Cerimonial de Setmana Santa de l'Ajuntament de Girona a mitjan segle XIX

Basat en el Protocol "Apuntes del Ceremonial que debe observar el Excmo. Ayuntamiento de Gerona en todos los actos públicos a que concurre, escrit per Joan Petit i Massanet, publicat el 1861, i conservat a l'Arxiu Històric Municipal de Girona, Joaquim Pla i Dalmau va publicar el 1994 un estudi històric sobre les cerimònies de Setmana Santa d'aquesta època (el període comprès entre 1822 i 1861).

L'autor del Protocol esmentat, segons Pla, va estar uns quaranta anys al servei de la Corporació gironina amb el càrrec de Porter Major, que equivalia a Mestre de Cerimònies.

La primera funció descrita per Petit és la del Diumenge de Rams, amb la benedicció de les palmes. Esmenta que la Corporació es reunirà a la Sala Capitular i es dirigirà a l'Altar major passant per dintre del Cor i arribarà a l'Altar formant, els regidors, dues fileres i presidits per l'Alcalde.Segueix detallant els moments enquè han d'agenollar-se, asseure's i posar-se drets, saludar i donar-se la Pau. També indica que si a l'Ofici hi ha sermó, la Corporació municipal es posarà el barret des del començament fins a l'Ave Maria.

Pla aclareix que el fet que els membres de la Corporació Municipal tinguessin la prerrogrativa de poder restar coberts dins l'Església ens uns moments determinats dels oficis divins responia a un privilegi pactat amb el Capítol Catedralici gironí com a reconeixement d'ajudes o compensacions rebudes de part del Municipi. En una Concòrdia de 21 de novembre de 1662 ja hi figura aquest dret, confirmat en 1709.

Seguidament, Petit es refereix a la Benedicció de les Palmes pròpiament dita. Indica que, després dels canonges i beneficiats, l'Alcalde passarà al peu de l'Altar i prendrala palma que li ofereixi el sacerdot, besant primer la palma i, després, la mà del sacerdot. Abans, l'Alcalde s'haurà tret el guant de la mà que ha de portar la palma. Si el que lliura la palma és el bisbe, es besarà primer la palma, després l'anell episcopal i finalment la mà del prelat. Seguidament, i per ordre, els regidors havien de fer el mateix que l'Alcalde.

Immediatament després tenia lloc la processo de palmes, acabada la qual la Corporació tornava al Presbiteri. Pla aclareix que el dret de la Corporació a ocupar un lloc en el presbiteri, del costat de l'Epístola, havia estat motiu de llarguíssimes discusions entre el Capítol i l'Ajuntament -això ja en temps dels Jurats-, i de successives Concòrdies. Pla assegura que als anys seixanta del segle XX encara seguien aquestes discussions.

Durant el Cant de la Passió, els prohoms municipals estaven drets amb la palma a la mà; una vegada acabada la ceromònia, els porters recollien les palmes, que serien lliurades als domicilis dels consellers i l'Alcalde. També el portava una palma al Governador, al Secretari i al Tresorer, que Pla suposa es refereixen a càrrecs municipals.

Les funcions del dia de Rams seguien a la tarda, a la Catedral, funcions a les que el Protocol exigia hi assistissin un mínim de nou components del Consistori: sis dels quals per portar el tàlem i tres per acompanyar amb atxes la processó capitular. Per portar les vares del pal·li s'establia el següent ordre: els dos regidors de menys categoria formaven la parella capdavantera, seguien els de més categoria per a les vares centrals, i la parella de regidors de més importància portaven les vares finals. Pla puntualitza que el tàlem que utilitzava el Municipi va ser fet a Barcelona l'any 1806, en substitució d'un de més antic de 1617.

A la nit del dia de Rams la Corporació municipal assistia a l'Hora Santa a la Catedral, on es reunia la Corporació a la Sala Capitular amb el predicador que hagués de fer el sermó de l'Hora Santa. A l'hora en punt, l'Ajuntament sortia precedit dels macers o porters, els regidors repartits en dues fileres, i l'Alcalde i el predicador presidint el seguici. Tancaven la processó els agutzils.

En aquesta ocasió, la Corporació no pujava al Presbiteri, sinó que ocupava els bancs disposats a les dues bandes de la Via Sacra, la que unia el Cor de la Catedral amb l'Altar Major, espai que, popularment, en temps de Setmana Santa s'anomenava "el clos". L'Alcalde i els regidors de més categoria ocupaven els setials més propes a l'Altar major. El Porter Major acompanyava el Predicador fins la trona i, quan acabava el sermó, el tornava a acompanyar, amb l'ordre abans assenyalat, a la Sala Capitular, conjuntament amb l'Ajuntament.

Dos dies més tard, el Dimarts Sant, a tres quarts de vuit del matí, havien de reunir-se a les Sales Capitulars un mínim de nou regidors per assistir, portant el pal·li, a la reserva del Santíssim, processó que sortia de l'Altar i acabava a la capella del Corpus, donant una volta per tota la nau de la Catedral. Joaquim Pla puntualitza que encara que Petit no ho esmenti, cal suposar que, després de la cerimònia del Dimarts Sant, al matí, els edils que havien assistit a l'acte es reunien en un esmorzar de germanor en alguna xocolateria de sota les voltes de la plaça del Vi. Almenys així ho feien els seus successors un segle més tard.

El Dijous Sant se celebrava l'Ofici, amb la particularitat que no es donava la Pau. La Corporació -regidors, porters i agutzils- prenien part en la comunió. Per anar a combregar formaven de dos en dos, tots els membres sense guats ni espasí. Sobre aquest punt Pla amplia que l'espasí constitueix un privilegi en favor dels membres de la Corporació Municipal gironina. Si, en un principi, sols el portaven nobles i militars, després s'estengué el seu ús a tots els membres de la Corporació "por el hecho de ser regidores". Confirmat per carta de Carles III a l'Ajuntament de Girona d'11 d'abril de 1770. Amb anterioritat ja existia aquest privilegi, que es va fer extensiu al Secretari de la Corporació i agutzils el 1724. L'any 1848, i per unificar els models d'espases, l'Ajuntament adquirí disset espasins amb puny d'argent, del model que encara es conserva. Aquest espasins es portaven penjats del cinturó amb un "tahalí" morat.

Durant la consagració dels Sants Olis els regidors podien estar asseguts. Finalitzat l'Ofici, se celebrava la processó de trasllat del Santíssim al Monument, ocasió en la que el pal·li era portat per sacerdots, i la Corporació acompanyava la comitiva portant atxes i ciris. Quan arribaven a la capella de Santa Magdalena, els edils es paraven i esperaven que el Bordoner els acompanyés a fer la visita al Monument, que es muntava entre el Cor i la porta principal, del cantó de la porta.

Durant la tarda del Dijous Sant, la Corporació sortia de l'Ajuntament i visitava els Monuments del barri del Mercadal. Quan es feia la visita al Monument de l'Hospital de Santa Caterina, era costum que els regidors fecin una visita als malalts que hi estaven ingressats. De retorn a l'Ajuntament, l'Alcalde dessignava tres membres del Consistori per representar la Corporació en la processó del Dijous Sant, que tenia lloc a la nit, organitzada per la Confraria de la Puríssima Sang, que sortia i tornava a l'església del Carme. Els regidors havien de portar espasí i la creu dels Setges.

Referent a la Creu, Pla amplia que la Creu dels Setges de 1808-1809 s'establi, després de la la Guerra de la Independència, per atorgar-la als defensors de la ciutat. Cap a l'any 1851, havent mort la majoria dels defensors, l'Ajuntament sol·licità a la Reina Isabel II el dret que els seus regidors la poguéssin portar, per tal de que no es perdés la seva utilització. La Reina concedí aquesta gràcia. Aquesta Creu es portava subjectada per una cinta carmesí al voltant del coll i sobre la camisa.

El matí del Divendres Sant la Corporació sortia de l'Ajuntament per seguir la visita dels Monuments de les esglésies situades a la dreta de l'Onyar. Es procurava arribar a la Catedral a dos quarts de deu, per descansar una estona a les Sales Capitulars. Petit indica textualment que "Cuando se sepa que se halla un poco adelantado el Passio, pasarán al Presbiterio haciendo un saludo al Altar y a los celebrantes, y al llegar al banco, que deberá estar recubierto con un paño negro, hincarán la rodilla saludando hacia el Altar...". Quan arribava el moment de l'adoració de la Creu sense guants ni espasí, els edils en dues fileres seguien els canonges i beneficiats fent les tres genuflexions reglamentàries. Petit afegeix que "...y deben echar alguna moneda en la bandeja al tiempo de adorar...". Acabada l'adoració de la Creu, els regidors tornaven a cenyir-se l'espasí i restaven drets mentre es duia a terme la processó de la Santa Espina. Finalitzat l'acte, es traslladaven al Monument, on cada regidor encenia un ciri, i prenia part a la reserva.

Seguint el costum, després de l'Ofici de Divendres Sant, la Corporació i el Capítol catedralici anaven a l'església de Sant Feliu a visitar la tomba de Sant Narcís. Realitzada la visita es tornava al peu de l'escalinata de la Catedral, on es despedien els dos capítols amb una reverència i el Cabilde catedralici pujava les escales; mentre, la Corporació municipal anava a l'antic convent de Caputxins -avui Museu d'Història de la Ciutat, i abans Institut de sgon ensenyament-, on es disolia la representació municipal.

Pla fa notar que, pel que es desprèn dels "Apuntes, la Corporació municipal no participava a la Processó del Divendres Sant que la Confraria de la Passió i Mort organitzava, i que sortia des de l'església de Sant Feliu.

Pla finalitza el seu treball amb unes "Advertencias" que inclou Petit al document esmentat. En una d'elles diu "Cuando el Excmo. Ayuntamiento sale en Corporación de las Casas Consistoriales para ir a algún acto público, al llegar a la plaza el Portero Mayor indica a los señores concejales que se quiten los sombreros permaneciendo descubiertos hasta que llegan a la esquina de la Calle Ciudadanos, donde el Portero les da aviso de que se cubran". Aquesta salutació, diu Pla, implica que a partir d'aquell moment no cal saludar ningú traient-se el barret de copa. Quan la Corporació retornava a l'Ajuntament, es tornava a treure el barret abans d'entrar a l'edifici.

Pla encara relaciona una altra "Advertencia", en la que es diu que "En todas las funciones a que debe asistir el Excmo. Ayuntamiento, los señores Concejales vestirán de Corte, llevando banda, cruz y espada con corbata y guantes blancos, a excepción del Aniversario de los defensores de Gerona y el Viernes Santo, que deben ser negros". Pla aclareix que la "banda" que portaven els regidors va tenir orígen en la Reial Cèdula de Felip V de l'any 1718, adreçada a les capitals catalanes. Aquesta Cèdula, que deixava sense efecte l'estructura catalana dels ajuntaments en forma de "jurats", ordenava, a més a més, la desaparició de les togues i gramalles que portaven els consellers i la substitució per el "traje moderno español", con "insignia y divisa" que es col·locava sobre la banda de domàs carmesí. Pel contrari deixava que els porters i macers poguessin seguir portant la malla. La "banda" creiem que va deixar se portar-se quan l'any 1851 es va autoritzar a l'Ajuntament a portar la Creu dels Setges.

Pel que fa referència al "traje de Corte", s'ha d'entendre que es refereix al frac negre amb solapes de setí brillant. El frac, en francès "habbit" -i, posteriorment, frac- va ser la peça de roba masculina que es va imposar a Paris en temps del Directori i l'Imperi. Com sol passar en matèria d'indumentària, es va posar de moda a casa nostra després de la invasió napoleònica. En els anys vint del segle passat (per XIX) constituïa el vestuari masculí més corrent de la noblesa i la burgesia de les ciutats, i no era abillament d'etiqueta sinó de carrer. Més tard, cap als anys quaranta, va ser substituït per la "levita", i passà a ser una vestimenta pròpia de grans solemnitats i festes. És en aquest sentit que l'Ajuntament de Girona l'incorporà com a uniforme de la seva Corporació.

En referència als color dels guants, Pla amplia que les combinacions que es feien amb els colors blanc i negre dels guants i la corbata de llacet s'ampliaren poc després en incorporar al fraqc una armilla que podia ser blanca o negre. Això comportava la necessitat de que, per part del Mestre de Cerimònies, s'entregués a cada regidor una relació exhaustiva de com havien de vestir en cada ocasió. Poso un exemple: per la funció de les quaranta hores a la Catedral es posarà corbata de llacet negre, armilla blanca i guants blancs. Moltes vegades algun regidor no es vestia correctament i el problema solia resoldre's amb corbates, armilles i guants que el Mestre de Cerimònies guardava a l'Ajuntament o a les mateixes Sales Capitulars.

Pla finalitza el seu treball deixant constància de que, en línies generals, el Cerimonial detallat es va mantenir fins a temps en memòria dels lectors.

---

Bibliografia

"Cerimonial de Setmana Santa de l'Ajuntament de Girona a mitjan segle XIX", Joaquim Pla i Dalmau, publicat a Setmana Santa Girona 94, Programa de la Setmana Santa gironina, editat per la Junta de Confraries de Girona, 1994. Dipòsit legal GI-287-94.

-