Casa de canonges.
Situats al carrer del bisbe Cartanyà, on s'accedeix per dues portes, darrera els absis de la Catedral, destaquen pel seu nom curiós i per l'escriptura a la llinda de la porta d'entrada. La utilització antiga de l'espai ens la indica la inscripció gòtica abreujada que hi ha damunt l’arc del portal, una casa canonical: domus canonicalis, és a dir, que pertanyia al Capítol Catedral i aquest el cedia per vida a un canonge; quan aquest moria o hi renunciava, havia de passar a un altre. Així quedava resolt sempre el problema de l’habitatge per al personal de la Seu (1).
L'espai està compost de tres sectors separats per antigues parets de contenció, pel diferent nivell que presenta. Al nord té la muralla i una torre quadrangular que hi és adosada, des de la que es pot contemplar la
vall de Sant Daniel i Montjuïc per una finestra que dóna al Passeig Arqueològic. Al sud hi ha les antigues parets foranes de l'edifici que donen al carrer del bisbe Cartanyà.
Els Jardins de la Francesa amb els absis de la Catedral al fons. 1935. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Marquès (op. cit) explica que l'ocupant més antic documentat de la casa canonical va ser el canonge Martí Ric, de Jafre, qui prengué possessió de la seva prebenda el 4 de setembre de 1635 i va morí el setembre de 1656 (2). En morir la llegà al seu nebot Miquel Perpinyà, qui la va ocupar el dia 27 de setembre del mateix any. D’aquesta família Ric hi hagué deu canonges entre 1635 i 1790. El més important per a la història de l‘art va ser Cristòfol Ric, qui sufragà la costrucció del retaule de l'Assumpció, obra de Pau Costa, que es conserva a la capella de l'Assumpció.
Després de Miquel Perpinyà la casa passà a Cristòfol Pagès, primer d’aquest nom, qui hi residí entre 1694 i 1713. En aquesta darrera data la tingué el canonge Joan Ric, fins a 1726, quan passà al canonge Cristòfol Pagès segon, fins a la seva mort, esdevinguda el 18 d’abril de 1733. Tot i que que no consta expressament cal suposar que l’heretà el seu germà Genís Pagès, canonge entre 1732 i 1738.
Els Jardins de la Francesa. 1985. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Hi ha nou canonges coneguts de cognom Pagès, parents dels Ric de Jafre. Els Pagès eren originaris de la casa del mateix nom al poble d’Ultramont, al Baix Empordà. El més distingit de la nissaga va ser Cristòfol Pagès, segon d'aquest nom, que va ser molt sol·licitat per a la predicació i el confessionani i va ser professor de Teologia a la Universitat de Girona. En quan a la seva labor artística, consta que va subvencionar la construcció i daurat del retaule de la Mare de Déu deis Dolors, obra de Pau Costa, situat a la capella de la Mare de Déu dels Dolors als absis de la Catedral, tasca que va acabar el seu germà, Genís Pagès, l’any 1736. Com a mecenes de l'art, els canonges Ric i Pagès van protegir l’escultor Pau Costa (1663 o 1672 – 1726 o 1727), el qual, només a la Catedral de Girona, va construir sis grans retaules, cinc dels quals encara es
conserven (3).
Els Jardins de la Francesa. 1985. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La permanència de la mateixa família a la casa del Capítol s’explica pel fet que aquesta era testamentària, a diferència d’altres que eren turnàries. Aquestes passaven d’un canonge a l’altre per torn d’antiguitat, mentre que les primeres anaven de l’un a l’altre per testament. En l’època del predomini dels Pagès a la Catedral, la casa contigua al Palau Episcopal, dita Can Falló, pertanyia als Rio. Així totes dues cases, ben properes, passaven d’oncles a nebots, alternant-se els Ric i els Pagès.
Després de la sèria documentada per Marquès, encara hi hagué un canonge de nom Francesc Ric entre els anys 1738 i 1779 i un altre Martí Ric entre 1738 i 1779. Dels canonges posteriors a la informació de Sulpici Pontic, nomenat arxiver de la seu gironina l’any 1720, ja no se'n té constància. El 1835 l'edifici va ser expropiat per la desamortització de Mendizàbal.
Vista de la Catedral de Girona des de la muralla. En primer terme, els jardins de la Francesa. 1960. Juli Torres Monsó. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La Torre i la francesa.
Consta documentalment que, al menys a partir de 1851, era propietat de Joaquim Massaguer Vidal, qui aquest any hi va fer edificar una torre, l'anomenada "Torre Magdala", en la que Patrice Chaplin ("City of Secrets") afirma que es va inspirar la de Rènnas del Castèlh, que es va començar el 1900-1901 i es va acabar el 1906, amb la que es relacionaria.
Als anys 1920 el matrimoni Mathieu, format per Roger Mathieu i la seva esposa Marie Bertroz Tourdes, tenia un pis a Llançà i venien per Girona, on s’estaven a casa de mossèn Sala. El 1922 van comprar els jardins a la senyora Catalina Massaguer, per 2.500 pessetes. El 19 de març del 1940 van tornar a Espanya. Havien passat l’hivern a Montpeller, perquè el Roger Mathieu estava delicat; el 9 de desembre de 1940 va morir a Llançà. Mossèn Sala ja era mort. A la senyora Mathieu li agradava molt el jardí i passava moltes hores a una barraca petita, on tenia un despatxet. Ella dormia a casa de la senyora Sàbat, a davant de la porta dels Apòstols de la Catedral. Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, el 1945, ella va tornar a París i Pepita Sureda, amb qui havia fet amistat, la va acompanyar.
El 1962, quan l’Ajuntament es va interessar pel jardí, Pepita Sureda va fer de mitjancera entre madame Mathieu i l’Ajuntament. No volia vendre i la van amenaçar d’expropiació. L’Ajuntament va pagar el viatge a
París a Pepita Sureda, perquè madame Mathieu signés poders per vendre el jardí. Finalment, el 31 d'agost de 1962 va ser adquirida per l'Ajuntament per 190.000 pessetes. La insòlita edificació "Torre Magdala" va ser enderrocada a la dècada de 1970, durant les obres de reestructuració del Passeig Arqueològic; es va considerar que, com que no era una obra medieval, falsejava l’entorn històric.
(Ampliar) - La Torre Magdala entre la Catedral i el campanar de Sant Feliu. Sense data. Autor: Salvador Crescenti Miró. Col·lecció Ajuntament de Girona.
La recuperació de l'espai i el cap de la Bruixa.
El 1980 es va iniciar la recuperació per la ciutat d'un indret que havia estat pràcticament desconegut. Es començà per oferir-hi un concert de sardanes a càrrec de la Principal de la Bisbal (diari "El Punt", 1/5/1980).
El 2005 s'hi va instal·lar l'escultura de Pia Crozer "El crit de la bruixa", que va formar part de la l'Exposició de Flors que se celebra cada any durant el mes de maig a Girona. La peça es va col·locar pel període que havia de durar l'Exposició, però va quedar tan ben instal·lada que es va decidir deixar-la-hi de manera permanent. El marit de Pia Crozet, l'escriptor i poeta Josep Tarrés, va escriure un poema que acompanyava aquesta escultura: "El crit de la bruixa a mitjanit / una orella a terra / l'altra a l'infinit". La força dramàtica de la peça ens remet a La gàrgola de la Bruixa, situada just a l'angle de la torre de Carlemany de la catedral. Totes dues són bruixes, tenen la boca oberta de forma grotesca i el cap cobert. L'escultura va ser robada el 3/11/2012.
L'espai forma part del circuit d'instal·lacions florals de l'esdeveniment Temps de Flors.
Els jardins de la Francesa. 2016. Erik Estany Tigerström. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La poetessa Isabel Oliva i Prat, a L'instant de l'Àngel dedica a aquest indret el poema "Domus Canonicalis", la frase que apareix en el dintell de la porta d'entrada al recinte:
Unes frontisses que grinyolen i un cop sord
en tancar la pedra dovellada,
dues voltes de clau al pany i uns peus
feixucs que pugen
carrers estrets i escales,
lentament,
-negres sotanes,
al so de la campana Quotidiana
o la Narcisa
afinada en sol major.
Toc de Les Hores.
Els passos de tants d'anys han gastat
les lloses, els relleus de les lletres
esculpides en les làpides
de la Plaça dels apòstols,
antic cementiri de la Catedral.
"El Castillo Maldito", film d'Antoni Varés rodat el 1949-1950 als jardins de la casa del marquès de Camps (Salt), als jardins de la Francesa i a la caserna d'Alemanys. Interiors a l'estudi d'Antoni Varés.
Notes
(1) -
Cal no confondre el solar d’aquest casal amb el que hi ha a un nivell més baix, ran de l’absis i de la capella conventual, que era un espai directament utilitzat pel Capítol. A les darreries del segle XVII, aquest espai estava destinat a escoles i en temps del canonge Sulpici Pontic (1736) encara vivien aiguns canonges que hi havien vist la tribuna o càtedra del mestre. Aquell sector va quedar molt arruïnat durant el setge de la Guerra de Successió de l'any 1710. La sala de l’escola ocupava el solar que al nord tenia la muralla, a migdia el carrer i l’escala d’anar al Claustre, a l'oest la tresoreria, ara capella conventual, i a l'est la dita casa canonical (J. Marquès, op. cit) - Tornar al text
(2) -
Va ser sepultat davant la capella dels sants Doctors, a la banda oest de la nau de la Catedral de Girona, sota una llosa que duu una inscripció on consta que correspon a Cristòfol i Martí Ric, de Jafre, canonges, germans. El darrer, doctor en Teologia, traspassat el 10 de setembre de 1656, fundà una missa setmanera i el primer, doctor en decrets, va ser llarg temps vicari general oficial i deixà hereva una causa pia. Morí el 6 de març de 1659. Era oncie del canonge Miquel Perpinyà qui també jau al mateix sepulcre. Morí el 25 d’octubre de 1694. (J. Marquès, op. cit) -
Tornar al text
(3) -
Són els retaules de la Immaculada Concepció (1710), de l'Anunciació, sant Miquel, Sant Narcís i Sant Rafael (1710–1724), i de Sant Pere i Sant Pau (1725). -
Tornar al text
Bibliografia
- "El jardí de la francesa". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 23/10/1983.
- "Pepita Sureda". Salvador Garcia-Arbós. Entrevista publicada al diari "El Punt" el 17/10/2010.
- "Jardí dels Alemanys". Pius Pujades. Article publicat al dia "El Punt" el 12/10/2009.
- "L'instant de l'Àngel". Isabel Oliva i Prat. CCG edicions. Col·lecció Terra de Pas. Girona 2003. ISBN 978-84-95483-66-9.
(Ampliar) - Escena del rodatge de la pel·lícula 'El Castillo Maldito', d'Antoni Varés. Montserrat Fabra interpretant el paper de dama en els Jardins de la Francesa. 1949. Francesc Boladeras Molinas. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Vista del campanar de la Catedral i de la torre dels Jardins de la Francesa. 1947. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Pepita Sureda i Teixidó va ser mitjancera
entre Marie Mathieu i l’Ajuntament de Girona en la compra dels jardins. 2010. Salvador Garcia-Arbós.
(Ampliar) - Notícia de la recuperació dels Jardins de la Francesa. Publicat al diari El Punt, el 23/5/1980.
(Ampliar) - L'escultura 'El Crit de la Bruixa', obra de Pia Crozet instal·lada als Jardins de la Francesa. 2006. JOrdi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Robatori de l'escultura 'El Crit de la Bruixa', de Pia Crozet. Article publicat al 'Diari de Girona' el 4/11/2012.
(Ampliar) - Jardins de la Francesa. 1985. Carles Mitjà Caballé. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Jardins de la Francesa. 1985. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Jardins de la Francesa. 1985. Carles Mitjà Caballé. CRDI - Ajuntament de Girona.
-
