Els segells de cera
Abans d'establir-se al segle XIV la pràctica del Monument de Setmana Santa, existía ja el costum de guardar petits fragments del ciri pasqual, com unes relíquies en sentit ampli, a les que s'atrubïa la virtut de preservar de les ventades, les tempestes i els atacs de tota mena d'enemics.
Els elogis del ciri pasqual compostos per Ennodi de Pavía al segle VI ja refereixen aquesta virtut de les partícules o relíquies per refugi contra les tempestes i huracans, i mur en front dels enemics.
Reminiscència d'aquella creença és una de les oracions de la benedicció del ciri pasqual, en la que es diu que "A qualsevol lloc que alguna part d'aquest misteri de santificació fós traslladat, expulsada la maldat diabòlica de l'engany, assistía la virtut de la teva magestat". En molt llocs d'Itàlia existeix el costum de guardar fragments de cera del "lumen Christi" i posar-los en bossetes de seda per a penjar-los al coll dels nens com a preservatiu dels perills.
A Espanya hi havia el costum de beneir el ciri pasqual des d'abans del concili IV de Toledo, en el que s'informa del seu significat a les esglésies de fora d'Espanya, interessades en conèixer el seu orígen i significació. Essent tan gran l'excel·lència espiritual del ciri de la vigília pasqual, es obvi que es guardessin les seves relíquies amb devoció, com ho testimonien els antics textos.
A Roma, la pràctica del lucernari o benedicció del foc nou es va introduir tardanament; però en canvi l'ardiaca de Letrà durant el matí del dissabte sant vessava cera fosa amb crisma en uns motlles amb la figura de l'Anyell de Déu, per distribuir aquesta mena de segells als fidels quan acabaven les solemnitats pasquals.
Els fidels guardaven aquests segells anomenats eulogies i, posant-les sobre els foc fumigaven les cases per preservar-les de qualsevol perill. Aquest podria ser l'orígen remot de guardar els segells de cera com reliquia de les cerimònies de Setmana Santa.
Precintes de la urna
Però quan es va establir el costum dels monuments de Setmana Santa, es va donar als segells un simbolisme i significat nous.
Consta documentalment que a Girona es consideraven records dels Monuments. Entre els nombrosos ornaments del Monument de la la Catedral es col·locava una gran creu de cera vermella que, finalitzades les cerimònies, era fosa i convertida en segells de cera que eren distribuïts entre els fidels. A vegades la demanda d'eulogies" era tan considerable que s'hagué d'improvisar una segona impressió.
El record o relíquia del ciri pasqual va esdevenir record o relíquia del Monument. D'això en deriva, segurament, la pràctica de col·locar segells ja confeccionats a la urna del Monument durant les exposicions de Dijous i Divendres Sant.
El nom de segells amb el que se sol designar les nostres eulogies, deu procedir de la pràctica molt general a les nostres contrades, de posar un segell o precinte de cerra al pany de la urna durant la cerimònia del Dijous Sant, per examinar-la i enretirar-la en Divendres Sant.
Amb aquesta pràctica es feia referència al l'episodi evangèlic en el que Pilats, governador de Judea, va manar segellar o precintar el sepulcre de Jesús amb l'autoritat de l'emperador.
A la consueta de 1655 es descriu aquesta cerimònia durant la qual es bisbe en persona precintava amb el segell del Capítol, imprès sobre cera vermella, la tanca de la urna; hi assistien com a testimonis de l'acte els Jurats de la ciutat o els prohoms i persones il·lustres, conjuntament amb alguns dels canonges més antics o més eminents en dignitat.
A la cerimònia de Divendres Sant aquestes mateixes persones o altres del seguici processional eren convidades a examinar si els segells eren íntegres i intactes; una vegada feta la comprovació, es trencaven els segells i s'obría la urna, per portar la reserva eucarística a l'altar major i seguir amb les cerimònies. A altres poblacions era l'alcalde el que precintava la urna i l'examinava el dia següent.
Del que s'ha exposat es pot deduïr que a les actuals s'han amalgamat diverses pràctiques tradicionals antigues, que tingueren una vigència considerable, però que ara són records històrics, els sentit de les quals fins i tot s'escapa d'aquells que les col·leccionen i guarden.
Dediquem aquesta explicació històrica als amics que, a la sortida de Sant Feliu, ens demanen cada any el segell de cera que reben com a record, i als qui amb gust els lliurem.
Extret de "Ceremonias gerundenses de Semana Santa", del Dr. Jaume Marquès, Arxiver Capitular.
Publicat al Programa de Setmana Santa 1966. Dipòsit Legal GE-249-1966.
Imatges: Segells de cera que precintaven la Urna del Monument a l'Església de Sant Fèlix. Corresponen als anys 1968, 1969 i 1970.
Col·lecció particular, Girona.
Gentilesa de Josep Cornellà i Canals.
- 
