La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Element arquitectònic indestriable del perfil del barri del Mercadal, per la seva alçada i estètica clàssica. Aquesta torre va ser construïda el 1899 i formava part de l'abastament d'aigües a la ciutat de Girona, des d'Aiguaviva, inaugurat el 1869. En va ser autor el mestre d'obres Josep Maria Artau i Fàbregas (Catàleg del patrimoni històrico-artístic, Ajuntament de Girona, ref. Q-8). La torre, de planta quadrada, té murs de totxo i una coberta de teula de ceràmica plana amb dues vessants a cadascun dels costats. En tres del seus pisos es varen practicar obertures a tots els costats, finestres allargades amb arc de mig punt i mainell central. La Torre era propietat de la Central Elèctrica Municipal.

El campanar nou del Mercadal i la Torre de les Aigües vistos des de les hortes. A la dreta, la fàbrica Gròber
(Ampliar) - El campanar nou del Mercadal i la Torre de les Aigües vistos des de les hortes. A la dreta, la fàbrica Gròber. 1925-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. Ajuntament de Girona - CRDI.

Malgrat que durant molt de temps s'ha considerat, no es va dreçar per allotjar un dipòsit d'aigua en alçada, sinó que formava part de l'estructura d'un vas d'expansió per evitar una sobrepressió. Es va construir al mateix moment que una nova tecnologia, l'invent de les vàlvules de retenció del retorn, va permetre elevar l'aigua amb bombes elèctriques a través de canonades estanques. A aquestes conclusions ha arribat l'economista Manel Serra, qui ha iniciat una recerca d'arxiu per investigar la història de l'abastament d'aigua a la ciutat, un aspecte poc estudiat, amb la intenció de publicar un llibre coincidint amb el 150è aniversari de la inauguració de la canonada que proveïa la ciutat.

El riu Onyar amb el pont del Pes de la Palla i el pont de Pedra. En primer terme es veuen unes dones rentant al riu. Al fons, el campanar de l'avui desaparegut convent de les Bernardes, la Torre de les Aigües i la xemeneia de la Gròber
(Ampliar) - El riu Onyar amb el pont del Pes de la Palla i el pont de Pedra. En primer terme es veuen unes dones rentant al riu. Al fons, el campanar de l'avui desaparegut convent de les Bernardes, la Torre de les Aigües i la xemeneia de la Gròber. 1926-1935. Autor desconegut. Ajuntament de Girona - CRDI.

L'abastament d'aigua a Girona - Malgrat trobar-se Girona "entre quatre rius", els gironins no podien aconseguir l'aigua de boca dels que la travessen ni dels de la rodalia. D'una banda, no hi havia bombes aptes per fer arribar l'aigua del fondal fins a la part alta de la ciutat, i de l'altra, els rius eren utilitzats com una claveguera central i les condicions higièniques de l'aigua no eren recomanables.
La provisió d'aigua depenia d'un complex sistema de cisternes que s'abastaven de la pluja, més la mina històrica del Calvari, gestionada pel Bisbat, que satisfeien les necessitats d'una societat medieval. Però els anys de sequera no hi havia aigua.

Vista parcial del barri del Mercadal. S'observa, en un primer pla, la fàbrica Gròber, els magatzems i les xemeneies. Al fons, a la part central, el campanar neogòtic de l'església de Santa Susanna i la Torre de les Aigües
(Ampliar) - Vista parcial del barri del Mercadal. S'observa, en un primer pla, la fàbrica Gròber, els magatzems i les xemeneies. Al fons, a la part central, el campanar neogòtic de l'església de Santa Susanna i la Torre de les Aigües. 1925-1930. Foto Lux. Ajuntament de Girona - CRDI.

El creixement demogràfic i econòmic de la ciutat durant el segle XIX va anar acompanyat de nombroses protestes ciutadanes i debats polítics per l'escassetat d'aigua. Finalment, el 1869 es va inaugurar la canonada proveïda per la mina d'Aiguaviva, que garantia 1.210 m3 diaris d'aigua potable. En una ciutat que amb seixanta anys havia doblat la població (el 1857 tenia 15.759 habitants), els abonats van poder gaudir per fi d'aigua corrent; és a dir, els que pagaven tenien un fil d'aigua dia i nit rajant a casa.
La mina d'Aiguaviva era explotada per un particular de Barcelona, Ernesto Abelló, qui va aconseguir una concessió per a 99 anys, i subministrava 100 m3 diaris gratuïts les fonts de la ciutat. Això no obstant, les protestes no es van apaivagar a causa de la precarietat del sistema i les dificultats de la canonada, que rebentava sovint. Una zona rica en recursos hidràulics en patia escassetat.

Vista parcial del barri del Mercadal. S'observa, en un primer pla, la fàbrica Gròber, els magatzems i les xemeneies. Al fons, a la part central, el campanar neogòtic de l'església de Santa Susanna del Mercadal i la Torre de les Aigües
(Ampliar) - Vista parcial del barri del Mercadal. S'observa, en un primer pla, la fàbrica Gròber, els magatzems i les xemeneies. Al fons, a la part central, el campanar neogòtic de l'església de Santa Susanna del Mercadal i la Torre de les Aigües. Atribuïda a Valentí Fargnoli Iannetta. Ajuntament de Girona - CRDI.

El 1920 es va fundar la Sociedad Aguas Potables de Gerona, SA, que elevà l'aigua fins a un dipòsit de 2.000 m3 construít al costat de la Torre Gironella - Jardí dels Alemanys i en fa un altre a la Torre d'Alfons XII.
Durant la Guerra Civil, de 1936-1939, la societat va ser col·lectivitzada i, en acabar el conflicte, va retornar als antics propietaris.
El 1949, l'Ajuntament va comprar l'empresa i va municipalitzar el servei, i així va ser gestionat fins al 1975.
El 1958 es va abandonar definitivament la mina d'Aiguaviva, que va ser substituïda per nous pous construïts a la Devesa. Els pous resultaren insuficients i el 1973 s'inaugurà l'abastament d'aigua potabilitzada portada des del Pasteral. La gestió es va posar a concurs el 1975 i va guanyar l'empresa Girona SA. La ciutat s'abasteix, des de 1976, amb aigües superficials del Ter potabilitzades i desinfectades amb clor.

Vista enlairada del Pont de Pedra. Entre la xemeneia de la Gròber i el campanar neogòtic de Santa Susanna, s'observa la Torre de les Aigües
(Ampliar) - Vista enlairada del Pont de Pedra. Entre la xemeneia de la Gròber i el campanar neogòtic de Santa Susanna, s'observa la Torre de les Aigües. 1925-1930. Foto Lux. Ajuntament de Girona - CRDI.

El 1985 es varen detectar profundes esquerdes a la Torre de les Aigües. L'Ajuntament decidí reparar-la i no enderrocar-la després de rebre l'informe dels col·legis professionals d'arquitectes i aparelladors favorables a la seva conservació. La intervenció va anar a càrrec dels arquitectes Crous - Grabuleda - Riera.
A partir de 1992, el servei és gestionat per l'empresa mixta AGISSA. El soci privat és l'empresa preexistent Girona SA. Avui el servei té uns 65.000 abonats i subministra uns 10.000.000 m3 anuals.
(Fonts documentals: article al Diari de Girona del 09/11/2015 i CRDI - Ajuntament de Girona).

Cases de l'Onyar del carrer Santa Clara. En primer terme, el riu Onyar. Al fons, la torre de les Aigües i la xemeneia de la Gròber
(Ampliar) - Cases de l'Onyar del carrer Santa Clara. En primer terme, el riu Onyar. Al fons, la torre de les Aigües i la xemeneia de la Gròber. 1920-1936. Fotografia Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona.
La torre de les Aigües el 1986
(Ampliar) - La torre de les Aigües el 1986. Fotografia Joan Castro, fons El Punt. CRDI - Ajuntament de Girona.

La Torre de les Aigües vista des de la Rambla de la Llibertat. Pintura de Mercè Ferré

(Ampliar) - La Torre de les Aigües vista des de la Rambla de la Llibertat. Pintura de Mercè Ferré.

Reparació de la Torre de les Aigües el 1986

(Ampliar) - Reparació de la Torre de les Aigües el 1986. Fotografia: Ricard Camó Campillo, fons Diari de Girona. CRDI - Ajuntament de Girona.

Obres de construcció del campanar neogòtic de l'església del Mercadal. Al seu costat, la Torre de les Aigües i al fons, les torres de l'església del Sagrat Cor

(Ampliar) - Obres de construcció del campanar neogòtic de l'església del Mercadal. Al seu costat, la Torre de les Aigües i al fons, les torres de l'església del Sagrat Cor. 1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Reparació de la Torre de les Aigües el 1986

(Ampliar) - Reparació de la Torre de les Aigües el maig de 1986. Fotografia: David Quintana, fons Diari de Girona. CRDI - Ajuntament de Girona.

La Torre de les Aigües el 1986

(Ampliar) - La Torre de les Aigües el maig de 1986. Autor desconegut, fons Diari de Girona. CRDI - Ajuntament de Girona.

La Torre de les Aigües durant les obres de construcció de la plaça de la Constitució final de la dècada dels 80

(Ampliar) - La Torre de les Aigües durant les obres de construcció de la plaça de la Constitució final de la dècada dels 80. Font desconeguda.

La Torre de les Aigües en el seu estat actual, des del carrer del Perill

(Ampliar) - La Torre de les Aigües en el seu estat actual, des del carrer del Perill.


[Més imatges]-----BackIndex-Next


Localització
----------------------41º 59' 01" N
----------------------2º 49' 20" E

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

Actualitzat: 23/08/2023