la vil·la que es troba al Mas Notari s'han documentat restes de ceràmica romana. Els Tolegassos està format per una vil·la, dues petites necròpolis familiars i un forn de teules de la mateixa època. Jaciment romà dels Tolegassos. Al fons la Pedrera i el Puig de Gorners. Viquipèdia - (Ampliar)
Primeres referències.
El 689 s'esmenta l’església de Sant Feliu de la Garriga en un precepte del rei Odó a favor del monestir llenguadocià de Sant Policarp de Rasès. La primera menció del poble de Viladamat es troba documentada l'any 1060, en una donació de la comtessa d'Empúries Guisla o Guisia d'un alou a la vora de Villam Amati a l'església de Girona. L'any 1078, el comte Ponç I d'Empúries, va deixar en testament un mas a Viladamat en benefici del monestir de Sant Pere de Rodes. El 1149 apareix citat el lloc de Palau Borrell en diverses donacions de terres al monestir de Sant Miquel de Fluvià. L'any 1280 el monestir de Sant Pere de Rodes va adquirir la senyoria i la jurisdicció de Viladamat de Guillem de Montgrí. Restitució d'alçats del magatzem de l'Olivet d'en Pujol a la fase fundacional (J.Casas, J.M.Nolla, V. Soler) - (Ampliar) Del segle XV al XIX. El 21 de novembre de 1467 es va lliurar la batalla de Viladamat durant la Guerra Civil Catalana entre Joan II i el príncep Ferran. Joan Ramon Folc IV de Cardona va ser derrotat amb les tropes reialistes i el futur rei Ferran el Catòlic es va refugiar a una casa de Viladamat, possiblement a Can Briolf, construït el 1484. Com a represàlia, les tropes de Joan II van cremar el poble. El 21 de novembre de 1467, un comboi que surt de Figueres dirigit per Joan Ramon Folc IV de Cardona és derrotat amb les seves tropes reialistes contra les revoltades, dirigides per Ferri II de Lorena, comte de Vaudémont, gendre del rei Renat d'Anjou, i per Pere Joan Ferrer i altres capitans catalans, de manera que el príncep Ferran d'Aragó es veu obligat a refugiar-se en una casa del centre de Viladamat, on va ser rescatat per Alfons d'Aragó i d'Escobar. Vista aèria de Viladamat. Ajuntament de Viladamat - (Ampliar)
A partir del segle XVI, la comarca va esdevenir una zona de gran conflictivitat degut a les incursions dels pirates nord-africans i els efectes del bandolerisme (1). Durant la Guerra dels Segadors, Joan de Margarit i de Biure, senyor del castell de Sant Feliu de la Garriga, era partidari del bàndol dels cadells i el seu castell va ser incendiat, com a represàlia, per les tropes castellanes. Durant el segle XVI, al nucli vell de Viladamat es van construir nombrosos casals i cases pairals que han perdurat, com Mas Escot i Mas Briolf. Dispensa eclesiàstica otorgada a favor d'Anton Aulet, 1809. Notes manuscrites al vers sobre els pagaments fets per Anton Aulet per a lliurar-se de fer el soldat, a Palau Borrell (Viladamat) - (Ampliar)
Viladamat al segle XX.
El nucli urbà de Viladamat no va patir grans transformacions urbanístiques fins al començament del segle XX, quan la població va començar a créixer fora dels límits de l'antic nucli. El 17 d’abril de 1931 l’alcalde i els regidors s’adheriren a la causa republicana i es començà a redactar la documentació municipal en català. El 19 de juliol el Ple acordà aprovar el projecte d’Estatut de Catalunya que li havia fet arribar el Govern de la Generalitat. Església de Sant Quirze de Viladamat. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
L'església de Sant Quirze i Santa Julita.
Les restes de l'església més antiga han desaparegut completament. Únicament queden algunes restes a la sortida sud del poble al costat del camí d'Albons. Antigament es coneixia com a Mercadal del pont de Sant Quirc i ara és conegut com el camp de la Capella, de propietat municipal. La primitiva capella era un agregat de la parròquia de Sant Feliu i, quan va ser enderrocada, es va construir l'actual temple. Castell i església de Sant Feliu de la Garriga. Magda Planelles, Viquipèdia - (Ampliar)
L'església de Sant Feliu de la Garriga.
La primera vegada que apareix documentada és en un precepte del rei Odó de l'any 889, a favor del monestir de Sant Policarp de Rasès, al Llenguadoc. Posteriorment, apareix esmentada en la donació feta per la comtessa Guisla de l'església de Girona, l'any 1060. A partir del segle XI, les cites i referències són constants. Apareix en la relació de llocs del comtat d'Empúries del 1115 i 1164, en documents de venda o cessió de delmes de l'any 1279, en les Rationes decimarum Hispaniae del 1279 i 1280, a la relació de parròquies del 1362, etc. La categoria parroquial del temple es mantingué encara fins al segle XVII. L'any 1617, el bisbe concedeix la categoria de sufragània a la nova església de Sant Quirze i Santa Julita o Jovita, que havia estat construïda dins del poble. Església romànica i castell de Sant Feliu de la Garriga. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
L'església de Santa Eulàlia (o Santa Maria) de Palau Borell.
Palau Borrell és un veïnat del municipi, format per cinc antigues cases rehabilitades aquests darrers anys i una capella preromànica dedicada a Santa Eulàlia. Evolució demogràfica de Viladamat. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 26 focs; 1553, 33 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar) Bibliografia
Notes (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut de Viladamat. Situació del municipi de Viladamat dins la comarca de l'Alt Empordà Restitucions del magatzem de l'Olivet d'en Pujol a la fase fundacional (J.Casas, J.M.Nolla, V. Soler) - (Ampliar) Ferri II de Lorena, comte de Vaudemont (1428-1470). Viquipèdia - (Ampliar) Església romànica i castell de Sant Feliu de la Garriga. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Escut d'armes de Joan Ramon Folc IV de Cardona (1446-1513). Viquipèdia. Infanteria de la Guerra Civil (1462-1472). Peó. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) Mas Falgós de Viladamat. Viquipèdia - (Ampliar) Església de Sant Feliu de la Garriga. Magda Planelles, Viquipèdia - (Ampliar) Finestral del mas Falgós de Viladamat. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Segell municipal de Viladamat. 1923. Finestra renaixentista del mas Escot. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |