La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Nicolau Eimeric va néixer a Girona cap el 1320. Amb catorze anys va ingressar al monestir dominic de Sant Domènec, el 4 d'agost de 1334, on durant el seu noviciat va ser instruït en teologia pel, posteriorment beat, Dalmau Moner. Amb l'objectiu d'acompletar el seus estudis es va traslladar a Tolosa i més tard a Paris, ciutat en la que va obtenir el doctorat l'any 1352. De retorn a Girona, va substituir Dalmau Moner com professor de teologia.

El 1357, Eimeric va substituir Nicola Roselli, qui havia estat nomenat cardenal, com Inquisidor General de la corona d'Aragó. Al cap d'un any d'exercici del seu càrrec, Eimeric va obtenir el lloc honorífic de capellá del Papa Innocenci VI com a reconeixement de la seva diligència en la persecució d'heretges i blasfems.

No obstant, l'empeny mostrat com a Inquisidor General li va aportar molts enemics, entre els que hi havia el rei Pere IV. El rei Pere va intentar que es rellevés Eimeric del càrrec el 1360, quan la Inquisició va interrogar el franciscà Nicolau de Calàbria. Un altre exemple de la tasca d'Eimeric com inquisidor és la seva sentència contra el jueu Astruc de Piera el 1370. De Piera, que era barceloní, va ser acusat de bruixeria, i sentenciat a l'arrepentiment públic a la catedral, i després a presó perpètua. Eimeric va ordenar també travessar la llengua dels heretges amb un clau, amb la finalitat que no blasfemessin més. Va ser el primer inquisidor que es va saltar la prohibició eclesiàstica de turmentar un individu dues vegades, interpretant que es permetien sessions diferents de tortura per a càrrecs separats d'heretgia.

Eimeric va ser elegit Vicari General dels dominics d'Aragó el 1362, però la seva elecció va ser contestada pel sacerdot Bernat Ermengaudi, qui, a més de tenir una llarga disputa amb Eimeric, comptava amb el recolzament polític del rei Pere IV. Quan es va demanar la intervenció del papa Urbà V, Guillaume de Grimoard, per solucionar el tema, aquest va invalidar l'elecció d'Eimeric en base a que trobava que el càrrec de Vicari General estava en conflicte amb el d'Inquisidor General. No obstant, no va confirmar Ermengaudi com a Vicari General, i va optar por un tercer neutral, Jacopo Dominici.

L'enemistat de Pere IV envers Eimeric es va intensificar el 1366, quan Eimeric va començar a atacar les obres de Ramon Llull i a perseguir els seus seguidors; el rei va prohibir Eimeric de predicar a la ciutat de Barcelona. Aquest va desobeïr l'ordre d'amagat i, no satisfet amb això, va recolzar la revolta de la diòcesis de Tarragona contra el monarca. El conflicte va acabar quan el 1376 el governador local, amb 200 cavallers, va encerclar el monestir dominic en el que residia Eimeric, qui va fugir a la cort papal de Gregori XI a Avinyó.



Placa col·locada a la porta del convent de Sant Domènec

Durant la seva estada a Avinyó, Eimeric va acompletar la seva obra més famosa, el Directorium Inquisitorum. El 1377 va acompanyar Gregori XI, Pierre Roger de Beaufort, a Roma, on va romandre fins la mort del papa el 1378. En el Cisma d'Occident que va sorgir a la mort del papa Gregori, Eimeric es va decantar per l'antipapa Climent VII, Robert de Ginebra, enfrontat a Urbà VI, i va tornar a Avinyó el 1378, on va entrar en conflicte amb Vicenç Ferrer, perquè creia que Ferrer començava a simpatitzar amb el papa Urbà VI, l'opositor de Climent VII.

Eimeric va tornar a la Corona d'Aragó el 1381, on, durant la seva absència, Bernat Ermengaudi havia assumit les funcions d'Inquisidor General. Eimeric es va negar a reconèixer Ermengaudi i el 1383, actuant com Inquisidor General, va notificar als habitants de Barcelona que havia prohibit les obres de Ramon Llull. Furiós, Pere IV va ordenar que Eimeric fos escanyat, però la intercessió de la reina, Leonor de Sicília, aconseguí que es caviés la sentència per la d'exili permanent. Una altra vegada Eimeric va ignorar la sentència i va romandre a Aragó, en bona part gràcies al recolzament del fill del rei Pere, el futur Joan I, que seria anomenat el caçador i també l'amador de la gentilesa.

El rei Pere va morir el 1386 i el va succeir el seu fill Joan I, qui va reconèixer l'autoritat d'Eimeric com Inquisidor General. Al principi, Joan I va afavorir la repressió dels seguidors de Llull, però només fins el 1388, quan Eimeric va decidir investigar tota la ciutat de València per heretgia. Joan I va intervenir per alliberar el secretari de municipi, que havia estat empresonat. El rei va demanar a l'Església que controlés la violència d'Eimeric i que les obres de Llull fossin altra vegada examinades.

Després dels fets de València, Eimeric va cercar refugi de les represalies del rei Joan en una església, però dos anys més tard, es va retirar a Avinyó, on va romandre fins la mort del rei Joan. A Avinyó Eimeric es va dedicar a la defensa de la legitimitat de Climent VII com a papa. Després de la mort del papa Climent el 1394, va seguir a Avinyó recolzant per escrit el successor, l'antipapa Benet XIII, l'anomenat papa Luna. A la mort de Joan I el 1396, Eimeric va tornar al convent de Sant Domènec a Girona, on va romandre fins la seva mort el 4 de gener de 1399. El seu epitafi el descriu como praedicator veridicus, inquisitor intrepidus, doctor egregius.

Del nom de Nicolau Eimeric trobem, a la bibliografia, diverses variants. Així, per exemple, a la portada de la edició de 1578 de Roma del Directorium inquisitorum, apareix com Nicolai Eymerici. El cognom, a més d'Eimeric, es pot trobar com Aymerich, Eymerich, Eymeric, Emeric, Eimeric i Eymericus.

Obres de Nicolau d'Eimeric

L'obra més important i amb més transcendència d'Eimeric és el Directorium inquisitorum, que va escriure cap el 1376, llibre en el que defineix la bruixeria i descriu les formes de descobrir les bruixes. Per a la seva redacció, sembla, Eimeric es va basar en textos de màgia que havia confiscat anteriorment dels acusats de bruixeria.

També va escriure nombrosos tractats i documents sobre diversos temes teològics i filosòfics, com el Tractatus de potestate papali el 1383 defensant la legitimitat dels papes d'Avinyó Climent VII i Benet XIII. Bona part de la seva vida i obra Eimeric la va dedicar a combatre els escrits de Ramon Llull. Basat en el treball d'Eimeric, el papa Gregori XI va prohibir algunes de les obres de Llull i va publicar un decret contra alguns dels postulats derivats de la seva obra. Més tard, Eimeric dedicaria el seu Tractatus contra doctrinam Raymundi Lulli a Climent VII. En aquest document assenyala 135 heretgies i 38 errors en la teologia dels seguidors de Llull. El seu Dialogus contra Lullistas és un altre exemple de la seva obra contra Llull.


El rei Pere IV d'Aragó. Pintura de Manuel Aguirre i Monsalbe (1885). (Wikipèdia)

El rei Joan I d'Aragó. Pintura de Manuel Aguirre i Monsalbe (1885). (Wikipèdia)

Portada de l'edició romana de 1578 del Directorium inquisitorum.

Porta d'entrada al convent de Sant Domènec.

Back

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés