La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L'edifici que havia estat Hospital de Santa Caterina durant gairebé 350 anys, actualment seu de la Generalitat de Catalunya a Girona, està situat a la Plaça de l'Hospital i, conjuntament amb la Casa de Cultura, l'antiga Casa de Misericòrdia i Hospici de la ciutat, en formen les dues voreres.

El 18 de setembre de 2004 va tancar definitivament les seves portes com centre hospitalari i va traslladar les dependències i serveis al Parc hospitalari Martí i Julià de la Vila de Salt.

Del patrimoni monumental que presenta cal destacar-ne la façana i l’edifici barroc, la Farmàcia, una joia del segle XVIII i els esgrafiats noucentistes del Pati de les Magnòlies, el pati d'entrada principal.

Instal·lacions del nou Hospital de Santa Caterina, a la Vila de Salt

Història de l'edifici

L’origen de l’Hospital de Santa Caterina es pot situar el 21 de març de 1212, moment en què se signa la venda d’uns terrenys, al lloc anomenat de Passaturis entre l’Onyar i el Camí de Barcelona, als confrares de Sant Martí per tal que hi edifiquin un hospital; de totes maneres aquest document suposa que l’hospital ja funcionava, o si més no la confraria ja realitzava algunes tasques assistencials, atès que surt citat com a tal al document; ara bé, en ell s’explicita que aquelles terres s’hauran de dedicar ad faciendum domos et hospitalem, a la construcció de les cases de l’hospital.

El 1225 el bisbe Alamand d’Aiguaviva disposa que l’església es dediqui a Santa Caterina d'Alexandria i quedi vinculada al capítol de l’església de Sant Feliu. Aquell mateix any els confrares la doten de patrimoni i el 1234 es funda un benefici presbiterial a la capella de Santa Caterina.

En aquell moment, la tasca assistencial de l’hospital de Santa Caterina incloïa també acollir els infants abandonats. El 1398 Jaume Beuda, conscient que calia donar perspectives de futur a aqueslls infants fundà un col·legi per a nens pobres al costat de l’hospital. El col·legi però dependria del bisbat. La rellevància i utilitat social de l’hospital es confirma el 1432 amb la salvaguarda reial d’Alfons II i altres privilegis reials.

El 1585 el rei Felip II confirma el privilegi de salvaguarda de 1432, tot i que una làpida que encara llegim avui a l'entrada del nou hospital parla de 1571. L’hospital es va desenvolupar fins a esdevenir hospital general de la ciutat, tot i que se’n separà el col·legi d’en Beuda que aviat es transformà en l’Hospital de Misericòrdia per a orfes i vells: l’Hospital de Santa Caterina atendria de forma gairebé exclusiva els pobres malalts.

Durant la guerra contra Lluís XIV, quan les tropes franceses sota el comandament del mariscal Charles de Monchy, Marqués d'Hocquincourt, posaren setge a la ciutat el 1653, els panys alts i perfectament verticals de la muralla no feien més que augmentar la força dels impactes de bala de canó, i els camins de ronda, tot i la seva amplada, resultaven estrets perquè els defensors poguessin instal·lar-hi canons i traslladar la munició amunt i avall segons les necessitats. Aquesta estructura de les defenses de Girona responia a uns criteris bèl·lics anteriors a l'artilleria, i, davant d’aquests fets, s’imposaven nous sistemes defensius. El més important fou la construcció de baluards distribuïts a l’entorn de les velles muralles, adossats exteriorment.

La construcció d’un baluard, el de sant Francesc, situat a la zona que actualment ocupa la plaça del Lleó, va suposar l’enderrocament d’un dels pocs grans edificis situats fora muralla, l’hospital Nou, construït l’any 1211. Calia, doncs, cercar-li un nou emplaçament i va ser reubicat a l’interior de les muralles, immediatament a migdia del carrer de Canaders, esdevenint, des de llavors, l’edifici més emblemàtic i autèntic element articulador de la zona sud del Mercadal, l’hospital de santa Caterina.

Un altre baluard, el de santa Clara es va bastir immediatament a ponent de l'antic carrer de Savaneres, protegint el portal de santa Clara i obligant a enderrocar el convent d’aquest nom que es trobava també fora muralles.

Els nous baluards necessitaven grans rampes, llargues i de poc pendent per poder pujar-hi canons i munició. Per bastir aquesta nova rampa es va haver d’enderrocar gran part de la meitat occidental del carrer de Savaneres, creant un espai obert davant el nou hospital que amb el nom de plaça de l’Hospital va perviure fins al segle XX.

Amb l'enderrocament de l'antic hospital, els malalts foren traslladats temporalment al convent dels mercedaris, i una part a Pedret, mentre duraven les negociacions i recerques per tal de trobar diners per a reconstruir-lo en un nou emplaçament. Finalment el 1665 es compraren unes terres i el 1666 el bisbe Josep Ninot posà la primera pedra del nou edifici, vora el carrer Canaders. El 1679 s’inaugurà el nou edifici amb una gran processó. Els pobres serien acollits a la Casa de Convalescència annexa a l’hospital i fundada entre 1781 i 1785 per tal que es recuperin amb temps; allí hi havia hagut l’Hospici que prèviament fou traslladat a un edifici que quedava just al davant de l’hospital.

A les noves instal·lacions de l’hospital s’annexionaren dues altres institucions hospitalàries històriques: el 1743 l’hospital dels Capellans, que arrossegava importants dificultats econòmiques i els béns dels quals s’ajuntaren a l’Hospital de Santa Caterina, a condició que aquest mantingués una cambra per a atendre els capellans malalts, grup en què s’havia especialitzat l’antic Hospital Vell, que ja no exercia funcions des del 1723, sinó que fou aixopluc per a tropes i casa particular fins que l’Hospital de Santa Caterina el recuperà, tot i que el tornarà a vendre.

L’hospital de Pedret ja depenia de Santa Caterina des del 1623 com a mínim, any de què data un inventari de l’administrador per tal de retre comptes a l’hospital de Santa Caterina, tot i que havia perdut la seva funció per als leprosos i des de mitjan segle XVI que només albergava un hospici. De tota manera fou abandonat completament a principis del segle XVIII, després d’un temps en què es condicionà per a allotjar els viatgers que arribaven a la ciutat quan les portes ja estaven tancades, finalment fou venut a particulars a inicis del segle XIX.

Una junta de set membres continuaria regint l’hospital de forma intermitent fins el 1855; el 1820 fou encomanada a les diputacions provincials i municipis la gestió dels centres assistencials, disposicions que no foren acomplides fins la Llei de Beneficència de 1848, executada a Girona el 1855 quan l’hospital passa a dependre de la Diputació de Girona per Reial Ordre del 14 de setembre de 1855, per la qual es delegaria la direcció a la Junta Provincial de Beneficència. El 1931 la Generalitat n’assumí les competències per poc temps, ja que el 1940 torna a la Diputación Provincial, que als anys cinquanta creà un nou hospici i geriàtric al Puig d’en Roca.

Durant anys l’hospital continuà la seva evolució arquitectònica i la seva progressiva especialització sanitària fins el 18 de setembre de 2004, data en què va tancar definitivament les seves portes com centre hospitalari i va traslladar les dependències i serveis al Parc hospitalari Martí i Julià de la Vila de Salt; actualment forma part de la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona, conjuntament amb l'ampliació realitzada per l'equip d'arquitectes Josep Fuses i Joan Viader.


Bibliografia.

- L’Hospital de Santa Caterina de Girona: un model de racionalització de la caritat (de mitjan segle XIV al segle XV). Treball de recerca d'Anna Gironella i Delgà. Universitat de Girona, juny 2002.



  • La Plaça de l'Hospital. Article i reportatge fotogràfic de la via urbana en la que es localitza el monument.

  • La Casa de Cultura. Reportatge fotogràfic i article sobre l'antiga Casa de Misericòrdia i Hospici de la ciutat, edifici monumental molt relacionat amb l'Hospital de Santa Caterina.

  • Back-Index

    Porta de l'antiga capella de l'Hospital de Santa Caterina



    Gravat del 1500 d'un antic hospital (Wikipèdia)

    Campanar de l'antiga capella de l'Hospital de Santa Caterina

    Reixa de forja d'una de les finestres de l'antic Hospital de Santa Caterina

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés