La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La Farinera Teixidor és un edifici modernista projectat per Rafael Masó i Valentí, construït el 1910-1911, amb reformes de 1915-16 i ampliacions de 1923, al carrer Santa Eugènia, 42, per encàrrec de l'industrial Alfons Teixidor. És una de les obres més representatives del Modernisme de la ciutat de Girona. Està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'ampliació de 1923 va suposar la construcció d'uns grans magatzems amb façana a la carretera Santa Eugènia, l'addició d'un pis al pont i la construcció d'una tribuna a la planta pis del cos d'oficines, que es va adaptar com a habitatge. Entre els anys 1946-1950 l'arquitecte Josep Esteve reformà els interiors de les oficines i l'habitatge. Els magatzems, tallers i fàbrica varen ser enderrocats l'any 1991.

Plànol de la Farinera Teixidor dibuixat per l'arquitecte Rafel Masó. 1910-1911

(Ampliar) - Plànol de la Farinera Teixidor dibuixat per l'arquitecte Rafel Masó. 1910-1911. Viquipèdia.

L'habitatge i les oficines varen ser rehabilitats i reformats per l'arquitecte Arcadi Pla, entre els anys 1997-2000, que va afegir una nau per adaptar l'espai com a seu del diari "El Punt", ús que va tenir fins al 6 de juny de 2015.
Era un complex integrat per la vivenda de la família Teixidor, el cos d'oficines i les naus industrials, destinades a farinera i magatzems. La funció de l'edifici queda revelada des de l'exterior, tal com va deixar escrit el propi arquitecte: "Fins i tot les teulades i la cúpula seran blanques. ¡Tot nevat! Vull que sigui realment la casa de les farines". Les peces de majòlica blanca del taller d'Antoni Serra i les escates dels germans Coromina varen permetre a Masó materialitzar aquestes paraules. Aquest edifici, considerat l'obra mestra del modernisme a Girona, permet redescobrir el treball dels artesans amb qui col·laborava Masó: la ceràmica de Serra i Coromina, la forja de Nonito Cadenas i els vitralls de Rigalt, Granell & Cia.

Façana de la farinera Teixidor. 1916

(Ampliar) - Façana de la farinera Teixidor. 1916. Fundació Rafael Masó.

El conjunt de l'edificació conservada consta de diverses parts que ocupen una àmplia parcel·la situada entre la carretera de Santa Eugènia i la sèquia Monar. Per una banda hi ha l'edificació destinada a oficines i habitatge dels propietaris, format per dos cossos independents connectats a nivell del primer pis per una passera o pont amb arcs parabòlics.

Façana actual de la farinera Teixidor des del carrer de Santa Eugènia

(Ampliar) - Façana actual de la farinera Teixidor des del carrer de Santa Eugènia.

Les façanes presenten un basament d'encoixinats de pedra i la resta de paraments són arrebossats i amb elements de ceràmica vidriada de color blanc als remats superiors i a les obertures. Cal destacar els pinacles asimètrics, el disseny de les peces ceràmiques i de la forja de reixes i portes. Els magatzems laterals, construïts posteriorment, presenten elements més pròpiament noucentistes.
Les peces de forja són obra del serraller Nonito Cadenas, de Girona, i la ceràmica vidriada és de la fàbrica Corominas de la Bisbal. Totes aquestes peces varen ser dissenyades per Rafael Masó.

Part posterior de la farinera Teixidor vista des de les hortes d'en Massaguer. 1989

(Ampliar) - Part posterior de la farinera Teixidor vista des de les hortes d'en Massaguer. 1989. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.


Espectacle de mapping a la façana de la farinera Teixidor. Reportatge fotogràfic i article del festival "Vibra. Festa de la llum" el Nadal del 2017.


Bibliografia
- "Rafael Masó i el noucentisme a Girona". Diversos autors. 1971. Especial monogràfic de la revista "Presència" núm. 299.
- "Guia d'Arquitectura de Girona". J. Fuses, J. Fàbregas i altres. 1980. La Gaia Ciència. ISBN 84-7080-065-5.
- "Guia d'Arquitectura. Girona Ciutat". J.M. Birulés. 1996.
- "Itineraris urbans 1. L'arquitectura de Rafael Masó a Girona". Diversos autors. 1995. Ajuntament de Girona.
- "Rafael Masó, arquitecte Noucentista". Joan Tarrús, Narcís Comadira. 1996. COAC-Lunwerg. ISBN 84-7782-397-1.
- "Guia d'Arquitectura de Girona. Àrea urbana". J. del Pozo, J.M. Birulés. 2008. Girona. ISBN 84-9684-234-7.


[Més imatges]------Tornar-Index-Més imatges

Història--------Història

La farinera Teixidor. 1916

(Ampliar) - La farinera Teixidor. 1916. Carles Batlle Ensesa. CRDI - Ajuntament de Girona.

Detall de la façana de la farinera Teixidor

(Ampliar) - Detall de la façana de la farinera Teixidor.

Retrat de l'arquitecte Rafael Masó i la seva esposa Esperança Bru als jardins de la Reina Victòria, a la Devesa. 1920

(Ampliar) - Retrat de l'arquitecte Rafael Masó i la seva esposa Esperança Bru als jardins de la Reina Victòria, a la Devesa. 1920. Carles Batlle Ensesa. CRDI - Ajuntament de Girona.

Detall de la façana de la farinera Teixidor

(Ampliar) - Detall de la façana de la farinera Teixidor.

Pinacle de la farinera Teixidor

(Ampliar) - Pinacle de la farinera Teixidor.


Localització de la farinera Teixidor
41º 58' 53" N
2º 48' 58" E


CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés