La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El nom del carrer

El curiós nom d'aquest carrer prové d'una corrupció popular de sicomor, probablement originat per l'existència en algun tram del seu traçat d'algun exemplar d'aquesta espècie botànica, la denominació de la qual resultaria exòtica pels gironins (1). S'havia anomenat durant l'època medieval carrer de la Blanqueria o Adoberia, per haver-hi tallers on s'assaonaven pells. També era conegut com a carrer dels Banys. Tot i que sense cap nom ja el trobem al segle XII.

El sector nord de la ciutat de Girona (1285-1360)

(Ampliar) - El sector nord de la ciutat de Girona (1285-1360). S'hi indica el carrer de la BLanqueria, actual de Sacsimort. Dibuix de Jordi Sagrera, publicat a "La ciutat de Girona a la 1a meitat del segle XIV".

Situat a l'antic Burg de Sant Feliu, el 1535 era molt més curt i solament comprenia un tram de l'actual vial. La proximitat d'aquest carrer amb la Catedral feia que moltes de les cases, durant la primera dècada del segle XX, pertanyien al benefici de Sant Sebastià de la catedral, i així consta en diverses llicències de venda (Notularum 1802 - 1947). Segons la relació feta el 1813, després de la Guerra del Francès, que es conserva en la documentació que figura a l'Arxiu Històric de la ciutat, els bombardejos napoleònics varen ensorrar dues cases d'aquest carrer.
D'antuvi el carrer de Sacsimort anava de Sobreportes al carrer Bellaire i tenia un recorregut sinuós. El 8 d'octubre de 1965, l'ajuntament que presidia Pere Ordis li separà els trossos que avui són el carrer de Ferran el Catòlic i de Francesc Samsó. D'aquesta manera va quedat reduït a la part final, més propera al Galligants.

El sector nord de la ciutat de Girona el 1535

(Ampliar) - El sector nord de la ciutat de Girona el 1535. Amb el número 36 s'indica el carrer de Sacsimort, els limits del qual han anat variant a través del temps. En 1535 era molt més curt i solament comprenia un tram de l'actual vial. Dibuix de Jordi Sagrera, publicat a "La ciutat de Girona el 1535".

La làpida sepulcral jueva

El 1926 va ser lliurada a la Comisión Provincial de Monumentos de Gerona una làpida sepulcral jueva, trobada el 1924 a la casa número 10 del carrer de Sacsimort, donada per Josep Bigas, conjuntament amb diverses medalles i monedes d'altres procedències (2).
El 5 de juny de 1874 Enric Claudi Girbal ja havia fet arribar el calc d'una "inscripción hebrea hallada en una casa particular de Gerona en la calle de Sacsimort" a la comissió d'Antiquaris de la Real Academia de la Historia ("Noticias de antigüedades de las actas de sesiones de la Real Academia de la Historia, 1834-1874", Jorge Maier, 2008. Real Academia de la Historia, ISBN 84-9598-392-3).

Ampliar

(Ampliar) - Primera fotografia de làpida després de ser incorporada al Museu. 1926. Autor: Josep Pascual. Dipòsit del Museu Arqueològic de Girona al Museu d'Història dels Jueus de Girona

Aquesta peça arqueològica va ser estudiada per Francisco Franch i Luis G. Zelson. Datada a la primera meitat del segle XIV, les mides de la làpida són 134 x 58 x 56 cms de gruix a la base, de secció triangular. La inscripció, sobre pedra calcària de Montjuïc, fragmentària, especialment als costats superior dret i esquerra. Va ser tallada pels dos extrems per ser emprada com material de construcció.
La traducció més acceptada actualment és ...de la senyora Dolça, la honrada (?)... | ...la qual va anar al seu etern sojorn al mes d'Ab de l'any 5000 i... (aproximadament el 1240) descansi en pau i romangui al seu estrat (Is. 57,2) Amén.
Actualment aquesta làpida forma part de la col·lecció epigràfica jueva del Museu d'Història dels Jueus de Girona.

Encreuament del carrer Sacsimor amb el de Francesc Samsó

(Ampliar) - Encreuament del carrer Sacsimor amb el de Francesc Samsó.

El "Cau del Llop" i "Helter Skelter"

En aquest carrer, fins el 4 de novembre de 2017, hi hagué la taverna-restaurant "El Cau del Llop" que, a més de ser un espai gastronòmic i de trobada, va ser un espai de cultura i art. S’hi feien exposicions i nits dedicades a la literatura, als jocs, a la gastronomia, a l’enologia i a l’art. El "Cau del Llop" va obrir les portes per primera vegada el 1979 com un local de copes. El 1986 va canviar de mans, i novament el 2006. La direcció que va tancar el local n'havia assumit la gestió el 2013.
Entre les seves parets es va gestar i crear la primera revista de còmics de Girona "Cau Còmic / Helter Skelter", com deia a la portada: "48 pàgines del millor còmic comarcal gironí". El col·lectiu que va dur a terme el projecte era nombrós: Vitus, Yordi-E.R., J. Ortiz, Damià Demian’s, Fermín Sidera, David Vivó, Seli Comasolivas i Lulú, Josep Lluís Blàzquez, Albert Bosch, JAP, Ricard Dilmé, Josep Admetlla, Felipe Millán, Rosa Romero, Manoli, Salvi, Víctor Sanvicens, Sebastià Roig, Joan Fernàndez, Xavier Margenat, Jordi Pla, Miguel, Quim i Núria del Cau, Farners Colomer, Rafael Bosch, Joan Castro, el Mono, Albert Rossell, Muntsa Casas, Toni Coromines, Lluís Falgàs, Pau, Elena, Carme...

Un tram del carrer Sacsimor

(Ampliar) - Un tram del carrer Sacsimor.

Varen decidir dues portades: una amb la capçalera “Cau Còmic” en homenatge al "Cau del Llop" que els va acollir i per l’amagatall que representava, i l’altra portada amb la capçalera “Helter Skelter”, títol de sonores repercussions beatleslianes, que traduït al català ve a dir “campi qui pugui”. La primera portada recollia l’obra més lithe, de línia clara, amb textos prestats, p.e. Borges, més per a tots els públics; la segona obria aportacions més elaborades, més complexes, més rockeres, més dures… Tot plegat, un còmic tot eclèctic, heterodox i divers (3).
L’U de febrer de 1983 l’Enric Marquès i Ribalta prenia la paraula al "Cau del Llop" i finalitzava tot cridant: Ha nascut Helter Skelter: Campi qui pugui. (Extret de l'article "L’Enric Marquès a peu d’escala" de Manel Mesquita publicat a eldimoni.com).


Notes

(1) - "Pero el nombre mas popular de nuestra calle era el de «Sacsimort», cuya verdadera etimologia hemos averiguado recientemente gracias al texto de las actas capitulares de la Catedral, que da la equivalència latina de este nombre corrompído en el habla popular, que no es otro que «calle del Sicomoro», sin duda por existir antiguamente en su recorrido uno de esos àrboles bíblícos de madera incorruptible. Extret de "El Paseo Arqueológico de Gerona". Article de Jaume Marqués Casanovas, publicat a Annals Gironins.
Enric Claudi Girbal escrivia a propòsit del nom del carrer que "No se ha podido averiguar exactamente el motivo de haberse dado semejante nombre a esta calle. Según algunos, en hebreo significa o suena aquella palabra lo mismo "dolor" y "amargura". Tal vez quiso recordar con ello el dolor y la amargura que el Salvador pasó subiendo la cuesta del Calvario en la calle conocida con tal nombre, donde se encontró con su angustiada Madre. La pendiente áspera y penosa que forma la calle de Saximort (sic) y las demás vecinas pudo haber dado lugar a evocar aquel sagrado recuerdo de nuestra redención". Esmentat per J. Clara a l'article "El carrer de Sacsimort" publicat al Punt Diari el 29/04/1986. Tornar al text

(2) - "Comisión Provincial de Monumentos de Gerona. Un siglo de actuación (Memoria)". Article de Joaquim Pla Cargol, secretari de la Comisió, publicat a Annals Gironins. Vol. 3. 1948.
Tornar al text

(3) - Deia la revista i ho transcrivia Xavier Romero al seu article "El comic (tebeo o historieta) considerado como él octavo arte" publicat al diari "Sitios de Gerona" el 6/2/1983, que "Cau Còmic és una publicació estacionària de comics feta a Girona a l’hivern de 1982-83, editada pels mateixos que la fan i als qui podreu trobar al "Cau del Llop" del carrer Sacsimort, 5, de Girona o bé a la "Llibreria Montseny", del carrer Montseny, 47, de Santa Eugènia de Ter. Els noms dels personatges dels nostres còmics han estat inventats ¡ qualsevol semblança amb la realitat és purament casual. Tota els textos i històries són propietat de l’autor o autors, disposant, doncs, aquests dels drets inherent al "copyright".
Els col·legues que han fet possible "Cau Còmic" han estat: l’assesorament lingüístic, correccions i traduccions al català —tatxin— en Fermí Sidera, a la composició i fotolits l’Albert Rossell i en Manel Mesquita (als tallers del "Punt Diari") i als teclats la Muntsa Casas, ha estat imprès a Can Marquès, del carrer de la Força peatonal, la publicitat —aportada per tothom— ha estat coordinada per en Quim del "Cau del Llop", en Toni Coromines ha promocionat el producte des de "Tocatta Sniff", en Lluís Falgàs des de "Sobretaula", així: com en Pau, l’Elena i la Carme des d’altres programes de ràdio. Recomanen la reproducció total o parcial sense l’autorització de ningú. Tan sois cal citar "Cau Còmic - Helter Skelter" i l’autor o autora de la història"
.
Tornar al text


Bibliografia

- "Epigrafía hebrea". Jordi Casanovas Miró, 2005. Real Academia de la Historia, Madrid. ISBN 84-9598-356-7.
- "El sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 2000. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona, 2000. ISBN 84-8683-798-7.
- "La ciutat de Girona el 1535". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona, 1995. ISBN 84-8683-756-1.
- "La ciutat de Girona a la 1a meitat del segle XIV: plenitud medieval". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona, 1998. ISBN 84-8683-768-5.


[Més imatges] -----------Back-Index-Next

Ampliar

(Ampliar) - Dibuix i informe epigràfic de 9 de novembre de 1928 de la làpida jueva trobada al carrer de Sacsimort. Autor: Francisco Franch. Dipòsit del Museu Arqueològic de Girona al Museu d'Història dels Jueus de Girona

Expedient d'informació de la troballa de la làpida hebrea a la Real Academia de la Historia

(Ampliar) - Expedient d'informació de la troballa de la làpida hebrea a la Real Academia de la Historia.

Expedient d'informació de la troballa de la làpida hebrea a la Real Academia de la Historia

(Ampliar) - Expedient d'informació de la troballa de la làpida hebrea a la Real Academia de la Historia.

Expedient d'informació de la troballa de la làpida hebrea a la Real Academia de la Historia

(Ampliar) - Expedient d'informació de la troballa de la làpida hebrea a la Real Academia de la Historia.

El sector nord de la ciutat de Girona a mitjan segle XIII. Burs de Sant Feliu, Sant Pere de Galligants i Santa Eulàlia Sacosta

(Ampliar) - El sector nord de la ciutat de Girona a mitjan segle XIII. Burs de Sant Feliu, Sant Pere de Galligants i Santa Eulàlia Sacosta. Dibuix de Jordi Sagrera, publicat a "El sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV".

Portada de l'únic número de la revista de còmic 'Cau còmic / Helter Skelter'. La publicació tenia dos noms i dues portades. 1982-1983

(Ampliar) - Portada de l'únic número de la revista de còmic 'Cau còmic / Helter Skelter'. La publicació tenia dos noms i dues portades. 1982-1983.

Portada de l'únic número de la revista de còmic 'Cau còmic / Helter Skelter'. La publicació tenia dos noms i dues portades. 1982-1983

(Ampliar) - Portada de l'únic número de la revista de còmic 'Cau còmic / Helter Skelter'. La publicació tenia dos noms i dues portades. 1982-1983.

El carrer de Sacsimort el 1974. Fotografia de Sebastià Martí (Ajuntament de Girona)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

Revisat i ampliat: 19/01/2023