La plaça de l'Oli

Origen i nom de la plaça. Situada al Barri Velí, és la cruïlla d'uns quants carrers: hi conflueixen el carrer Ciutadans, el carrer del Sac, la pujada de Sant Domènec, el carrer d'en Bonaventura Carreras i Peralta, i el carrer de la Cort Reial. En els segles IX i X, al lloc on hi ha la plaça de l'Oli només hi havia la llera del riu Onyar que hi formava un meandre, forçat a decantar-se a l'oest cap els Quatre Cantons i les Ballesteries (1). A cada riuada hi deixava un bon gruix de fang, sorra i rierencs que elevaven el nivell del sòl (J. Marquès).

La imatge de Sant Corneli en processó a la plaça de l'Oli dins els actes de la Festa Major de la Cort Reial. L'acompanya una banda de música. 1910

(Ampliar) - La imatge de Sant Corneli en processó a la plaça de l'Oli dins els actes de la Festa Major de la Cort Reial. L'acompanya una banda de música. 1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'indret començà a edificar-se a partir del segle XII (2), si bé no va ser fins al segle següent quan prengué una personalitat definida. L'any 1284 la documentació municipal s'hi refereix com a "plaça dels cavallers", per la procedència social dels seus estadants. El nom arrelà un bon temps, atès que apareix també el 1418 quan s'assenyala el recorregut d'una processó i també el 1552. Paral·lelament el nom de la plaça de l'Oli començà també a documentar-se (3). El nom de plaça de l'Oli l'any 1410 era compartit amb el de plaça dels Cavallers i amb el de "Sabateria Vella".
L'emplaçament del mercat de l'oli li dóna el nom de "plaça de l'oli", que ja apareix esmentat el 1373 i que es generalitza a partir del segle XIV. En un acord de l'Ajuntament de 26 d'agost de 1496 es diu textualment: "item ordonen los dits honorables Jurats que tota persona qui portarà oli per vendre en Gerona ab botes, miges botes o quateroles o bots fins a una copa haia portar lo dit oli a la plaça apellada del oli de la dita ciutat".

Façana i aparadors de la farmàcia Roca, a la plaça de l'Oli, amb els empleats a les portes d'entrada. 1925-1935

(Ampliar) - Façana i aparadors de la farmàcia Roca, a la plaça de l'Oli, amb els empleats a les portes d'entrada. 1925-1935. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'any 1513 ja estava configurat el grup de cases de la cantonada entre Carreras Peralta i la Cort Reial. A partir d'aquest moment, el nom de la plaça ja no va canviar, llevat d'un intent, no reeixit, de la Federació Local de Sindicats d'Indú,stia (CNT-AIT) que el 1937, en plena Guerra Civil, la volia batejar amb el nom del geògraf i anarquista francès Élisée Reclus.
Comercialment, la davallada del mercat de l'oli a partir de la segona meitat dei segle XIX deixà la plaça sense la seva activitat econòmica fonamental. Durant segles va formar part del camí reial de Barcelona a França.

Carrer de la Cort Reial i plaça de l'Oli inundats. A la part central, Daniel Ros Mundet acompanyat de dos nois. A l'esquerra, s'observen cartells del General Franco i de Primo de Rivera. 1940

(Ampliar) - Carrer de la Cort Reial i plaça de l'Oli inundats. A la part central, Daniel Ros Mundet acompanyat de dos nois. A l'esquerra, s'observen cartells del General Franco i de Primo de Rivera. 1940. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

Una plaça minvant. La plaça, al llarg del temps, ha anat perdent progressivament espai. En un recompte d'habitants amb finalitat fiscal de l'any 1558 la plaça de l'Oli acullia un total de trenta-dos oficis, destacant cinc sastres, dos sabaters, dos pintors i un grup d'estadants lligats al món de les lletres i el dret: dos juristes, un escrivà, un notari i un procurador causídic (R. Alberch).
El 1716 la davallada ja era apreciable: s'hi comptabilitzaven només 12 cases, propietat de la noblesa o de gent pertanyent a professions liberals i que les tenien llogades a representants d'onze oficis diferents: doctor en medicina, militar, notari, sagristà, taverner, ciutadà honrat, cavaller, mestre d'escola, boter i dos sastres.
Paral·lelament a la reducció de l'espai físic s'hi produeix un remarcable canvi en l'aparença urbanística: el desembre de 1523 la Municipalitat autoritza el donzell Miquel de Citjar i a l'honorable Doctor en lleis Guillem Fabra per tal que puguin tancar els porxos de les seves cases, que s'alineen des de la plaça de l'Oli i carrer dels Ciutadans fins al carrer de la Cort Reial. Els porxos tenien arcs de pedra, i argumentaven el seu tancament amb el fet que sempre eren plens de brutícia i que durant la nit servia d'amagatall als malfactors que robaven i insultaven la gent. El tancament es va fer amb paret de pedra.

Cantonada de la plaça de l'Oli amb el carrer Ciutadans. 1979-1982

(Ampliar) - Cantonada de la plaça de l'Oli amb el carrer Ciutadans. 1979-1982. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona.

Tots els edificis que donen a la plaça presenten aspecte relativament modern, el que demostra que des del segle XVI, en el que van establir-se a Girona molts propietaris de les comarques gironines, el conjunt arquitectònic ha sofert moltes variacions. A l'espai ocupat per l'església del Carme, al segle XVII hi havia el palau dels Marguerit del Castell d'Empordà i a la cantonada entre Carreras Peralta i pujada de Sant Domènec hi havia el de Caramany, que més tard esdevingué de la família Foixà.
Al llarg del segle XIX les úniques obres d'una certa importància que s'hi varen fer varen ser les de façanes (l'actual casa núm. 7 encara duu a la llinda la data del 1898 i les inicials NP encreuades) i l'enrenou que provocà l'intent d'enderrocament de la casa que aleshores duia el número 2, i que era situada entre la pujada de Sant Domènec i el carrer del Sac. Des del 1888 l'Ajuntament pretenia enderrocar aquesta casa dels senyors Massaguer, el marquès de Sentmenat, i Suñer per amenaçar ruïna, i els tres propietaris s'hi oposaven.

Desfilada de gegants a la plaça de l'Oli per la Diada de Corpus. 1994

(Ampliar) - Desfilada de gegants a la plaça de l'Oli per la Diada de Corpus. 1994. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

La paralització indefinida de l'obra d'enderrocament portà els veïns del sector a adreçar una carta a l'Ajuntament el setembre del 1891 queixant-se que la tanca posada per protegir el treball d'enderrocament no deixava gairebé entrar a la pujada de Sant Domènec, quan era notori que destorbava l'accés "a los cuarteles, que en la misma hay los establecimientos públicos Café y Salón del Odeón, cuyo público los dias de Baile emplea más de media hora para pasar la cerca y que por allí pasan los estudiantes del Seminario" (R. Alberch). Un pas de mig metre per a una cruïlla d'aquest trànsit no podia durar, i es va acordar accelerar l'enderrocament de la casa cantonera.
A finals del segle XIX es va empedrar la plaça, i el 1896 s'encarregava a l'arquitecte municipal un projecte d'eixamplament, que no es duria a terme. La construcció incontrolada anà retallant la plaça, de manera que es formà el carrer del Sac i, a més el caprici de les alineacions dels edificis impossibilità qualsevol eixamplament.

Capçalera del primer número del periòdic 'Lo Geronès', portaveu del 'Centre catalanista de Gerona y sa comarca', editat al carrer de la Sabateria Vella

(Ampliar) - Capçalera del primer número del periòdic 'Lo Geronès', portaveu del 'Centre catalanista de Gerona y sa comarca', editat al carrer de la Sabateria Vella.

Entitats i veïns de la plaçat. El 1894 el "Centre catalanista de Gerona y sa comarca", dirigit per l'historiador i polític Joaquim Botet i Sisó (1846-1917) instal·là el seu primer local en un pis de la casa Foixà d'aquesta plaça, si bé dos anys després l'abandonà per un de més confortable al carrer de la Cort Reial. Aquí inicià la seva fecunda etapa de desvetllament de la cultura catalana i la seva lluita pels ideals regionalistes.
El doctor Lluís Batlle i Prats (1909-1983) va viure a la casa número 7, la façana de la qual havia estat renovada pel seu avi matern Narcís Prats el 1893. En aquesta casa Jaume Marquès va poder veure una arcada entera de pedra picada, el que li va fer suposar que devia ser una de les cases porxades de la plaça.
El 1926, la casa número cinc va ser emprada com a seu per les societats obreres "Arte de Imprimir", la "Unión de Curtidores", la "Federación Local de Sociedades Obreras", la "Sección de carreteros y similares" i la "Dependencia Mercantil", que ocupava la planta principal. Abans (1893-1896) aquesta mateixa casa era la seu de la redacció del periòdic tradicionalista "El Baluarte", que posteriorment es traslladaria a la Rambla de la Llibertat.

Gegants, capgrossos i l'Àliga de Corpus, juntament amb els ministrils, davant la farmàcia Roca, a la plaça de l'Oli. 1940

(Ampliar) - Gegants, capgrossos i l'Àliga de Corpus, juntament amb els ministrils, davant la farmàcia Roca, a la plaça de l'Oli. 1940. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

Als anys vuitanta del segle XX, a la primera planta de la casa número 1, ja a la cruïlla amb el carrer de la Cort Reial, hi tenia la seva seu el partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), nascut arran l'escissió del sector marxista-leninista, del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) el 1981.
Han viscut en aquesta plaça personatges d'una gran transcendència i relleu ciutadà, com el metge tisiòleg de l'Hospital de Girona Josep M. Bosch i Masgrau (1897-1962), que hi era empadronat el 1937, i deixà escrita una important obra mèdica, com ara "La tuberculosis en la província y en la ciudad de Gerona", del 1929. A la casa número 7 hi visqué fins la seva mort el 1983 el Dr. Lluís Batlle i Prats, professor de l'Institut, arxiver municipal i secretari fundador, i posteriorment vicepresident, de l'Institut d'Estudis Gironins. La seva obra s'acosta als dos-cents títols.
La plaça ha tingut també equipaments de tipus divers. El 1740 hi havia el forn de la Cúria Reial, i encara actualment hi ha una porta lateral que mena directament a l'església del Carme. Damunt aquesta porta hi havia hagut una fornícula, avui desapareguda.

Desfilada de l'Àliga a la plaça de l'Oli per la Diada de Corpus. 1994

(Ampliar) - Desfilada de l'Àliga a la plaça de l'Oli per la Diada de Corpus. 1994. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Notes

(1) - Marquès (1979) ho argumenta explicant que les inundacions de la plaça comencen rompent la barana al començament del carrer del Carme, passant pel carrer Albereda i la plaça del Vi, entrant pel carrer de Ciutadans, i sortit per la Cort Reial i Ballesteries, fins a desaiguar al carrer de la Barca. Tornar al text

(2) - Se'n conserva un document arqueològic que ho palesa. És un capitell de columna que embellía una finestra coronella de dues arcades, trobat en l'estructura interior de la casa número 8. El capitell es conserva en el Museu d'Art i és una mostra de l'estil romànic del segle XII (J. Marquès). Tornar al text

(3) - El document escrit més reculat, data de l'any 1373 i esmenta tres cases, contigües entre elles, que afrontaven a Orient en la plaça de l'Oli. Aquestes tres cases foren venudes per excussó de justícia, és a dir, per embarg del Jutjat, i comprades per l'Administració dels Aniversaris de la Seu. Sembla que les cases ja eren velles i, per a pagar deutes, la Justícia les havia embargat i venut. Podem suposar que almenys tindrien una cinquantena d'anys i que, per tant, la configuració de la plaça de l'Oli ja estava traçada al primer quart del segle XIV. L'any 1493, al sud d'aquelles tres cases ja s'havia construit una altre casa que era d'un barreter anomenat Joan Bosc, el qual afrontava a Orient en la plaça de l'Oli i "Les Voltes". El nom de "Les Voltes" unit amb la plaça de l'Oli significa que aquesta plaça era porticada a semblança de la del Vi i de la Rambla de la Llibertat. Al nord de la casa d'en Bosc hi havia la d'en Molar i la immediata més al nord era d'en Quartera, paraire, segons un capbreu de l'any 1495. Més al nord hi tenia la casa en Sant Climent. Només poden ser les que ara tenen, en conjunt, el número 1 (J. Marquès). Tornar al text

Bibliografia
- "Guia-cicerone de la inmortal Gerona". Enric Claudi Girbal. 1866. Impremta de Gerard Cumané i Fabrellas, Girona.
- "La plaça de l'Oli". Ramon Alberch i Fugueras. Article publicat al diari "El Punt" el 14/05/1985.
- "La plaça de l'Oli". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" l'11/02/1979.
- "La ciutat de Girona en la 1a meitat del s. XIV: La plenitud medieval". J. Canal; E. Canal; J. M. Nolla; J. Sagrera. 1998. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-68-5.
- "La plaça de l'Oli, un racó amb caràcter". Joan Gay. Article publicat al "Diari de Girona" del 25/08/1987.

[Més imatges]------ --

Girona a la primera meitat del segle XIV

(Ampliar) - Girona a la primera meitat del segle XIV. 1- Concent de Sant Domènec, actual seu de la Facultat de Lletres de la UdG. 2- Sant Martí Sacosta. 3- Espai de la plaça de l'Oli. Dibuix de J. Sagrera, op. cit. a la bibliografia.

11 de maig de 1582. Francesc Martí, cavaller de Girona que ha comprat a Miquel, fill i hereu del notari Capmany, unes cases a la plaça de l'Oli de Girona, accepta com a insolutumdació un censal mort de 15 lliures de pensió anual i 300 lliures de preu

(Ampliar) - 11 de maig de 1582. Francesc Martí, cavaller de Girona que ha comprat a Miquel, fill i hereu del notari Capmany, unes cases a la plaça de l'Oli de Girona, accepta com a insolutumdació un censal mort de 15 lliures de pensió anual i 300 lliures de preu. Biblioteca de Catalunya.

El carrer de la Cort Reial i la plaça de l'Oli. En primer terme, l'establiment de Fotografia Lux i la Llibreria Escolar. Al fons, la farmàcia Roca. 1930-1940

(Ampliar) - El carrer de la Cort Reial i la plaça de l'Oli. En primer terme, l'establiment de Fotografia Lux i la Llibreria Escolar. Al fons, la farmàcia Roca. 1930-1940. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Cartell publicitari de la casa Foto Lux amb la fotografia de l'establiment. 1923-1924

(Ampliar) - Cartell publicitari de la casa Foto Lux amb la fotografia de l'establiment. 1923-1924. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

Edifici a la plaça de l'Oli. A la planta baixa hi ha la farmàcia Roca. 1925-1935

(Ampliar) - Edifici a la plaça de l'Oli. A la planta baixa hi ha la farmàcia Roca. 1925-1935. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

Llinda d'una casa amb la data del 1898 i les inicials NP encreuades

(Ampliar) - Llinda d'una casa amb la data del 1898 i les inicials NP encreuades.

Joaquim Botet i Sisó (1846-1917)

(Ampliar) - Joaquim Botet i Sisó (1846-1917). CRDI - Ajuntament de Girona.

Portada d'un exemplar del periòdic 'El Baluarte. Periódico tradicionalista'

(Ampliar) - Portada d'un exemplar del periòdic 'El Baluarte. Periódico tradicionalista'. Biblioteca de Girona.

Picaporta de forja en forma de drac a un dels habitatges de la plaça

(Ampliar) - Picaporta de forja en forma de drac a un dels habitatges de la plaça.

Detall d'un edifici de la plaça

(Ampliar) - Detall d'un edifici de la plaça.

Localització

41º 59' 05" N
2º 49' 33" E

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés