Església de Sant Martí de Masarac. Viquipèdia - (Ampliar) Segell del papa Alexandre III (?-1181). Viquipèdia - (Ampliar) Castell de Vilarnadal. 1925. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) El papa Climent VIII (1536-1590). Viquipèdia - (Ampliar) Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, comte de Monterrey (1640-1716). Viquipèdia - (Ampliar) Mosqueter del 'Tercio de Infantería Española Provincial de Sevilla'. Segle XVII. Viquipèdia - (Ampliar) Església de Sant Pere de Vilarnadal. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Segells municipals de Masarac. Publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918). |
Masarac Història de Masarac. Les primeres referències documentals. Les referències més antigues de les entitats de població que avui formen el municipi s'escriuen Maseracho (944), Mesaracho (1093), i Villarnatallo (1362). Per la seva pertinença a l’àrea de la vinya de l’Alt Empordà, s’hi observa la corba demogràfica característica de la zona, ascendent durant els segles XVIII i XIX (511 h el 1860); durant el segle XX la plaga de la fil·loxera provocà una minva demogràfica, que enllaçà amb l’èxode rural generalitzat del període 1950-70, en què es passà de 328 h a 291 h. A partir dels vuitanta del segle XX la davallada demogràfica continuà, però de manera desaccelerada fins el segle XXI (258 h el 1991 i 284 h el 2021). Juliol 1073. Donació que fan Sunifred, prevere, i [...] als seus fills Adalbert i Ponç, clergue, d'unes terres situades al comtat de Peralada, als termes de les parròquies de Masarac i Capmany. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)
L'església de Sant Martí de Masarac.
El segle XI va ser reclamada pels benedictins de Sant Quirze de Colera, al municipi de Rabós, els quals pretenien que havia estat construïda pels seus antecessors el 844. La falsificació del document, pretesament de l’any esmentat, és dels segles XII o XIII. El 1093 el bisbe de Girona, Berenguer Guifré, donà “Sancti Martini de Mesaracho” al monestir de Santa Maria de Vilabertran. Carrer de Masarac. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) L'església de Santa Maria de l'Om. El Priorat. El 1093, el bisbe de Girona Berenguer Guifré, donà l'església a Santa Maria de Vilabertran. El 1139 es fundà el priorat dependent d'aquest cenobi i hi ha notícies dels priors de l'Om des de l'any 1142 fins a mitjans del segle XIV. Una butlla papal del 1176, emesa per Alexandre III, confirmà la pertinença del temple de Sanctae Mariae de Ulmis a la col·legiata de Vilabertran. En el Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 apareix esmentat com el prioratu de Holmo i en els nomenclàtors del segle XIV hi figura el Prioratus sancte Marie de Ulmo. El priorat va ser suprimit el 1592 pel papa Climent VIII en secularitzar la comunitat de Vilabertran. Església de Sant Pere de Vilarnadal. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Al segle XI, el temple era de nau única i, posteriorment al segle XII, se li afegiren dues naus laterals, que li donaren planta basilical. També d'aquesta època és la reforma de la portalada. En època moderna, probablement pels voltants del 1783 el temple va ser reformat amb l'enderrocament de la nau septentrional, i la volta i tot el costat nord de la nau central. La nau nord no es tornà a aixecar. La nau central va ser reparada i la de migdia anul·lada i transformada en capelles laterals i sagristia, quedant només la central pel culte. Actualment aquesta fragmentació de la nau de migdia no existeix. Castell de Vilarnadal. Segle XIV-XV. Maite Oliva Alsina, Viquipèdia - (Ampliar)
Vilarnadal.
L’església de Sant Pere de Vilarnadal s’esmenta el 1362 com a sufragània de la parròquia de Masarac; a principis del segle XVII figura ja com a parròquia independent. És un edifici del segle XVII o XVIII, d’una nau acabada amb una capçalera rectangular a l’exterior i semicircular a l’interior. La porta del frontis és resseguida per una orla barroca en relleu. Damunt la llinda hi ha altres relleus amb els emblemes del patró. Castell de Vilarnadal. 1936. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
A finals del mes de juny de 1677, durant les campanyes del 1673-1678 de les guerres franco-espanyoles, davant del castell de Vilarnadal, hi hagué enfrontaments entre l'exèrcit espanyol i francès, aquest a les ordres del duc de Noailles. Aquests fets precedeixen l'anomenada batalla del barranc d'Espolla, que es produí el 4 de juliol i que significà una gran desfeta per a les tropes del duc de Moteleon (1). Evolució demogràfica de Masarac. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 11 focs; 1515, 6 focs; 1553, 12 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar) Bibliografia
Notes (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut oficial de Masarac. Situació del municipi de Masarac dins la comarca de l'Alt Empordà Església de Sant Pere de Vilarnadal. Maite Oliva Alsina, Viquipèdia - (Ampliar) Escut d'armes del ducat de Monteleon. Adrien Maurice de Noailles (1678-1766). Viquipèdia - (Ampliar) Filoxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae). Viquipèdia Masia de Vilarnadal. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Monestir de Santa Maria de l'Om. Viquipèdia - (Ampliar) Castell de Vilarnadal. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |