La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Datat del segle XII, el carrer i l'arc de Transfiguera, al Barri Vell de Girona, situat al peu del campanar de la basílica de Sant Feliu, comunica el carrer del Portal de la Barca amb el carrer del Pou Rodó. L'element més icònic de l'indret és un arc (1) de factura medieval amb una finestra romànica geminada amb capitell esculturat, a la casa al damunt. Al costat del carrer del Portal de la Barca es sobreposa un arc més ampli sobre el mig punt que ha perdut part de les dovelles. La volta és irregular i acaba amb un arc de mig punt amb una llum molt més gran.

L'arc de Transfiguera

(Ampliar) - L'arc de Transfiguera.

Anomenat segons les diverses fonts com Transfiguera, Trasfiguera o Transfigueres, el nom li ve, segons Jaume Fabre, de l'existència al nord-est del temple de Sant Feliu, de l'habitatge de Can Figuera. La perspectiva pintoresca de l'indret ha atret nombrosos pintors i fotògrafs que s'han sentit captats per la Girona monumental. El campanar de Sant Feliu va ser afectat per un llamp el 29 de juliol de 1924 i, a conseqüència d'aquest fet, caigueren diversos carreus de pedra al carrer de Transfiguera.

L'arc de Transfiguera. 1950-1960

(Ampliar) - L'arc de Transfiguera. 1950-1960. Sebastià Martí Roure. CRDI - Ajuntament de Girona.

A principis dels anys 70 del segle XX, al barri hi havia una vintena de prostíbuls, i per molts veïns era considerada una zona prohibida. El 1983 es va aprovar el pla especial de reforma del Barri Vell (2), tot i que aquesta remodelació no va arribar al Pou Rodó fins al 1996, quan van tancar les últimes cases de barrets. A principi de la dècada dels noranta, però, ja s'havien començat unes tímides reformes.

L'arc de Transfiguera

(Ampliar) - L'arc de Transfiguera.

El 1986 es va excavar l'espai situat entre el peu del campanar de Sant Feliu i l'arc de Transfiguera, que havia estat ocupat per un edifici adossat a les escales de la col·legiata, i es va poder constatar la presència a l'indret d'enterraments de l'època romana i un nivell d'habitació corresponent al mateix període.

Escudella i plat. Segle XV. Ceràmiques localitzades a les excavacions a la placeta de Sant Feliu. 1986

(Ampliar) - Escudella i plat. Segle XV. Ceràmiques localitzades a les excavacions a la placeta de Sant Feliu. 1986. S. Martí. Publicat a "Revista de Girona" número 118.

Posteriorment, la zona va ser abandonada fins al segle XIV, en què l'àrea tornà a ser ocupada, fet que es perllongaria fins a finals del segle XX. S'hi va localitzar ceràmica medieval (segle XV) i moderna, una estatueta gòtica de terracuita, un didal de bronze i un important conjunt d'ossos. També es va localitzar un esquelet en posició de cúbit supí, amb el crani originàriament reposant sobre una teula rodona, datable de la primeria del segle I dC, entre altres troballes arqueològiques.

Excavacions a la plaça de Sant Feliu. A la dreta s'observa l'arc de Transfiguera. Agost 1986

(Ampliar) - Excavacions a la plaça de Sant Feliu. A la dreta s'observa l'arc de Transfiguera. Agost 1986. Carles Sans Gutiérrez. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'enderrocament de l'edifici número 2 de la plaça de Sant Feliu, atès el seu estat de ruïna, no només va possibilitar les prospeccions arqueològiques, sinó que també va deixar ben visible el campanar de l'esglér;sia, iniciat el 1368 i acabat al segle XVI, i va provocar que no s'hi bastís l'edifici que havia de substituir-lo, amb porxos a la planta baixa, que era contemplat al projecte d'actuació al sector.

L'arc de Transfiguera

(Ampliar) - L'arc de Transfiguera.

Aquesta supressió va fer que l'edifici, al que està recolzat l'arc de Transfiguera, que per la banda posterior dóna al carrer del Portal de la Barca, i que d'antuvi no era visible des de la plaça de Sant Feliu, quedés com a element principal de l'espai al peu del campanar. Aquest segon edifici, concebut amb una façana atrevida, pintada inicialment de color lila (el que va fer anomenar-lo popularment com "la casa lila"), va aixecar una forta polèmica. L'edifici d'habitatges va ser construït per la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat, segons el projecte original dels arquitectes J. Escribà i M.D. Nadal.

L'arc de Transfiguera. 1987

(Ampliar) - L'arc de Transfiguera. 1987. Joan Castro. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - Aquest pas és esmentat com carrer de Sant Narcís per J. Gibert, a "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore", on indica que [Sant Narcís] se'l considerava fill de la ciutat, cosa no comprovada, on arribà a la dignitat de bisbe dels cristians gironins que havien de practicar llurs ritus en la clandestinitat. Per fugir d'una persecució marxà amb el seu diaca Feliu vers terres germàniques, a Augsburg, on romangué nou anys, en el transcurs dels quals obrà la conversió d'Afra. [...] Amb aquesta escapada es relaciona una antiquíssima tradició gironina, la que el Sant havia viscut a la casa número 5 del carrer Sant Narcís, en la qual s'obrí una capelleta, on a l'ampit de la finestra hi havia marcada la petja del sant, però en direcció contrària a la que prengué quan es feu escàpol dels seus perseguidors. Tornar al text

(2) - Dins les accions que es varen dur a terme prèviament, l'Ajuntament tenia el projecte de comprar la casa en la que s'aguanta l'arc i un pati veí per fer-hi un espai vert. Les negociacions amb la mestressa de la casa no varen fructificar, però es podia haver arribat a un acord, es comprava el pati i la casa que ve a continuació per fer un espai vert fins l'escala de Sant Feliu. La mestressa acceptava el tracte amb una condició. La condició era que li autoritzessin d'obrir un bar a la casa que quedava dreta. Un bar "serio", va dir. Si havia de ser un "bar serio", l'Ajuntament ho veia bé. I potser les negociacions haurien arribat a bon fi si no hagués preguntat la mestressa si al pis de dalt hi podria fer unes habitacions... La serietat del bar va caure per terra. Article publicat al diari "El Punt" el 2/10/1980. Tornar al text


Bibliografia

-"Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". Josep Gibert. Tallers C. N. Gisbert, Barcelona, 1946.
- "Girona Vella 2". Jaume Marquès i Casanovas. 1982. Ajuntament de Girona. ISBN 84-30063-63-3.
- "El carrer de Trasfiguera". J. Clara. Article publicat al diari El Punt, el 28/2/1987.
- "La plaça de Sant Feliu entre la sorpresa i la incògnita". C. Bastit, M.T. Genís, J.M. Llorens, A. Rodríguez. 1986. Revista de Girona, número 118.
- "Girona encisa". Textos de Quim Torra i fotografies de Ramon Creus. Abadia Editors, 2005. ISBN 84-96292-43-6.


L'arc de Transfiguera. 1906-1918

(Ampliar) - L'arc de Transfiguera. 1906-1918. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'arc de Transfiguera. 1968-1970

(Ampliar) - L'arc de Transfiguera. 1968-1970. Salvador Crescenti Miró:. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'arc de Transfiguera

(Ampliar) - L'arc de Transfiguera. Dibuix publicat a "Girona Vella 2".

L'arc de Transfiguera. 1988-1990

(Ampliar) - L'arc de Transfiguera. 1988-1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'arc de Transfiguera. 2007

L'arc de Transfiguera. 2007.

L'arc de Transfiguera. 2020

(Ampliar) - L'arc de Transfiguera. 2020.

Notícia de la caiguda d'un llamp al campanar de Sant Feliu, que va provocar el despreniment de carreus al carrer de Transfiguera

Notícia de la caiguda d'un llamp al campanar de Sant Feliu, que va provocar el despreniment de carreus al carrer de Transfiguera el 29 de juliol de 1924. "Diario de Gerona de Avisos y Noticias", 30/7/1924.


Localització 41º 59' 18" N
2º 49' 30" E

[Més imatges]------ Back-Index-Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés