La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El pont de l'Aurora és el més nou i llarg de Girona. Sobrevola el Ter amb una llargada de 486,5 metres, 282 metres més que el pont de Fontajau, que, d'un estrep a l'altre, només fa 204 metres de llargada.
Construït en el límit dels barris de Pedret i Pont Major, en els terrenys que eren antigament de la congregació salesiana, va entrar en funcionament el 31 de març de 2015.

Retrat de grup dels treballadors de la fàbrica l'Aurora, al barri de Pedret. 12 d'agost de 1930

(Ampliar) - Retrat de grup dels treballadors de la fàbrica l'Aurora, al barri de Pedret. 12 d'agost de 1930. Emilio Pérez. CRDI - Ajuntament de Girona.

El nom del pont - El nom és en record i homenatge a la fàbrica de paper l'Aurora , que es va posar en marxa l'any 1845, que aprofitava directament les aigües del Ter, com a segona fàbrica de la ciutat després de "La Gerundense", que estava situada al barri del Mercadal al costa de l'antiga fàbrica Grober.
Després va fabricar bateries i durant la guerra fabricava material bèl·lic auxiliar. La seva xemeneia de rajol es podia observar punxant el paisatge fins que va ser enderrocada fa unes dècades. La central elèctrica l'Aurora va estar molts anys en servei fins que va arribar l'època de la concentració hidroelèctrica i la distribució i comercialització actual.
Els terrenys on se situa el pont són coneguts ara com a terres de l'Aurora, des que a l'any 1981 l'empresa elèctrica va comprar-los als Salesians, quan aquests a principis dels vuitanta s'ho varen vendre tot i varen marxar del Pont Major.

Dones treballant dins la fàbrica de paper l'Aurora. 1900-1925

(Ampliar) - Dones treballant dins la fàbrica de paper l'Aurora. 1900-1925. Josep Maria Reitg Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.

El pont medieval - Les obres de construcció del pont, per la banda de Pedret, varen posar al descobert unes restes que correspondrien a un pont medieval sobre el Ter datat de 1385 obra de Pere Sacoma, l'arquitecte que va ser mestre d'obres de la Catedral i Sant Feliu i es va encarregar també l'ampliació de les muralles de Girona a petició de Pere el Cerimoniós. Segons Pere Freixas, Sacoma havia rebut, l'any 1385, l'encàrrec de fer un pont de pedra sobre el riu Ter, a la zona de Pedret.
Pere Freixas i Camps, doctor en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona i exdirector del Museu d'Història de Girona, és autor, entre moltes altres publicacions, de "L’art gòtic a Girona. Segles XIII-XV".

El pont de l'Aurora des del complex hospitalari Josep Trueta

(Ampliar) - Part central del pont de l'Aurora des del complex hospitalari Josep Trueta.


Bibliografia

● "Fabriques i producció de paper a les comarques gironines (1843-2000)". Pere Sala. Revista de Girona, núm. 205, març-abril 2001.
● "Girona medieval. Muralles i ponts". Pere Freixas i Camps. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 1979. Vol. 25 - Núm. 1.


El pont de l'Aurora

(Ampliar) - El pont de l'Aurora.

Retrat d'un grup d'homes dins una de les naus de la fàbrica de paper l'Aurora. 1900-1925

(Ampliar) - Retrat d'un grup d'homes dins una de les naus de la fàbrica de paper l'Aurora. 1900-1925. Josep Maria Reitg Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.

El pont de l'Aurora

(Ampliar) - El pont de l'Aurora.

El pont de l'Aurora

(Ampliar) - El pont de l'Aurora.


[Més imatges] -----------Back-Index-Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés