La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El castell de Girona, la Torre Gironella, de la que Bernat Desclot deia que"...en el lloc més alt de la ciutat ...hi ha una torre que és molt bella, forta i alta, de mur de pedra gruixut i de calç, que te el nom de Torre Gironella i és la major força de la ciutat.." (Crònica, cap. CLIII), està situat al vèrtex oriental i punt culminant de la Força Vella, a 60 metres sobre el nivell de l'Onyar. Construïda al segle XI, aprofitant una altra fortificació romana, s'esfondrà el 1404, i va ser refeta a partir del 1411; en la guerra civil catalana del segle XV va patir nous danys, i tornà a ser fortificada, per Joana Enríquez, el 1467. Va ser volada per ordre de Napoleó el 1814, en retirar-se els francesos de la ciutat.

Porta romana de la Gironella. Descoberta per Serra i Ràfols l'any 1942, empotrada a l'interior de les construccions medievals, i traslladada pels constructors carolingis
(Ampliar) - Porta romana de la Gironella. Descoberta per Serra i Ràfols l'any 1942, empotrada a l'interior de les construccions medievals, i traslladada pels constructors carolingis.

La Gironella romana

Les primeres restes de la Torre es remunten època fundacional romana, quan Gerunda disposava d'una torre, molt gran i de planta rectangular, situada en el punt més elevat d’un recinte de planta gairebé triangular. La torre defensava el punt més feble de la ciutat, que en aquell extrem quedava dominada per les altures immediates, i on també hi havia una porta d’accés a la ciutat. A l’interior de la torre actual, es poden observar una desena de filades de blocs molt ben tallats de pedra sorrenca, de mig metre d'alçada per un metre o un metre i mig de llargada, que reposen sobre una banqueta de pedra calcària sense argamassa que les rejunti.
Als peus de la Torre del Telègraf hi ha restes d'una altra torre de les mateixes característiques que la Gironella, de la qual estava separada tan sols vint metres. Aquest fet posa de manifest la importància estratègica que tenia aquest emplaçament ja des de l'època romana.

Gerunda. A la part superior, a la dreta, s'observa la torre romana
(Ampliar) - Gerunda. A la part superior, a la dreta, s'observa la torre romana, que donaria lloc a la Torre Gironella. Dibuix de David Vivó.

La porta de llevant estava connectada a la torre, exigia un doble canvi de sentit que obligava els atacants a exposar el costat dret i feia impossible l’ús d’ariets directament contra la porta, per manca d’espai. La torre, del segle I aC, estava formada per blocs poligonals de calcària nummulítica i farciment intern de terra.
Al segle III, sobre els blocs de calcària, es van disposar el grans carreus de sorrenca que folraven un dau massís d’opus caementicium, del que es conserven uns 9 metres d’alçada. La superfície de la torre reformada al segle III, tenia 7,70 metres de llargada per 10,60 metres d’amplada.

Restes de la Torre Gironella, 1900-1920
(Ampliar) - Restes de la Torre Gironella, 1900-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

La primera torre medieval

Al segle XI es mantenia, en bona part, l'aparell defensiu baiximperial. Tres castells, en els tres vèrtexs de la ciutat, s'aixecaven dins els murs: el de Gironella, Sobreportes i el de Cabrera.
La Girona comtal era avançada durant molt de temps de la Marca Hispànica. Aquesta situació, el perill proper causat per la pèrdua de Barcelona el 985 i les ràtzies àrabs, aconsellaven potenciar les defenses de la clau en la defensa de Catalunya. Així, Ramon Borell degué completar les defenses de la ciutat.
La importància d'aquest castells queda palesa quan la comtessa Ermessenda, el 1057, ven al seu nét tots els seus drets comtals de Girona, Barcelona i Osona, i en el document, en el s'especifiquen amb tots els detalls els honors comtals venuts, s'esmenta solament un castell, el de la Gironella, tot i que la venda afectava també els comtats de Barcelona i Osona (2).

Restes de la base de la torre medieval
(Ampliar) - Restes de la base de la torre medieval.

El castell de Gironella era lloc de reunió de la cort comtal quan jutjaven un noble. A l'època de la comtessa Almodis es va reunir a Gironella la cort judicial contra Artal Guadall, senyor de Begur, per causa dels seus abusos, presidida pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis, reunió a la que varen assistir els bisbes de Barcelona, Vic, Girona i altres magnats.
En el segle XI el castell de Gironella era feu dels senyors de Cardona, rebut dels comtes de Barcelona (1). La poderosa casa vescomtal el va conservar, almenys, fins a mitjans del segle XIV (3).

La Torre Gironella al segle XII. Dimensionat i documentació històrica: Jordi Pericot Dilmé. Model 3D i animació: Josep Maria Gironella Feliu. Gentilesa dels autors. S'hi han incorporat elements dels segles XIV i XV, com la porta de la reina Joana o la cisterna, per facilitar-ne la situació respecte de les restes actuals.

Entre els anys 1035 i 1075 es va nomenar un castlà (4) de nom Umbert i fill dels magnats Odó de Ses Agudes i Gerbrega, el qual jurà fidelitat al comte i protegir la ciutat. L'any 1132 era castlà de Gironella Guillem fill de Ramon. Potser fill d'aquest, era el castlà de l'any 1188 que s'anomenava Ramon de Gironella. Al llarg del segle XIII se citen Ramon de Gironella, Simó de Gironella i Ramon Simó de Gironella o de Lloret, tots pertanyents a la família Gironella que en tenia la propietat.
Durant la invasió francesa de 1285, quan l'exèrcit del rei Felip l'Ardit s'acostava a Girona per prendre-la, el rei Pere va demanar als nobles qui defensaria la ciutat, i Ramon Folc de Cardona li va respondre: "Jo sóc castellà de Girona, i per dret i per usança de Catalunya no em puc excusar" (5).

Dibuix de Girona, des del nord. A l'esquerra s'observa la Torre Gironella
(Ampliar) - Dibuix de Girona, des del nord. A l'esquerra s'observa la Torre Gironella. Gentilesa de Jordi Pericot.

La Torre Gironella i els jueus de Girona

La magnificència de la torre medieval, amb els seus 37 metres d'alçada, devia impressionar a tot aquell que la contemplava. Així, era habitual incloure en els documents de préstec dels jueus gironins la fórmula "mentre resti en peu la Torre Gironella", en el sentit de "per sempre més".
El 1391 tingueren lloc els avalots contra els jueus de tota la península ibèrica; les predicacions incendiàries de l'ardiaca Ferrant Martínez a Sevilla, s'escamparen per totes les jueries i desencadenaren fortes violències. A Girona, el 10 d'agost s'organitzà un complot a plena llum del dia: molts pagesos dels pobles dels voltants, entrats a la ciutat per la fira de Sant Llorenç i avinguts amb gironins, cremaren el portal del Call i entraren a la jueria, on varen robar, saquejar i degollar alguns jueus (6).

Panoràmica de les restes del sector est de la Torre Gironella
(Ampliar) - Panoràmica de les restes del sector est de la Torre Gironella.

Els assaltants, no satisfets amb la carniceria, es varen preparar per tornar a entrar a Girona, i els Jurats decidiren que tots els jueus fossin traslladats a la Torre Gironella, el punt més protegit de la ciutat. Els assaltants s'aplegaren entorn de la torre, des d'on els amenaçaren i, fins i tot, des de la Torre dels convent dels Predicadors, alguns els varen disparar. Uns quants ciutadans, des de les muralles, disparaven ballestes contra els atacants.
Al cap d'un mes el jueus encara seguien confinats a la Gironella. El 20 de setembre, els Jurats varen evitar una altra agressió: tancant els portals de la ciutat. Aquest episodi sagnant va fer davallar considerablement la població jueva A Girona; als morts, cal afegir els que varen fugir de Girona i els que abandonaren el Call i s'integraren a la ciutat havent-se, prèviament, convertit.

La Torre del Telègraf. En primer terme, la porta de la reina Joana
(Ampliar) - La Torre del Telègraf. En primer terme, la porta de la reina Joana

L'ensorrament de 1404 i la reconstrucció

A les 2 de la matinada del 31 de maig de 1404, la poderosa Torre Gironella es va ensorrar (7). El sinistre se sol atribuir a la persistència de les pluges que haurien afeblit els fonaments, i també a algun dels terratremols que varen afectar les terres gironines al segle XV, sobretot la zona volcànica d'Olot.
Les gestions per a la reconstrucció d'un element defensiu tant important per a la ciutat, es documenten el 1410, quan els Jurats de la ciutat demanen al papa Luna, l'antipapa Benet XIII, la dècima que el difunt rei Martí rebia de la diòcesi, per dedicar-la als treballs de reconstrucció, de la Gironella (8).
L'11 de juliol de 1411, els Jurats de la ciutat Pere de Bordils, Joan de Sarriera, Pere Çatria, Lluís Tort, Francesc Borrassà i Pere perpinyà decidiren comença la reedificació, i varen encarregar-ne la direcció d'obres al "pintor claríssim" Francesc Borrassà, obres que es varen finalitzar el 1412. La nova torre tenia 8 metres menys de diàmetre i 12 menys d'alçada respecte a la que s'havia ensorrat (9).

El castell de Gironella (1970-1980)
(Ampliar) - El castell de Gironella (1970-1980). Autor desconegut. Ajuntament de Girona.

Les guerres civils del segle XV

Els aldarulls i enfrontaments oberts provocats per la mort del príncep Carles de Viana, fill de Joan II, i que el príncep Ferran, el futur Ferran el catòlic, esdevingués l'hereu de la corona, va fer que la dona del rei Joan, la reina Joana Enríquez s'allunyés de Barcelona i es refugiés, amb el seu fill Ferran, a Girona. En aquest entorn, l'exèrcit del Consell del Principat va assetjar Girona el 1462. La defensa de la ciutat estava encomanada a Pere de Rocabertí, capità de la Força, qui, davant el perill d'atac de les tropes de la Generalitat, va fer afegir a la Gironella un cinturó de merlets, que va ser enderrocat el 1640.
La reina i l'infant estaven refugiats al Palau Bisbal, prop de la Torre Gironella, l'element defensiu més més important de la ciutat. La reina Joana n'era perfectament conscient, fins el punt que quan va deixar la ciutat, va lliurar una important suma als Jurats per fer-hi obres de millora, entre les quals el va construir l'anomenada porta de la reina Joana, que comunica la Gironella amb el pati de les noves Casernes d'Alemanys. Amb aquesta obertura es va millorar l'accés de la ciutat i la Torre.
La import`ncia defensiva de la Torre Gironella va anar decaiguent amb la construcció de les defenses exteriors durant els segles XVII i XVIII, els forts de Montjuïc, Condestable, Calvari, Reina Anna i Caputxins. Aquest fet, i també que els atacs en aquestes èpoques solien venir per la part del Mercadal.

La Torre Gironella. Detall d'un plànol de Girona del 1711, dibuix d'A. Bertau
(Ampliar) - La Torre Gironella. Detall d'un plànol de Girona del 1711, dibuix d'A. Bertau. Bibliothèque nationale de France.

La Gironella a la Guerra del Francès

L'abandonament de la Torre Gironella, i en general de les defenses de Girona, va fer que, durant els mesos anteriors a l'inici dels setges, durant la Guerra del Francès, s'haguéssin de fer reparacions a forts i muralles a corre-cuita, davant la imminència dels atacs de l'exèrcit napoleònic. Els murs de la Gironella varen ser reparats, es va omplir el pati interior i les voltes damunt les anomenades casernes velles, i es va netejar de vegetació i terra la part baixa dels murs exteriors.
Els darrers dies dels setges, el 15, 16 i 17 de setembre de 1809, el constant atac d'artilleria als murs de la Torre Gironella va fer que les reparacions que s'anaven fent amb sacs de terra fos absolutament inútil. Després del gran atac del 19 de setembre de 1809 va quedar encara més reduïda la poca capacitat defensiva que quedava a la Torre Gironella. El 10 de desembre, Girona capitulava davant l'exèrcit napoleònic. gran atac del 19 de setembre de 1809 i l'endemà els francesos entraven a la ciutat.
Així s'iniciaven els més de quatre any d'ocupació francesa de la ciutat. El 8 de febrer de 1814 l'intendent Chauvelin i el prefecte Roujoux procediren a l'evacuació de tots els funcionaris i dependències burocràtiques a la ciutat; només quedava l'exèrcit. El 9 de març es va comunicar a la població la sortida, al dia següent, de la guarnició francesa. Abans de marxar, però varen volar diverses fortificacions, entre elles, la Torre Gironella, que ja no es tornaria a recostruir mai més.

El Gran Dia de Girona. Pintura de Ramon Martí i Alsina
(Ampliar) - El Gran Dia de Girona. Pintura de Ramon Martí i Alsina.
[Instal·lació a l'Auditori Josep Irla]

La capella de la Gironella

Fins a mitjans segle XVIII, segons Roig i Japí (esmentat per Joaquim Pla Cargol, op. cit.), va existir a la Gironella una capella dedicada a Sant Salvador. L'esmentat autor diu: "En el castillo de la Geronella, o primera población desta ciudad, hay una capilla muy antigua, en que el lunes después del domingo de la fiesta de la Santísima Trinidad, en que se celebra la de los Santos Mártires Germano, Justuro, Paulino y Scicio, acude a ella toda la ciudad y se celebran muchas misas y se canta infinitas veces con música y solemnidad. Su título es del Salvador y en su altar, que no es consagrado, hay un beneficio instituído [el 1249] con obligación de celebrar cada semana tres misas en él; y el beneficiado de la capilla de San Sebastián de la Santa Iglesia, está obligado cada semana a celebrar una misa en ésta". Malgrat totes aquestes precisions litúrgiques, l'autor no indica on es trobava aquesta capella.
També l'esmenta Enric Claudi Girbal a l'article "Gerona. Recuerdos históricos. La Torre Gironella" publicat a "El Museo Universal", núm 18 del 6 de maig de 1866, Madrid, però cenyint-se exactament al que deia Roig i Jalpí.

Recreació de l'antiga Torre Gironella. Original de Joan Ayala, gentilesa de l'autor
(Ampliar) - Recreació de l'antiga Torre Gironella. Original de Joan Ayala, gentilesa de l'autor.

Notes

(1) - Entre 1052 i 1055, Ramon Folc, vescomte de Cardona, féu sacrament i homenatge a Ramon Berenguer I pels castells de Gironella, Farners, Tagamanent i Castelltallat, exceptuant els honors que tenia en el comtat de Girona per la comtessa Ermessenda, àvia del comte i que sostenia una forta polèmica amb el seu nét. (Josep Canal i Roquet, "La Torre Gironella, castell del comtat de Girona"). [Tornar al text]

(2) - La comtessa Ermessenda s'havia retirat al comtat de Girona feia anys, i decidí posar fi a la disputa amb el seu nét Ramon Berenguer I mitjançant un pacte que tingué lloc a la catedral de Girona. El dia 4 de juny de 1057 va vendre per 1.000 unces d'or els seus drets comtals: "...vendo vobis predictum comitatum Gerundensem et episcopatum Sancti Marie sedis Gerunde, cum eorum omnibus terminis, finibus et pertenenciis, scilicet, ipsam civitatem Gerundam, vendo cum castro Gerundella et omnibus suis muris et turribus et edificis cum omnibus castris et castellis comitalibus que in predicto comitatu Gerundensi sunt...".
El dia 11 dels idus de novembre, el comte Ramon Berenguer I va fer donació íntegra del comtat de Girona a la seva muller Almodis amb totes les seves dominicatures, de la ciutat de Girona amb el seu castell de la Gironella i totes les torres i murs i edificis que hi havia en dita ciutat. D'acord amb les precripcions feudals, Ermessenda va prestar jurament de fidelitat a Almodis i, en parlar de Girona, afegeix: "de ipso castro quod dicunt Gerundella". [Tornar al text]

(3) - A 4 de les nones de maig de 1300, el rei Jaume II va manar al seu procurador que rebés de Ramon Folc la potestat del castell o torre de Gironella, que per ell tenia en feu. [...] A dos de febrer de 1325 conta també l'homenatge prestat per Ramon Folc vescomte de Cardona, pels feus de Gironella, Tagamanent, Terracia i seguint el costum establert, el dia 18 de les calendes de juliol de 1336, la vescomtessa de Cardona i tudriu del seu fill Huguet, reté homenatge al rei Pere III pel castell de Gironella. Aquest mateix rei [...] manà a Huguet retornar la potestat del castell i torres de Gironella, que eren feu reial, el 26 de juliol de 1356. (Josep Canal i Roquet, "La Torre Gironella, castell del comtat de Girona"). [Tornar al text]

(4) - El castlà, o castellà, era el vassall encarregat de la defensa, guarda i govern d'una castlania, que incloïa un castell i sovint el territori circumdant, per encàrrec del comte, sense cap dret sobre el domini útil. Aquesta responsabilització podia ser de manera vitalícia, però generalment era temporal o accidental. [Tornar al text]

(5) - "Llibre del rei en Pere", de Bernat Desclot. Capítol CLIII "Les quatre grans cròniques". [Tornar al text]

(6) - Quan els Jurats de la ciutat comuniquen els fets al rei Joan, parlen de 40 víctimes mortal, "malgrat que els jueus afirmin que són més les persones que troben a mancar". Aquest és el tràgic balanç de la salvatge follia. ("Els jueus a les terres gironines", Ramon Alberch - Narcís Jordi Aragó). [Tornar al text]

(7) - La precisió de la dada la refereix el P. Roig i Jalpí, a "Resumen Historial de las Grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona, etc", Barcelona, 1678. [Tornar al text]

(8) - Per convèncer al papa, els Jurats deien, elogiant-la, que "talis erat et taliter fabricata, quod in hac terra nec in tota Hispania similis reperiri non poterat" (Tal era, i construïda de tal forma, que ni en aquestes terres ni a tota Hispània, cap altra es podia repetir o trobar). Esmentat per Joaquim Pla Cargol, op. cit. [Tornar al text]

(9) - El Cartulari de la ciutat, el Llibre Vermell, esmenta: "Anno Dmi. MCCCCXI et XII julii turris de Geronella nuncupata, fuit reedificata a fundamentis inchoata, et in quatuor alnarum altitudine super muros elevata per juratos honorabiles civitatem tunc regentes et in preclara sapiencia, quarum digna est memoria: ideo sunt subscripta his eorum nomina: Petrus de Burdilis, vir sapiens et subtilissimus, Joannes Ça riera, vir prudens et robustissimus, Petrus Ça tria, urbanus et corpulentissimus, Ludovicus Torti, vir sagacissimus, Ubique laudabiles: sunt cives isti venerabiles; Franciscus Borraçani, pictor clarissimus, Petrus Perpiniani in factis verissimus. Praefati igitur juarti de turris reedificatione fuerunt comendati; nam populus urbis civitatis numquam credebat cernere quod iterato fierit opus tantae nobilitatis. Igitur ralibus rectoribus per meritis congruentibus det coronam omnibus Xpus cum coeli civibus. Amen. S'ha respectat la grafia del text. Esmentat per Joaquim Pla Cargol, op. cit. [Tornar al text]


Bibliografia

- "La Torre Gironella, castell del comtat de Girona". Josep Canal i Roquet. Revista de Girona, vol. 35, 133 (1989).
- "Serra i Ràfols i el coneixement científic de l'antiga Gerunda". Josep Maria Nolla. Revista de Girona, 1978
- "Girona, de Carlemany al feudalisme (755-1057. El trànsit de la ciutat antiga a l'època medieval II". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla i J. Sagrera. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona, 2003-2004
- "El sector de llevant de la ciutat de Girona. Qüestions de topografia i dades noves". David Vivó i Lluís Palahí. Annals de l'Institut d'Estudis gironins, núm. 52, 2011.
- "Girona en el segle XIII (1190-1285)". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla i J. Sagrera. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona, 2010
- "La Torre Gironella". Joaquim Pla Cargol. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 1946.
- "Els jueus a les terres gironines", Ramon Alberch - Narcís Jordi Aragó. Quaderns de la Revista de Girona, 1985.
- "Girona. Guia del Call". Fèlix Xunclà i Tubert. Girona, 1995. GI-500-95.
- "La ciutat de Girona i la Guerra del Francès: urbanisme i arquitectura". Ramon Ripoll i Masferrer. Ajuntament de Girona 2008.
- "Del fòrum a la plaça de la Catedral. Evolució urbanística del sector septentrional de la ciutat de Girona". Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard; Nolla i Brufau, Josep Maria; Sagrera Aradilla, Jordi; Garcia, Gustau; Lloveras, M. José; Palahí, Lluís ; Sureda, Marc. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona, 2008. ISBN 978-84-8496-053-9.


[Més imatges] -----------Back-Index-Next

Recreació del castell de Gironella, amb la torre com a punt culminant de la fortificació

(Ampliar) - Recreació del castell de Gironella, amb la torre com a punt culminant de la fortificació. Original de Jordi Pericot, gentilesa de l'autor.

Situació del castell de Gironella dins la Girona del segle XI

(Ampliar) - Situació del castell de Gironella dins la Girona del segle XI. Original de Jordi Pericot, gentilesa de l'autor.

Planta del castell de Gironella, amb les dependències i estructures de quan es va construir

(Ampliar) - Planta del castell de Gironella, amb les dependències i estructures de quan es va construir. Original de Jordi Pericot, gentilesa de l'autor.

Carreus de sorrenca, de factura romana, a l'interior de les dependències de la Torre Gironella

(Ampliar) - Carreus de sorrenca, de factura romana, a l'interior de les dependències de la Torre Gironella.

Recreació de l'antiga Torre Gironella

(Ampliar) - Recreació de l'antiga Torre Gironella. Original de Joan Ayala, gentilesa de l'autor.

Escut d'armes dels Cardona: de gules, tres cards d'or.

Restes de la Torre Gironella

(Ampliar) - Restes de la Torre Gironella.

Escut de la reina Joana damunt la porta que duu el seu nom, a l'entrada a la Torre Gironella des de les Casernes d'Alemanys

(Ampliar) - Escut de la reina Joana damunt la porta que duu el seu nom, a l'entrada a la Torre Gironella des de les Casernes d'Alemanys.

La porta de la reina Joana a la Torre Gironella

(Ampliar) - La porta de la reina Joana a la Torre Gironella.

Escut de la reina Joana, Viquipèdia.

Restes de la Torre Gironella

(Ampliar) - Restes de la Torre Gironella.

Recreació històrica dels setges de Girona durant la 5a festa Reviu la Història 2012 a Torre Gironella

(Ampliar) - Recreació històrica dels setges de Girona durant la 5a festa Reviu la Història 2012 a Torre Gironella.

Retrat d'Antoni Varés i de Lluïsa de Batlle, el 10 de gener de 1943, a la Torre Gironella

(Ampliar) - Retrat d'Antoni Varés i de Lluïsa de Batlle, el 10 de gener de 1943, a la Torre Gironella. Fons Antoni Varés Martinell, Ajuntament de Girona.

Portada de Resumen Historial de las Grandezas... de Roig i Jalpí en el que s'esmenta l'existència d'una capella dedicada a Sant Salvador a Torre Gironella

(Ampliar) - Portada de "Resumen Historial de las Grandezas..." de Roig i Jalpí en el que s'esmenta l'existència d'una capella dedicada a Sant Salvador a Torre Gironella.

La Torre Gironella en un gravat de El Museo Universal, 6 de maig de 1866, Madrid

(Ampliar) - La Torre Gironella en un gravat de "El Museo Universal", 6 de maig de 1866, Madrid.

Reconstrucció del castell de Gironella a època inicial (dibuix J. Sagrera)

(Ampliar) - Reconstrucció del castell de Gironella a època inicial (dibuix J. Sagrera). Publicat a "Del fòrum a la plaça de la Catedral. Evolució urbanística del sector septentrional de la ciutat de Girona", esmentat a la bibliografia.

Restes de la Torre Gironella, 1900-1920. Al centre hi ha un personatge

(Ampliar) - Restes de la Torre Gironella, 1900-1920. Al centre hi ha un personatge. Autor desconegut. CRDI - Fons Ajuntament de Girona

Restes de la Torre Gironella, 1910-1930. En segon terme a l'esquerra, la torre del Telègraf. Al fons el campanar de la Catedral

(Ampliar) - Restes de la Torre Gironella, 1910-1930. En segon terme a l'esquerra, la torre del Telègraf. Al fons el campanar de la Catedral. Autor desconegut. CRDI - Fons Ajuntament de Girona

Algunes dades

Superfície del castell del segle XI: 1.895,64 m²
Superfície de la Torre del segle XI: 490,87 m²
Volum de la Torre del segle XI: 18.162,19 m³
25 m. de diàmetre i 37 m. d'alçada

Superfície de la Torre del segle XV: 226,98 m²
Volum de la Torre del segle XV: 5.674,50 m³
17 m. de diàmetre i 25 m. d'alçada
Arquitecte de la Torre: Francesc Borrassà

Situació. Coordenades UTM31N-ETR89
X = 485.871,00
Y = 4.648.304,00
Z = 129.70
Coordenades: 41º 59' 12" N, 2º 49' 42" E

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

Actualitzat: 16/08/2023