La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La última nit de l'any, molt gironins s'apleguen a l'escalinata de la Catedral o la plaça dels Apòstols, sota el campanar, per celebrar el traspàs de l'any al so de les campanades de la Catedral, proveïts amb el clàssic raïm, cava, barrets de festa i espantasogres. Les campanes de la Catedral sonen dues vegades quan donen la hora en punt, això, a vegades, desconcerta al no avisats.

La plaça dels Apòstols

(Ampliar) - La plaça dels Apòstols

El campanar de la Catedral és per a molt gironins, com diu Jordi Vilamitjana, "un rellotge visual i sonor que marca el pas de les hores i el ritme de la vida al conjunt de la ciutat i en subratlla els grans esdeveniments". La definició no pot ser més exacte, i en aquest cas, el patró del tall del calendari.

La plaça dels Apòstols

(Ampliar) - La plaça dels Apòstols

Segons Carles Vivó ("Llegendes i Misteris de Girona") sota l'àngel, les campanes de la Catedral donen un ritme sonor a la ciutat. Toquen les hores i marquen la fita de les festes joioses tocant a glòria o els luctuosos funerals, amb toc de difunts. Totes els campanes tenien un nom, i la més coneguda era la Beneta. El seu nom ve del fet que estava dedicada a sant Benet, però encara que estigués batejada, pels gironins va ser coneguda sempre com el Bombo per la seva grandària i la seva immensa capacitat sonora. Quan Girona era assetjada, amb el seu so alertava els gironins tocant a sometent. Però entrant en els dominis de la llegenda, diuen que quan un canonge estava a punt de morir, la Beneta, sense que ningú toqués la corda del seu batall, tocava tres vegades i el seu so ressonava per les voltes de la gran nau, anunciant la mort imminent del clergue.

I diuen també que, pel seu gran volum, la seva fosa va ser especialment dificultosa. I el fonedor després d'haver-la fet fondre tres vegades, sense èxit, a la quarta es va esmerçar amb tots els seus coneixements per tal que tingués un bon so. En treure el motlle, el fonedor, nerviós, amb un martell li va donar un cop per provar-la. Es va sentir un so estrany i esquerdat, i desesperat i atemorit per la seva incapacitat, va fugir de Girona sense que mai més se'n sabés res d'ell. Va ser una llàstima, perquè quan la campana va ser penjada al campanar, i va tocar per primera vegada, el seu so era magnífic, poderós i net, com mai cap altra campana no l'havia tingut.


[Més imatges]----------- Back-Index-Next



Falta un minut...



- El Mercat del Lleó - Web de l'Associació de Comerciants del Mercat del Lleó. Història del mercat, les parades, les activitats, notícies, etc.

- El mercat de Cap d'Any - Reportatge fotogràfic del Mercat del Lleó realitzat el 31 de desembre del 2009.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés