La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Durant l'any 1938 Carles Rahola va publicar a "L'Autonomista" només vuit articles, entre els quals "Refugis i jardins" i "L'heroïsme", que va ser el seu darrer article pèriodístic. "Refugis i jardins", que va aparéixer el 8 de febrer, constitueix el seu primer editorial signat, amb el que pretenia transmetre esperança als ciutadans davant la realitat dramàtica del moment. Amb l'entrada de les tropes nacionals a Girona, al final de la Guerra Civil, el 4 de febrer de 1939, Rahola va ser sotmès a un sumaríssim consell de guerra, acusat de ser un dels més destacats separatistes de Girona i d'haver escrit els articles "Contra l'invasor", "Refugis i jardins" i "L'heroïsme"; acusat de rebel·lió militar va ser condemnat a mort. El 15 de març, a l'edat de 58 anys, Rahola va ser afusellat al cementiri de Girona.

Anys enrera, l'Ajuntament construí un petit jardí per a la Infància en un lloc escaient de la ciutat. Hom hi veia a l'hivern infants que jugaven o vellets que prenien tranquil·lament el sol. Era una nota plàcida, digna d'ésser recollida per un poeta com l'autor dels Miserables... Què ha passat, ara? El Jardinet ha desaparegut i hom veu grans munts de terra tot a l'entorn. Uns obrers hi treballen atrafegats: hom diria, de bell antuvi, que fan excavacions a la recerca del passat. Qui hauria pogut preveure, un any i mig enrera, que el que fou construït per a esplai dels infants seria destinat a inajornables necessitats de guerra?

La gent docta i la gent senzilla creu sovint que no hi ha res de nou sota el sol, que la Història es repeteix, que les coses velles tornen... Certament; allí a la vora hi hagué lluites sagnants en altres èpoques i, a principis del segle passat, en dies oratjosos per Europa com els d'ara, la ciutat hi fou heroicament defensada pels gironins. Després, amb motiu de les guerres civils, es sentien allí les descàrregues dels afusellaments.

Avui, com hem dit, per imperatius indeclinables de la guerra, ha estat destruït el petit Jardí. En aquell indret on jugaven plàcidament els infants, part de la població civil podrà refugiar-se, com si fóssim en els temps de les cavernes, contra el perill de bombardeig dels qui, en llur follia de sang i destrucció, atempten contra les nostres llibertats i contra la independència de la pàtria que no pot morir.

S'acabarà un dia, tard o aviat, la guerra interminable: s'acabarà amb la victòria de l'Espanya Republicana i democràtica, germana de França i de tots aquells pobles que senten, per damunt de tot, la dignitat d'ésser lliures. I aleshores, en lloc dels refugis que rememoren -en plena civilització!-, èpoques de terror i salvatgisme refinat, hom tornarà a construir, en aquesta "terra de gestes i de beutat" que és la Girona Immortal, nous Jardins de la Infància, sense plànyer-hi res per als infants... i per a aquells altres infants que són els vellets.

Tornaran a jugar llavors els petits al sol, sobre la sorra neta, enmig de flors i arbusts. Hi haurà uns llibres a mà per als més grandets. Regnaran a la nostra terra pau, justícia, llibertat i treball. I hom recordarà de tant en tant aquesta nova guerra d'invasió dels pobles d'Ibèria com un d'aquells pesombres esgarrifosos que no han de tornar mai més.


Bibliografia

- Contra l'invasor: recull d'articles a L'Atonomista, 1900-1938. Carles Rahola, Rosa Maria Oliveras i Castanyer. Cossetània Edicions, 2007. ISBN 84-979-12-888.



  • El Jardí de la Infància. Reportatge fotogràfic del jardí sota del que es troba el refugi antiaeri visitable de Girona.

  • Monument a Carles Rahola. Reportatge fotogràfic del monument a Rahola situat a la Rambla de la Llibertat de Girona.

  • Història del Monument a Carles Rahola. Història, promoció i significat del monument a Carles Rahola.










  • Back - Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés