|
|
A la porta del convent de Sant Domènec (1) hi havia una escultura, actualment al Museu d'Art de Girona, popularment coneguda com "l'home de Sant Domènec". Es tracta d'una figura d'home, de mida gairebé, natural, amb unes característiques poc freqüents en un edifici religiós.
Un corpulent home nu, que cobreix púdicament el seu sexe amb una gran fulla de parra, i que llueix una ufanosa cabellera i una llarguíssima i recargolada barba. Va cofat amb una mena de turbant i porta una amenaçadora porra o espasa a la mà dreta, i amb l'esquerra sosté un escut episcopal amb una àliga i unes borles heràldiques. Porta una llarga serp que s'entortilliga a la seva cintura.
(Ampliar) - Detall de l'escut.
La història...
Se'n desconeix la veritable significació. Carles Vivó (op. cit. a la bibliografia) indica que podria representar alguna heretgia o desviació moral o religiosa, que havia de restar a la porta del convent de Sant Domènec, sense poder entrar-hi mai. D'altra banda, seguiria la tradició europea dels homes selvàtics que moltes vegades figuraven als escuts heràldics com a "tenants", portadors de les insígnies personals d'algun alt personatge.
En aquest cas seria una interpretació fantasiosa dels homes selvatges, coneguts tan sols, aleshores, per descripcions escrites, i representaria el poder del propietari de l'escut, en aquest cas d'un bisbe o una altra autoritat poderosa de l'Església. També s'ha interpretat com una representació d'Hèrcules, per la seva corpulència i per la porra que sosté la mà dreta, el que el descontextualitzaria a la porta d'un convent.
És un treball de pedra del segle XV - XVI. Inicialment va ser traslladat a l'antic Museu Arqueològic Provincial de Sant Pere de Galligants (N 1707) i, posteriorment, al Museu d'Art de Girona, on actualment es pot veure.
...i la llegenda
La seva mida i al mateix nivell que els que entraven al convent, el varen convertir en una mena d'home del sac gironí. Així, quan algú destacava per la seva lletjor, se li deia que era més lleig (o més estrany) que l'home de Sant Domènec (o de Sant Domingo). La versió llegendària de l'estàtua diu que era un home convertit en pedra pel càstig de complaure's en esfereïr la mainada amb la seva lletjor. Durant molt anys la seva imatge va ser emprada pels pares per espantar a la mainada, fins el punt que els petits no volien passar per la plaça de Sant Domènec per no haver de veure la seva figura.
Notes
(1) - Segons Gibert, l'estàtua estaria situada al peu de la graonada que menava al convent i seria el capçal del baranatge de l'escalinata. ("Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore", 1946)
(Tornar al text)
Bibliografia
"Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. Barcelona, 1946
"Llegendes i misteris de Girona". Carles Vivó. Quaderns de la Revista de Girona, 1989. ISBN 84-8637760-9
|
(Ampliar) - L'estàtua al Museu d'Art.
(Ampliar) - Detall de la mà amb la porra o espasa.
(Ampliar) - Detall del cap de l'escultura.
|
