La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La situació extramurs de l'antic burg de Sant Pere, ha fet que el monestir de Sant Daniel hagi patit nombrosos maltractaments durant les diverses guerres en què s'ha vist implicada la ciutat de Girona. Malgrat aquestes agressions, conserva quasi íntegrament l'església, la torra i el claustre aixecats durant la segona meitat del segle XII i començaments del segle XIII. A partir d'aquests elements arquitectònics, s'han bastit al llarg del segles diverses edificacions per anar-lo adaptant a les necessitats de reparació i utilització com a monestir de monges benedictí.

Els dos claustres del monestir de Sant Daniel
(Ampliar) - Els "dos" claustres del monestir de Sant Daniel. A la dreta, l'escala de comunicació entre les galeries baixes (Segle XIII) i les galeries superiors (1427-1430).

Referències reculades fins al segle XV esmenten que l'abadessa Ermessenda (1424-1427...), d'igual nom que la comtessa fundadora del monestir cap el 1020, emprengué importants obres de reforma i ampliació, les quals afectaren substancialment el dormitori. L'any 1427, Dalmau de Raset, ardiaca major de la diòcesi de Girona, es reuní a Sant Daniel amb l'abadessa i el capítol del convent per a tractar diverses qüestions referents a l'estat de conservació en que es trobaven les dependències del monestir i també de la seva possible ampliaciió.

Voltes de creueria de la galeria superior Nord (1427-1430)
(Ampliar) - Voltes de creueria de la galeria superior Nord (1427-1430).

Les reformes a fons del dormitori que proposaven implicarien desmuntar la teulada, reparar els arcs, obrir noves finestres i cobrir novament la teulada. Al mateix temps, el dormitori havia de comunicar amb el sobre-claustre la construcció del qual hauria d'iniciar-se tot seguit. A més, les galeries previstes d'aquest claustre alt , s'unirien al pati del claustre baix existent, mitjançant una escala tambe de nova construcció.
També varen estudiar les possibilitats de tapar finestres o obrir-ne de noves al mur meridional del temple per tal de guanyar llum al seu interior, i bastir una porta que des del cor simplifiqués la comunicació amb el dormitori a través del sobre-claustre. Assegurat el finançament, l'abadessa Ermessenda i el capítol decidiren portar-lo a cap immediatament.
Així, el 8 de març del mateix any 1427, es signà el contracte entre el procurador del monestir, Pere Capmany, i els mestres d'obra de Girona Arnau Sans (documentat entre 1358-1429), Bernat Pericas, alies Forani, i Bernat Escuder, essent designat supervisor de les obres el fuster gironí Pere Ciprés.

Arcades gòtiques de la galeria superior
(Ampliar) - Arcades gòtiques de la galeria superior.

La documentació dels pagaments fets pel convent al llarg de la realització de les obres demostren clarament que Arnau Sans tallà la pedra de les arcades i de les columnes amb les seves bases i capitells corresponents a les andanes superiors, i tambe va fer la volta de l'escala que puja des del pati inferior. Anteriorment, l'any 1415 Arnau Sans havia obrat una lauda sepulcral amb les armes d'Antoni de Villaclara que es trobava al desaparegut convent de Sant Francesc, el que fa suposa que, a més de la professió d'arquitecte, seria un escultor de certa notorietat. Va obrar, en gran part, les dues arqueries esmentades i les portes del cor i del dormitori, aquesta darrera perduda.
Les voltes de creueria d'una de les galeries, de rajol i guix, es recolzen sobre sis arcades de columnes quadrilobulades, dreçades sobre un ampit excepte la que, al capdemunt de l'escala, dóna entrada a l'andana Nord. Els capitells presenten una senzilla decoració botànica, amb doble renglera de fulles corínties estilitzades, mentre els àbacs contenen les típiques rosetes tan freqüents en la decoració d'impostes de portes i finestres. L'any 1430 les obres eren pràcticament enllestides; el fuster gironí Joan Servià havia cobrat l'execució i col·locació de les portes de fusta del dormitori i del cor que donaven entrada al claustre.
Segons un acord signat amb l'abadessa Francesca (1443-1458) davant el notari Berenguer F. Sassala, Pere Ciprés, assesor del convent en matèria d'obres, fou l'encarregat de substituir la teulada de fusta existent per una volta gòtica, completament enguixada, formada per vuit croarades o trams construïts amb arcs de creueria i plementaria de rajol. Les parets, en canvi, sembla que solament foren netejades i enguixades.

(Font: "El monestir de Sant Daniel. Reformes i ampliacions gòtiques", Pere Freixas i Camps. Publicat a "Estudi General", 1981, n. 1).

Apèndix documental

1427, 21 de febrer. Dalmau de Raset, ardiaca major de Girona, es reuneix amb l'abadessa i el capítol del monestir de Sant Daniel per a tractar la realització i finançament de diverses reformes al dormitori del convent i la construcció d'un sobre-claustre i d'una escala de comunicació d'aquest amb el claustre existent.
A.H.G. Pere Cervia. Notaria 6. Sig. 161

Divendres a XXI de febrer del any MCCCCXXVII lo honorable misser Dalmau de Raset, doctor en decrets, ardiaca maior e vicari del senyor bisba de Gerona, stant personalment en la casa del capitol del monastir de Sen Daniel, en lo qual eren ajustades a son de campana, madona la abadessa e lo convent del dit monastir, en la qual casa se acustumen de ajustar an presencia de mossen Guillem Morer, sacristan de Caules, e de mossen Berenguer Bruguera, preveres deservients en la seu de Gerona, per testimonis aqui apelats de volentat e consentiment de les dita abadessa e convent, com a vicari dessus dit vahent les coses desus escrites esser molt necessaries en lo dit monastir, mana an Pera Capmany, procurador del dit monastir, que fasse descobrir la casa del dormidor del dit monastir e fasse regonaxer e raparar los archs qui son en lo dit dormidor e, si necessari sera, fer respatles en los dits archs o en partida de aquels, e puys cobrir de nou de bona fusta e de fuyla ab bell perafuyll tota la dita casa e aximateix, la dita casa del dit dormidor ben rabatre e anlohir de calc en manera que parega tota nova, e les finestres quiy son, tancar pertida e si necessari sera, ferna de noves. Mes avant fer fer bela claustra sobra la dita claustra qui ja es en lo dit monastir ab beles colones e archets e maqui o padris tot de pedra e ab volta de raiola, ab guies e claus a manera de capela, be ambossada o anloida, e fer lo portal o porta del dit dormidor alt en la dita claustra nova per la quel claustra nova entra hom al dit dormidor, e fer scala de pedra baix en lort de la claustra jusana per on puig hom alt a la clastra nova, e foradar la sgleya del dit monastir alt en lo cor e fer porta per un puxa hom passar en la dita claustra nova e anar al dit dormidor, e rebatra e anloir la volta e los costats del cor de la dita sgleya e, si necessari sera, tancar finestres qui ja hi son e fer ni de noves en la manera que sera necessari per dar claror al dit cor e sgleya, e que lo dit procurador puxa fer comensar vules la dita claustra prima vules lo dormidor, so qui millo li vindra e haver fet aquela part de la dita claustra nova ques volra la puxa jaquir e obrar lo dit dormidor. Mes avant que totes les dites obres se haien afer a conaxensa e arbitra del Pere Cipres, fuster de Gerona, e del dit procurador e plau al dit mossen vicari e a la dita abadessa e convent que lo dit procurador puxa meter, convertir e despendra en les dites obres aqueles dosentes lliures que novellament ha resabudes per almoyna dade al dit monastir per lanterrament de na Francina de Biura e Francina Sarrahima, qui novellament son stades resabudes e vestides en monges del dit monastir e puys aqueles despesas hi puxa meter de les altres quantitats e deutes e rendes annals del dit monastiri tant com necessari hi sera fins les dites obres sien complides e acabades segons demont es dit.
An totes aquestes coses consenten madona Ermassen, abadessa, marquesa de Mont Palau, prioressa, Alamanda de Rexach, sotsprioressa, marquesa de Ayguenegra, Caterina Vern, Alamanda Sa Mason, Beatriu de Pau, Caterina de Labian, sacristana e Sibila de Aviyon, qui totes aquestes eran aqui en lo dit capitol ajustades fahent convent axi com la maior part de aqueles qui eran presents en lo dit monastir, e lo dit manament fet al dit procurador, lohen e proven volent que les dites obres sa fassan. E de totes aquestes coses lo dit procurador demana esser li fet carta publica una e moltes per mamoria e sensa sua, per sdevenidor per vos notari (...)
Mes avant volgueran les dites madona la abadessa e convent que lo dit manament, fet per lo dit mossen lo vicari e lo consentiment lur e carta per lo dit procurador de totes aquestes coses raquestes, fos tot ordonat axi largament e ab aqueles clausules e coses que lo dit mossen lo vicari volra ramatent e jaquint o tot a sa conaxensa e ordinacio.

1427, 8 de Març. Arnau Sans, Bernat Pericas, i Bernat Escuder, mestres d'obra de Girona, contracten amb Pere Capmany, procurador del monestir de Sant Daniel de Girona, la construcció del claustre alt del convent.
A.H.G. Pere Cervià. Notaria 6. Sig. 161

Capitols fets e fermats entre lo discret en P. Capmany, procurador del monastir de Sant Daniel de Gerona, de una part, e Arnau Sanç, Bernat Pericas, alies Fuxan, e Bernat Scuder, padrers de Gerona, de altre, sobre la obra faedora de la claustra nova qui se ha a fer sobra la claustra vella qui ara es en lo dit monastir.
Primo es convengut entre los dits P. Capmany, procurador, e Arnau Sanç, Bernat Pericas, alies Fuxan, e Bernat Scuder, faran una scala de pedra qui puiara del ort de la claustra vella del dit e dins lo dit monastir alt en la claustra nova a fer, so es, quascun grason de longuesa de sis palms de thon e palm e mig de calçigador e encortinat quascun grason gayart, brochat per preu quascun grason de sinch solidos.
Item mes avant faran los dits padrers la volta de la dita scala de quascuna galga a rao quascuna filada brocada de tres solidos e sis diners. Item faran la cana del maqui de la dita scala gayart, brochat a la galga de la scala don Pere Cipres, per preu de sis solidos la cana.
Item faran la gran pera apellada basa del comensament del maqui e del barralet de la dita scala per preu de vint solidos.
Item faran la cana del barralet de la dita scala, fet a galga de aquella de P. Cipres per preu la cana de vint solidos.
Item faran las peras de fil gayart, brochadas, la cana a tres solidos. ltem faran lo entaulament tayats, amb ossalat dels empits de la dita claustra nova, la cana a unza solidos.
Item faran quascuna colona corva de VI palms de alt, de canon, polida ab tot son erners e sens clapa e negun batum ni altre masestria, per preu quascuna de quoranta nou solidos e VI diners. E les dites colones sien XII.
Item faran la rapersa dels arquets de las dites colones ab mig capitell e mige taula, per preu de quinze solidos.
Item faran quascun arquet taylat e susfrontat per preu de trenta tres solidos.
Item faran quascuna filada dels pilars de V palms de gros, so es, quascuna filada de las galgas de las peras de fil, a raho quascuna filada de nou solidos.
Item es convengut que encars que entre les dites parts haie algunes coses scuras, ambiguas o duptoses en la dita obra, a si ha afigir o mes obrar que tot aço sia fet a conaxensa den P. Ciprés, fuster de Gerona, e per aquell preu que el dira a sa consciencia e conaxensa.
Item es convengut entre les dites parts que la dita obra sia feta e faran daci a sincogesima pus prop vinent los dits padres, e an aço se obligan quascun dels dits padrers per lo tot, e ho juren attendre e complir les coses damunt dites, ab pena de terç a raquesta de X dies e ab hostatges an lo burch de Sant Pere de Gerona, a la dita raquesta sots pena de II sous per dia e ab pena de L sous de no fermar dret ni alegar (...). E lo dit procurador promet e jura (...) a pagar als dits padrers o aqui ells volran les dites quantitats a lur volentat, feta la dita obra obligant hi los bens del dit monastir. E de present lurs bestran e los dits padrers confessan del dit procurador haver haudes en sort de pera de las dites obras sexaginta libras.
Die sabbati VIII Marcii CCCCXXVII dicta capitula fuerunt per dictas partes in Gerunda firmata e jurata. Testes discreti G. de Bosch, presbiter de Locustaria et Jac. Rogerii, rector Sancti Xristofori de Ortis.


Voltes de creueria de la galeria superior Nord.

Capitell de l'arqueria superior (Arnau Sans, 1427-1430).

Clau de volta de l'arqueria superior.

Claustre i sobre-claustre des de la galeria inferior romànica.

Detall de l'arqueria superior.

Imatge de Sant Daniel al sobre-claustre gòtic.

Detall de l'arqueria superior.

Escala d'accés a la galeria superior.

[Més imatges] -----------Back-Index-Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés