Via Crucis al Calvari
Aquella construcció bèl·lica jugà un important paper en les operacions del setge de 1809. Quan les tropes napoleòniques abandonaren el nostre país, abans de retirar-se de la ciutat, la primavera del 1814, volaren aquell baluard, com ho varen fer amb la major part de les defenses que envoltaven la ciutat. Quedaren unes restes d'edificació amb un espai buit al mig, cosa que originà la denominació de "torre de la O" amb què durant molts anys varen ser conegudes aquelles ruïnes. Abans de 1936, a la sagristia hi havia penjat a la paret un quadre amb la fotografia d'un senyor Miquel, el cognom del qual ara no puc recordar, que era qui havia fet donació dels terrenys per edificar el temple i les capelletes que es van alçant en el camí que hi condueix. Les capelletes eren dotze; no s'havien construït les corresponents a les estacions tretzena i catorzena del Via Crucis. El juliol de 1936, el temple va ser incendiat i totes les capelletes foren malmenades, destruint-ne la creu que rematava cadascuna, i el quadre de ceràmica que representava la corresponent escena de la passió. Durant prop de tres anys tot restà abandonat i el temps i les inclemències climàtiques completaren l'obra destructora, de tal manera que la teulada deel temple va desaparèixer. Acabada aquella anòmala situació, i amb l'ajuda de donatius populars i d'algun destacat benefactor, es reconstruí el temple com també les capelletes, que recuperaren la creu i varen ser dotades d'unes molt expressives i artístiques ceràmiques, obra de la ceramista Maria Cirici. I encara es completà la recuperació afegint-hi dues capelletes que corresponen a les estacions tretzena i catorzena, situades davant mateix de la capella principal. Aquell bucòlic paratge ja es podia tornar a denominar "Les Creus". Immediatament es reprengué la pietosa pràctica del Via Crucis, les tardes dels diumenges de Quaresma. La família Geli tenia cura d'aquelles instal·lacions i que la devoció a la passió de Crist s'hi mantingués ben viva. Mossèn Francisco Geli Tarrés, que morí fa uns vuit anys sent canonge organista de la Catedral, es va procupar constantment de mantenir aquell culte i aquella devoció. Desapareguts els mossens Casanovas i Geli, se n'encarregà el Capítol Catedralici fins que, per dificultats físiques dels canonges que s'hi dedicaven, aquell culte ha quedat en una situació precària que ara la Junta de Confraries es proposa redreçar. La processó penitencial antigament sortia de l'església de Sant Lluc; després de la guerra ho va fer de l'església parroquial de Sant Feliu i posteriorment de la Catedral. Primerament es portava un Sant Crist de grans proporcions, semblant al que presideix la processó del Divendres Sant; el de després de la guerra era una imatge de format més reduït i de menys pes; i finalment no es porta cap imatge. Amb tanta concurrència i no disposant de megafonia, era necessari que es repartissin dos, tres i algunes vegades fins i tot més lectors, al llarg del recorregut, situats a una distància suficient entre ells per no interferir-se. Arribada a la darrera estació, es col·locava davant la façana del temple una trona portàtil. Des d'allí, un predicador amb bona veu i una potent caixa toràcica pronunciava un sermó adient al tema de la passió. Els fidels que omplien l'esplanada i l'espai que fa pendent entre les penúltimes estacions i el temple escoltaven drets, amb gran silenci i atenció. Acabada la cerimònia, els més devots acompanyaven la imatge del Crucificat fins al temple d'origen, tot resant les parts del Rosari que permetés el temps que durava el trajecte. Però una bona part dels concurrents acabaven de passar la tarda fent una bona passejada, uns quants baixaven cap a la Font de la Pòlvora, altres pujaven a les Pedreres. Es coneixen rogatives de la segona meitat del segle passat, i es conserva el testimoni gràfic de les que se celebraren el 4 de febrer de 1923. Unes fotografies obtingudes pel senyor Joan Masó i Valentí ens presenten una processó presidida pel Crist de la Confraria de la Puríssima Sang. El celebrant vestia capa pluvial, els diaques dalmàtica, els altres clergues amb sotana i manteu; tots coberts amb el bonet ritual. Els seglars amb abric i barret; els guàrdies civils d'escorta amb el tricorni de feltre; les senyores amb mantellina; les nenes amb els uniformes del respectiu col·legi. És una estampa d'un temps, cronològicament no massa allunyat, però conceptualment a gran distància. Els costums van canviant i les formes es renoven i s'actualitzen; però hem de procurar que no es perdi el fons de les autèntiques tradicions, adaptant-les a la realitat de cada moment. ENRIC MIRAMBELL i BELLOC Cronista Oficial de la Ciutat de Girona. |
(Ampliar) - Via Crucis al Calvari de Girona. Abril-maig 1966. Imatge gentilesa de Josep Cornellà Canal(Ampliar) - Via Crucis al Camí de les Creus de Girona. Abril-maig 1966. Imatge gentilesa de Josep Cornellà Canal- Via Crucis al Camí de les Creus de Girona, 1942. Imatge gentilesa de Junta de Confraries de Setmana Santa de Girona - Via Crucis al Pont de Pedra, 1942. Imatge gentilesa de Junta de Confraries de Setmana Santa de Girona (Ampliar) - Vista panoràmica de la Catedral i de Sant Feliu des del Camí de les Creus, 1922. Fotografia de Joan Masó Valentí. CRDI - Ajuntament de Girona.(Ampliar) - Vista panoràmica de la Catedral i de Sant Feliu des del Camí de les Creus, 1922. Fotografia de Joan Masó Valentí. CRDI - Ajuntament de Girona.(Ampliar) - Pregàries per la pluja a les Creus. Processó pujant cap al Camí de les Creus. Davant el campanar de Sant Feliu s'hi observa la desapareguda Torre Magdala. Fotografia de Joan Masó Valentí. 4 de febrer 1923. CRDI - Ajuntament de Girona.(Ampliar) - Pregàries per la pluja a les Creus. Processó al Camí de les Creus. Fotografia de Joan Masó Valentí. 4 de febrer 1923. CRDI - Ajuntament de Girona.(Ampliar) - Pregàries per la pluja a les Creus. Processó al Camí de les Creus. Fotografia de Joan Masó Valentí. 4 de febrer 1923. CRDI - Ajuntament de Girona.(Ampliar) - Pregàries per la pluja a les Creus. Arribada al Calvari. Fotografia de Joan Masó Valentí. 4 de febrer 1923. CRDI - Ajuntament de Girona.(Ampliar) - Pregàries per la pluja a les Creus. Arribada al Calvari. Fotografia de Joan Masó Valentí. 4 de febrer 1923. CRDI - Ajuntament de Girona. |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |