Un element de defensa.
El baluard de les Sarraïnes, al burg de Sant Feliu, a tocar la riba esquerra del riu Galligants, estava delimitat pel seu costat est per un pany de muralla, continuació de la que venia de Sant Pere de Galligants, que enfilava seguint el costerut terreny fins els peus de la torre Júlia, on enllaçava amb la muralla de la Força Vella, un tros de la qual va aprofitar-se per fer l'escala per accedir al Passeig de la Reina Joana. (Ampliar) - Vista del barri de Sant Pere de Galligants i la vall de Sant Daniel des del campanar de l'església de Sant Feliu. En primer terme a la dreta, els Banys Àrabs i la casa de les Sarraïnes. Principis segle XX. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
Durant la Guerra del Francès s'hi varen instal·lar tres canons i un morter. En la defensa del baluard va ser ferit mortalment el general Joaquin de Mendoza (1). Cap al final del setge, tenia assignada la 8ena Companyia de la Croada Gironina, formada per eclesiàstics seculars, comandada per Francesc Condom, canonge de la Col·legiada de Sant Feliu. Actualment, després de la restauració de 1962, les restes del baluard es confonen amb els murs que formen part del Passeig Arqueològic. Des del Galligants estant encara es poden veure unes quantes espitlleres a les parts baixes. (Ampliar) - Vista del camí de Sant Daniel i la muralla de Sant Pere en primer terme. S'observa també el baluard de Sarraïnes. 1930. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona. La casa de la Fundació del Firal i l'hort.
Abans de la desamortització l'habitatge situat on actualment hi ha la Casa de les Serraïnes pertanyia a la fundació establerta a la Catedral, anomenada Firal, mitjançant compra efectuada el 15 de maig de 1646 als marmessors del canonge Jeroni Tor, que eren el canonge Miquel Gou i el rector de l'església de Santa Eulàlia Sacosta, Bartomeu Oliva. L'acta notarial detalla las afrontacions de la casa adquirida i de l'hort annex. "Està situada al carrer antigament anomenat de Moncada, i ara del Sacsimor, que afronta per l'est, migdia i nord amb carrers públics anomenats del Sacsimor. [...] venem tot aquell hort situat davant de l'esmentada casa, tancat amb parets, que afronta per l'est amb la Torre Cornèlia, a migdia amb un honor de l'Ardiaca de Besalú, per l'oest amb alguns casalots, i al nord amb l'esmentada casa, que té accés a l'esmentat hort mitjançant un pont existent a la part est de la casa, la qual conjuntament amb l'hort pertanyen al meritat Jeroni Tor". (Ampliar) - El baluard de Sarraïnes. 1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
Segons Jaume Marquès "en el parterre o jardín que, frente a Sarracinas, separa las dos sendas del Paseo [Arqueològic], se hallan también restos de edificaciones antiguas, una de las cuales contenia un silo subterràneo. En el siglo XVII estas míseras casuchas se llamaban "casalots", y no tenían otra función que la de albergar a transeúntes
o pordioseros, y de tener en sus cuadras al ganado destinado al sacrificio para el personal dependiente de la Seo". Totes aquestes construccions varen desaparèixer amb les obres de fortificació que s'hi dueren a terme el 1710. (Ampliar) - La torre Cornèlia i el campanar de l'església de Sant Feliu des del Passeig Arqueològic. A la dreta, la Casa Sarraïnes. Ca. 1960. Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona. Notes (1) - El 14 de juny de 1809, Álvarez de Castro dirigia una comunicació al general Mendoza: "Necesitando tener a V.S. á mi inmediación para que me comunique sus conocimientos en las actuales circunstancias, y siendo, al mismo tiempo, el baluarte de Sarracinas uno de los mas débiles e inmediatos a mi alojamiento [la Casa Pastors], he de merecer de V.S. se sirva trasladarse a la Catedral para que, desde allí, pueda V.S. acudir a dicho baluarte en caso de ser atacado". En l'exercici d'aquest encàrrec va ser ferit de gravetat per una bala al front, mentre observaba la trinxera del baluard de les Sarraïnes, des de la porta del claustre de la Catedral, tal com ho descriu Minali a "Historia militar de Gerona". Julián de Bolívar afirmava que havia estat ferit mentre dirigia el foc de morters de l'esmentat baluard. Pedro Spraeckmans, tinent coronel gradut i sergent major del 1er Batalló de Voluntaris de Girona, escrivia que va ser ferit el 24 d'agost de 1809, i que havia mort poc després. Manuel Planells, Cirurgià Practicant de l'Hospital Civil, va lliurar un certifïcat afirmant que el 17 d'agosto, el varen avisar per anar a curar al general Mendoza ferit "en la parte lateral del hueso frontal", curació que va continuar fins el 25 de desembre de 1809, quan va morir. El 25 de desembre de 1809, segons certificat del rector de la Catedral, Bartomeu Planella, va morir i va ser sebollit al cementiri de Girona. Extret de "El mariscal D. Joaquin de Mendoza y de Hermiaga", article de Tomàs Noguer publicat a la Revista de Girona, 1955. [Tornar al text]
Bibliografia. |
(Cartell) - Tambor del regiment de Sant Narcís. Fragment del cartell de "Soldat de plom 2014" (Ampliar) - Adrien Maurice de Noailles (1678-1766), tercer duc de Noailles. (Viquipèdia) (Ampliar) - Artillers. Guerra del Francès (1808-1810). Font: www.sangisetge.wordpress.com (Ampliar) - Artillers. Guerra del Francès (1808-1810). Font: www.sangisetge.wordpress.com (Ampliar) - Pou adossat a la Casa de Sarraïnes (Ampliar) - El monestir de Sant Pere de Galligants i el tram de muralla que enfila cap a la muntanya de Montjuïc. En primer terme, les restes del baluard de Sarraïnes, i al centre, el Tambor de Sant Daniel, que protegia el portal. Darrere el monestir, la torre de la capella de Santa Llúcia, i a la dreta, el camí vell de Montjuïc. 1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona
[Més imatges]-------- |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |