La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La Vetlla Pasqual

En el calendari Cristià, la Vetlla Pasqual se celebra la nit del dissabte Sant, anterior a la gran celebració del Diumenge de Pasqua de Resurrecció i es considerada com la celebració central de l'Any litúrgic. En ella es celebra la nit Santa de la Resurrecció del Senyor. Abans de que es convertís en l'actual festa nocturna, les celebracions de la Vetlla es feien al matí i quan es cantava el Glòria es tocaven les campanes, d'aquí que s'anomenara "Dissabte de Glòria". És una celebració rica en símbols, cerimònia de renovació de l'aigua i el foc i plena de textos bíblics que ens recorden les pàgines principals de la Sagrada Escriptura relatives a la Pasqua del poble d'Israel.

La celebració del Lucernari, la benedicció del foc fora de l'església, i l'encesa del ciri pasqual té lloc al claustre de la Catedral, seguida d'una processó al voltant del claustre i entrada a la nau gòtica, per continuar-hi les celebracions litúrgiques.

Tradicions del Dissabte de Glòria

Antigament, cap a les vuit del matí, la matraca de la Catedral donava el seu darrer toc per a cridar els residents al cor. A l'altar de la sagristia es preparava una petita credença damunt la qual es posava una pedra foguera, esca i foguer, una petita safata amb uns quants carbons i un platet amb cinc grans d'encens; també hi posaven un salpasser i la canya de "les tres candeles". Mentrestant, al temple es despenjaven i es plegaven els draps morats que tapaven les imatges i els altars, i a l'altar major es substituïen els ciris verdosos de cera verge per altres de cera blanca.

Ben aviat començaven les cerimònies litúrgiques de la diada. Amb les espurnes de la pedra foguera s'encenia l'esca, la qual originava el foc nou que es beneïa (1), alhora que amb els grans d'encens que es posarien al Ciri pasqual, i els carbons. Amb el foc dels carbons beneïts s'encenia una candela que portava un escolanet, i amb ella s'encenia una de les tres candeles de la canya mentre es cantava: "Lumen Christi!... Deo Gratias" i a continuació es formava una petita processó que es dirigia vers l'altar major. En arribar al clos s'encenia la segona de les candeles, i en pujar els graons de l'altar, la tercera, cantant-se sempre "Lumen Christi!...", però aixecant cada vegada més el to de veu.

En arribar a l'altar major es cantava l'Angèlica i amb una de les candeles de la canya s'encenia el Ciri pasqual (2) i les llànties. Acabat el cant es llegien les "Profecies" (3) i s'anava a renovar i beneir l'aigua dela pila baptismal, cerimònia que finia amb el res de les lletanies. Mentrestant s'acabaven de descobrir les imatges i els altars.

Després començava la missa de Glòria i comunió. Aquesta missa manca d'Introit i és molt curta, degut a la durada dels precedents oficis.

S'apropava el moment més emocionant de la jornada i fins i tot de la Setmana Santa. La Capella ocupava el seu lloc al cor, el manxaire ja tenia al descobert la cadireta de l'orgue i l'organista ja havia tret els registres de la llengüeteria. Canonges i beneficiats, després d'un anar i venir pels vestuaris, ja havien tornat vestit de vermell. I mentrestant, la mainada, armada de tota mena d'estris sorollosos, ocupava posicions per a l'instant que s'esperava.

Ja s'entonaven els Kiries, ja tothom es preparava. I al moment en què el celebrant, al mig de l'altar, alçava els braços i amb l'esguard fit vers les altures llançava solemne el "Gloria in excelsis Deo" sonava tota la trompeteria de l'orgue, giravoltava el "rotllo", la mainada s'esbravava decarregant cops i atabalant amb la seva fressa, i la campana Beneta donava el senyal perquè fossin llançades al vol totes les campanes (4) de les parròquies i esglésies de la ciutat a fi d'anunciar a tothom que el Crist havia ressucitat. L'alegria del poble es traduïa en estrepitoses manifestacions de joia, amb "gales" que es feien des de temps immemorial, retrunyint pertot les explosions de les escopetades que es tiraven des dels terrats, les canonades amb què hi participaven els artillers de la guarnició, quan n'hi havia, el terrabastall que armava la mainada colpejant amb cobertores metàl·liques a tall de platets, i els esgarrifosos cops damunt l'aram amb què hi cooperaven els perolers del carrer dels Calderers.

Cuques, cuques, sortiu del niu
que Nostre Senyor és viu.
Cuques, cuques, sortiu del forat
que Nostre Senyor ja ha ressucitat.
Al·leluia, Al·leluia,
qui no mata porc
no menja xuia.

anaven cridant a colles pels carrers, acompanyant-se amb tota mena d'objectes sorollosos que ja s'havien procurat durant la Setmana Santa, mentre que la majoria de gent de la població, passats els primers instants de joia, es preocupaven de les incidències del mercat, un dels més grans i concurreguts de l'any que en aquestes hores entrava al seu ple.

Al toc de Glòria, que solia fer-se cap allà a les deu, altra mainada cremaven més o menys solemnialment la figura de la "Vella de Quaresma" a la que havien anat tallant peus durant les setmanes anteriors. Algunes mares feien començar a caminar els seus fills, prèviament calçats, convençudes que posant-los de peus a terra en aquest moment caminarien millor. També en aquesta mateixa hora hi havia qui es rentava la cara i la testa amb aigua de la que acabaven de beneir a les esglésies, a fi de preservar-se de mal de cap durant l'any (5). D'altres se'n procuraven per a aspergir els dormitoris, les cuines i els corrals de les cases i així foragitar-ne els mals esperits que hi volguessin romandre després dels dies sants, i eren molts els que en guardaven una ampolla per emprar-la per a beneir la cambra d'un malalt quan entrés a l'agonia. I en èpoques ja més allunyades, era també al toc d'Al·leluia quan es portaven a beneir els ous postos durant la Quaresma, que l'endemà, dia de Pasqua, es repartirien com a obsequi a parents i amistat.


Notes

(1) - Amb aquesta benedicció es donava a entendre que tot quedava renovat amb Crist ressucitat. El foc nou era per als cristians la figura de la llei nova, la llei de gràcia i d'amor que va sorgir del sepulcre de Crist. S'havia d'encendre precisament amb pedra foguera, engendradora del foc, conforme a la màxima de l'Esgésia segons la qual, havent experimentat totes les criatures l'estat de pecat i corrupció, calia beneir-ho tot des de l'origen, abans de fer-ne ús per a les cerimònies de culte. En segles passats, mentre el bisbe beneia el foc es cantava un himne que començava "Inventor sutilis..." i llavors els capitulars es treien les capes corals negres i es posaven el sobrepellís. Tornar al text

(2) - El Ciri pasqual representava el Crist ressucitat, i els cinc grans d'encens que prèviament s'hi posaven, les cinc llagues. En els primers temps del cristianisme no era un ciri sinó una columna on el Patriarca d'Alexandria anotava la celebració de la Pasqua i les festivitats que s'hi regulen. Amb el temps aquesta columna es canvià en un ciri que servia per a il·luminar en la nit de Pasqua. Tornar al text

(3) - Antigament tenien per objecte la instrucció dels catecúmens. Tornar al text

(4) - Per decisió presa pel Capítol l'any 1681, cap campana no podia tocar que no ho hagués començat a fer la de la Seu. Tornar al text

(5) - Per contraposició, els gironins deien i creien que l'infant que inaugurés l'aigua baptismal renovada, moriria abans de temps. Tornar al text


La nau gòtica de la Catedral

El foc de la Vetlla Pasqual, al claustre de la Catedral la nit de l'11 al 12 d'abril de 2009

El claustre de la Catedral, escenari de la Vetlla

La nau gòtica de la Catedral


Bibliografia

- Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folk-lore. J. Gibert. Barcelona, 1946.


Back - Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés