Festes de Nadal 2013 a Girona. La Missa del Gall a la catedral


		El 24 de desembre 2013, vigília de Nadal, va tenir lloc a la celebració a la Catedral de Girona de la tradicional Missa del Gall, oficiada pel bisbe de Girona, Francesc Pardo i Artigas, cerimònia que va finalitzar amb l'adoració del Nen Jesús a la capella de l'Anunciació al retaule de la qual es mostra un Naixement, obra de Pau Costa. (Ampliar) - Celebració de la Missa del Gall. La tradició de la Missa del Gall El nom de Missa del Gall s'atorga popularment a la missa que se celebra a mitjanit o poc abans de Nadal, d'aquesta manera es rep al dia de Nadal com la commemoració del Naixement de Jesús. Modernament ha sorgit una missa més d'hora el dia 24 de desembre, anomenada per analogia Missa del Pollet. El Papa Sixt III, al segle V, va introduir a Roma el costum de celebrar per Nadal una vigilia nocturna, a mitjanit, després de cantar el gall, en un petit oratori, anomenat "ad praesepium" (davant el pessebre), situat darrere de l'altar major. Aquesta expressió es deu al fet que els antics romans anomenaven el Cant del Gall al començament del dia, a la mitjanit, lògicament es va dir Missa del Gall a la missa que se celebrava a aquesta hora. Era més una festa que una Missa solemne com és actualment. Abans que comencés la Missa, la gent cantava a la porta de l’església. L’origen de la Missa del Gall també s’atribueix a una faula que afirma que va ser aquest animal el primer que va presenciar el naixement de Jesús i que ho va anunciar a tothom. Per això, antigament, el cant del gall donava inici a la Missa. (Ampliar) - El bisbe Francesc Pardo durant la celebració de la Missa del Gall a la catedral de Girona. La Missa del Gall a Girona, abans Antigament, a Girona, després de fer cagar el tió, als nens més petits se'ls portava a dormir, i la resta de la família se n'anaven a la Missa del Gall, excepció feta de les comares que s'havien de quedar per fer els preparatius culinaris per al gran repàs de l'endemà. Es llançaven al carrer amb tamborins, panderos i altres instruments, disposats a moure molta fressa i enrenou i, de passada, felicitaven els coneguts i tothom que trobaven pel camí cap a la Catedral. A l'església de l'Hospital la Missa del Gall es celebrava a les deu de la nit per a aquells qui no podien o volien retirar tard. La il·luminació pública romania encesa fins a la matinada en lloc d'apagar-se a les onze de la nit com era costum. Durant la nit no s'acabava ni la gresca ni l'animació, i a la una de la matinada tothom estava congregat al temple, atapeït d'una extraordinària i no molt respectuosa concurrència, per escoltar cantar la Missa del Gall; en el moment que l'oficiant cantava el "Gloria in excelsis Deo", sempre hi havia algú que imitava el cant del gall amb una llengüeta de clarinet. (Ampliar) - La celebració de la Missa del Gall. A la Catedral es celebrava a l'altar major cobert de brancatges i convertit en una veritable cova de Betlem, amb figures pastorils de dimensió natural, i damunt una taula es posava un bressol amb la imatge de Jesús Infant, a la qual s'aniria a adorar. L'oficiant gairebé sempre era el bisbe; un tradicional costum litúrgic volia que el bisbe s'assegués a la cadira de pedra situada darrera l'altar major, l'anomenada cadira de Carlemany. L'origen d'aquesta tradició cal cercar-la el Nadal de l'any 1669, quan el bisbe Joan Ninot es revestí dels ornaments pontificals i sagrats al presbiteri. Des d'aleshores els seus successors seguiren fent el mateix quan celebraven el pontifical. En el curs de la celebració els organistes podien fer ús de la "llibertat d'orgue", en virtut de la qual se'ls tolerava, fins als Reisn i durant la missa major, que poguessin tocar tot el que els vingués de gust, des de la composició més solemne fins els fandanguillos i havaneres de moda. El poble s'entusiasmava amb les cançons que li eren conegudes, i les cantava a ple pulmó acompanyant-se amb senzills instruments i movent un terrabastalls exordador. (Ampliar) - La celebració de la Missa del Gall. Continuava la xerinola a la sortida del temple. Nombroses colles recorrien els carrers cantant i movent avalot fins que ja cansats i enrrogallats tornaven a les respectives llars on els esperaven per fer el "tast del gall", avançadeta gastronòmica de la diada que servia per poder fer un compliment a la mestressa. Tambées menjaven neules i es bevia vi blanc. Des de temps molt antic el costum exigia que en aquest repàs nocturn s'esborressin les rancúnies familiars, i es considerés prudent i generós aquell qui el primer en aquesta nit anés a abraçar el seu ofensor per fer-li un petó en senyal de pau. A la nit de Nadal sols es posa mitja cama al llit, es deia. Per això el ressopó s'allargava, en la més gran harmonia, entre rialles i exclamacions de joia, davant el pessebre familiaron es cantaven les nadales, com "La Mare de Déu quan era xiqueta", "El Noi de la Mare", "El desembre congelat", "El Rabadà", l'"Ai, Josep" i la del "Tunc que tan tunc", sobretot aquesta darrera que era la que de forma més entusiasta es repetia. Les Nadales es venien impresses, a cinc i deu cèntims. N'hi havia en català, i en català i castellà conjuntament. (Ampliar) - L'adoració del Nen Jesús. Ben entrada la matinada s'acabava aquesta festa i tothom se n'anava a dormir, no sense abans haver deixat caliuencès a la llar o al fogó, i sovint una cadira ben a propdel foc, perquè la Mare de Déu tingués on asseure's per escalfar la robeta del Nen si es dignava honorar la llar amb la seva visita. Es deia que en aquesta nit de Nadal la Mare de Déu acostumava a anar a les cases de les bones gents on li plaïa canviar les bandoles del Nen Jesús, i es considerava de molt mal averany no deixar entre les cendres unes brases enceses on poder escalfar-les. Costum molt arrelat era posar aquesta nit damunt la calaixera un bressolet amb un jaç de palla o de flocs, on somreia una figura del Nen Jesús, a la qual es feia llum a la diada de Reis. Aquelles famílies que havien muntat un pessebre l'inauguraven aquesta nit amb cants de nadales. Un altre costum pietós era que els menuts abans de portar-los al llit escombressin la cuina i hi arrangessin una cadira o seient que ornaven i tapaven després amb un llençol blanc. L'endemà treien el drap i hi trobaven asseguda la figura del Nen Jesús. (Tradicions extretes de "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. Barcelona, 1946.	Sortida de la capella de l'Esperança El bisbe Francesc Pardo durant la celebració La nau gòtica de la Catedral durant la Missa del Gall El bisbe Francesc Pardo durant la celebració Celebració de la Missa del Gall Celebració de la Missa del Gall Celebració de la Missa del Gall Celebració de la Missa del Gall [Més imatges] -------