La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La peregrinació d'Àlvarez de Castro

El general Mariano Àlvarez de Castro va morir el 22 de gener de 1810 al castell de Sant Ferran de la ciutat de Figueres, on havia estat tornat, des de Perpinyà, el 9 de gener. La seva mort va ser envoltada de la llegenda que havia estat enverinat pels francesos, i aquest mite va durar i es va enaltir molts anys.

La seva primera inhumació va tenir lloc al cementiri parroquial de Figueres, el mateix dia de la seva mort, segons constava a la pàgina 19 del llibre vuitè d'òbits de la Parroquia de Sant Pere de Figueres. Aquest document, conegut per una fotografia de l'època del centenari dels setges de Girona, va desaparèixer durant la destrucció de l'arxiu parroquial que va tenir lloc durant el període 1936-39.

Sepulcre provisional d'Alvarez de Castro. C. 1810. Fotografia presa per gentilesa del Museu d'Història de la Ciutat

A partir de 1815 les cerimònies que es feien en memòria d’Àlvarez de Castro van començar a adquirir un to molt espectacular, d'acord amb el model dels homenatges fúnebres oferts als monarques. Aquesta evolució es devia sobretot als esforços de Francesc Satué, el que havia estat ajudant de camp del general durant els setges, i obstinat promotor de la memòria del seu antic cap: fou ell qui va obtenir del baró d’Eroles el permís per exhumar el cadàver per tal de col·locar-lo a la capella de la ciutadella.

Aquest, va convèncer el rei d’organitzar una peregrinació del cos del general Àlvarez de Castro per tot Catalunya la tardor de 1815, fins que el 30 d’octubre, traslladades a Girona, les seves restes foren dipositades en un primer sepulcre, actualment al Museu d'Història de la Ciutat; i finalment, també va ser ell qui va persuadir Castaños de condicionar el calabós on havia mort Álvarez, a la fortificació de Sant Ferran de Figueres. Satué també fou un dels promotors de mantenir viva la llegenda de l’enverinament d’Àlvarez de Castro, la qual cosa contribuí enormement a l’èxit popular del seu culte.

El 1869, seixantè aniversari del setge, es va promoure una subscripció per a un monument dedicat a Àlvarez de Castro que va reunir prop de 5.000 escuts; la primera pedra del nou mausoleu, projectat per l'arquitecte Martí Sureda, que consistiria en una urna funerària obra de Jeroni Suñol (1840-1902), i una matrona, treball de Joan Figueras, es va posar el 14 d’octubre de 1871, arran de la visita del nou rei Amadeu I.

El 5 de novembre de 1869, la cerimònia del trasllat de les restes d’Àlvarez de Castro va ser particularment esplèndida. Finalment l'any 1880 es va inaugurar el nou mausoleu de marbre a la capella de Sant Narcís, on es dipositaren les restes del general.

Sepulcre provisional d'Alvarez de Castro. C. 1810. Fotografia presa per gentilesa del Museu d'Història de la Ciutat

Joan Figueras i Vila, l'autor

La matrona neoclàssica que corona el mausoleu és l'única obra de l'escultor gironí Joan Figueras i Vila a la ciutat. Aquest artista va néixer a Girona el 15 de juliol de 1829, i va morir a Madrid el 28 de desembre de 1881. Va iniciar-se en l'art rebent lliçons de dibuix i modelatge del carmelita exclaustrat Baldomer Palou. Més endavant, va cursar estudis a l'Academia de Belles Arts de San Fernando, on va ser deixeble del notable escultor de cambra Josep Piquer i Duart. El 1858 va guanyar per concurs-oposició una pensió per estudiar modelatge a Roma. Des d'allà, com a pensionat, enviava a l'Acadèmia moltes de les seves obres. El setembre de 1868 va fer oposicions per a la càtedra d'escultura de l'Escola de Belles Arts de Sevilla, on va ser proposat el primer d'una terna d'aspirants al càrrec. El 1871 va ser designat catedràtic de modelatge antic i de vestimenta a l'Escola de Belles Arts de San Fernando.

Maqueta del mausoleu d'Àlvarez de Castro. Martí Sureda, Jeroni Suñol, Joan Figueras, Jaume Salasa. Guix. 1867. Museu d'Història de la Ciutat. Fotografia presa durant l'exposició Girona i França. Entre la guerra i la pau 1659-1939..

Túmul d'Àlvarez de Castro. Domingo Estruc. Primera meitat del segle XIX. Gravat al burí. Museu d'Història de la Ciutat. Fotografia presa durant l'exposició Girona i França. Entre la guerra i la pau 1659-1939..

Detall de la maqueta del mausoleu d'Àlvarez de Castro. Martí Sureda, Jeroni Suñol, Joan Figueras, Jaume Salasa. Guix. 1867. Museu d'Història de la Ciutat. Fotografia presa durant l'exposició Girona i França. Entre la guerra i la pau 1659-1939..

Transcripció de l'acta de sepultura del general: Als vint y dos dias del mes de Janer del any mil vuit cents y deu; se doná sepultura eclesiàstica en lo cementiri de la Iglesia Parroquial dela Vila de Figueras al cadaver de Don Mariano Álvarez, tinent General de Exercit; y presoner de Guerra en lo Castell de Sant Fernando de dita Vila, ahont morí, no havent rebut durant la sua malaltia los sagramens de nostra Mare la Iglesia; de q.l. dono fe jo.-- Mn. Sebastiá Bataller Pbre.

Entre les seves obres mes importants destaquen la que va exposar l'any 1858 a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Roma, una estatua de guix de la Casta Susanna, per la qual va obtenir una medalla de tercera classe. Dos anys més tard, el 1860, va presentar a l'Exposició Nacional de Madrid una obra titulada Una israelita escomesa per una serp, per la que també va aconseguir un tercer premi.

Va exhibir cinc treballs a l'Exposició de 1862: Doña Marina, intérprete de Hernán Cortés, Atila (baix relleu), La esposa, un bust i India abrazando el cristianismo, aquesta darrera premiada amb medalla de la segona classe.

L'any 1864 va modelar una estàtua al·legòrica que representa el Grito de la independencia de 1808, per la qual va rebre grans elogis de la premsa, i que va ser premiada també amb medalla de segona classe. Per a l'Exposició Nacional de 1866 va fer tres obres: Imagen de Santa Bárbara, Busto de señora i Alegoría de la Victoria Marítima. També va realitzar una estàtua d'Himeneu, per a la mateixa entitat, i la peça Juan Gutenberg per a un café de Madrid.

El 1867 va presentar a l'Exposició Universal l'estàtua de la indiana en marbre, que va arribar trencada en quatre o cinc fragments quan se la va desembalar. Va ajudar en la recomposició l'escultor italià Pagnucci. Per a l'escala del palau del duc de Sesto, l'any 1869 va esculpir un magnífic baix relleu. El 1870, per a Girona va fer en marbre la matrona neoclássica del mausoleu del general Álvarez de Castro.

Finalment, el 1874, el ministeri d'Estat li va encarregar la seva obra més important, el monument a Pedro Calderón de la Barca, que es va realitzar a Roma, en marbre blanc de Carrara. Obra seva és també l'imponent pedestal, compost de quatre baix relleus de bronze que representen escenes de les obres més importants de Calderón.

Aquest monument, acabat el 1879, va ser cedit a l'Ajuntament de Madrid, i està situat a la plaça de Santa Ana, i inaugurat el 2 de gener de 1880. Per aquesta obra va ser distingit amb la comenda de l'Ordre de Carles III.

Artísticament, se sol incloure l'escultor Joan Figueras en el corrent eclèctic del darrer terç del segle XIX, amb tendències romàntiques, dins del qual hi hagué un clar predomini d'escultors catalans: Aleu, Oms, Alcoverro, Vancell, Fuxá, Carhonell, Bellver, Querol i d'altres.


Bibliografia

  • Un monument madrileny, obra del gironí Joan Figueras. Article de José Luis Melendreras, publicat a la Revista de Girona, núm. 162 gener-febrer 1994.
  • L'escultura del segle XIX a Catalunya: del romanticisme al realisme. Judit Subirachs i Burgaya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994. ISBN 84-7826-577-5.
  • La memòria dels setges de Girona als segles XIX i XX. Stéphane Michonneau. Article publicat a la Revista de Girona, num. 251




  • Museu d'Història de la Ciutat. Reportatge i article sobre la sala 9 del Museu d'Història de la ciutat, dedicada a la Guerra del Francès, amb objectes i retrats d'Àlvarez de Castro.

    Guerra del Francès. Els esdeveniments a la ciutat de Girona que abocaren en els setges de 1808 i 1809, i les seves conseqüències posteriors per a la població.

    Documentació sobre la Guerra del Francès. Treballs i articles sobre els fets succeïts a Girona en el període 1808-1810. A destacar les transcripcions del Diario de Gerona.

    Mariano Àlvarez de Castro. Biografia del general Mariano Àlvarez de Castro.

    Back-Index

    El mausoleu d'Àlvarez de Castro. Dibuix de Pascó, ploma, 1884.

    L'escut d'Àlvarez de Castro al pedestal del mausoleu.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés