La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Costumari del dia de Nadal a Girona

Tradicionalment, a Girona, s'iniciava la festivitat amb el cant de la missa de l'aurora, a les sis del matí, a la Catedral, i a la mateixa hora se celebrava un ofici a l'església del Carme durant la qual es tocaven les castanyoles, es feia cantar el rossinyol i es bressolava l'Infant. A les deu se'n deia una altra de semblant a l'església de l'Hospital.
En general, però, la gent, com que havia anat a la Missa del Gall, s'aixecava tard. Per aquest motiu s'acostumava a no esmorzar i tenir "ben estirades les dents per a l'hora de dinar. Després d'haver anat a desitjar un bon Nadal a parents, amics i coneguts, de presentar i llegir els versos la mainada, la gent se n'anava a dinar.

Preparació de l'àpat de Nadal. Gravat antic gironí.

El dinar de Nadal

L'abundant dinar era la nota més sobresortint de la jornada: constituïa el repàs familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents; per això es deia que "per Nadal, cada ovella al seu corral". El dinar de Nadal era el més seriós de l'any. Es componia d'escudella, completa, excepcionalment coneguda per "l'escudella de Nadal", seguida de la "carn d'olla", que obria l'àpat amb la seva substanciosa severitat (1).

Carn d'olla d'una escudella
(Ampliar) - Carn d'olla d'una escudella.

Seguia després un esplèndid lluç de palangre, bullit, amb salsa maionesa, i culminava amb la majestat daurada i perfumada del gall (2), capó o gall dindi rostit, farcit de panses, prunes, pinyons, salsitxes i "llomillo", que era rebut amb crits de joia, i aplaudiments per part dels comensals. Cada any, en treure les salsitxes de dins del gall era broma obligada que la mainada digués: "s'han deixat les tripes, s'han deixat les tripes".
El dinar finalitzava amb els torrons (3), les neules (4), els esclopets (5), i moltes vegades el meló, que la nit abans havia cagat el Tió. Acompanyava l'àpat un assotiment de vins (6).
El dinar era guarnit a cada casa amb tots els additaments que es podia permetre: entreteniments diversos, assostiments de fruites, i, si els semblava que no n'hi havia prou, hi afegien algun altre plat de circumstàncies. La naturalesa del menjar depenia de la situació econòmica de cada família, però en general s'acomplia l'aforisme de "posar l'olla gran dins la petita". Al segle XIX era costum de convidar un pobre o un asilat de la Casa de Caritat.
La gent deixava la taula molt tard, i una gran majoria no se n'aixecava fins ben entrat el vespre. Molta gent no sortia de casa, ni tan sols a la nit, i passaven la vetllada divertint-se amb jocs de sobretaula i entreteniment casolans.

Després de l'àpat de Nadal. Gravat antic gironí.

Els pessebres

El dia de Nadal començaven les visites als pessebres, alguns del quals eren veritables composicions artístiques. Ja des del dia de Santa Llúcia s'havia anat a la vall de Sant Daniel o a Palau Sacosta, a buscar la molsa, els gallerans, els brucs i les atzavares, i el suro que havia de servir per a la instal·lació del pessebres. Les figuretes es guardaven cada any o bé s'anaven a comprar, cap a l'any 1860, a cal senyor Perfet (7), el 1880 a "cal sabater pudent", a les arcades de les voltes de la plaça del Vi, i cap el 1900, a ca l'"Havanera" del carrer dels Ciutadans. A principis del segle XX, a la llibreria Geli, a l'Argenteria, a can Murtra, i altres cases; alguns locals seguiren venent-ne fins ben entrada la dècada dels seixanta.
Per fer el pessebre eren necessaris els següents elements: sorra, molsa, suro, bruc, atzavares i gallerans, a més d'un tros de mirall o de "paper de plata", d'embolicar la xocolata, per fer un riu o un estany. De figures, a més de les evangèliques, eren imprescindibles els àngels anunciadors, els Reis i el sopar dels pastors. En cap pessebre podien faltar les cases de suro enfarinades, el molí, els pallers catalans, el caçador amb l'escopeta o la ballesta de plom, el caganer amb barretina vermella, l'home carregat amb un feix de llenya, el pastor i el rabadà que fan bullir l'olla, la dona que dóna menjar a les gallines, la que renta al riu, l'ase carregat, i els xais, porcs, ànecs i galls amb cos de fang i potes de filferro, i els gossos, gats i conills de fang sol.
Alguns pessebres notables eren motiu de visita per als gironins. Al capvespre, corrues de gent anaven als llocs on s'havia fet, l'autor del qual era gairebé sempre l'amo de la casa. S'hi anava convidat, o bé s'hi entrava repetint abans des del portal la fórmula "no és aquí que fan pessebre?". La resposta afirmativa indicava que l'accés a la casa era permès. Algunes vegades, per visitar-los, s'entrava per una porta i se'n sortia per una altra, travessant corredors o estances, fins i tot dormitoris particulars, amb una confiança que es feia extensiva a tota la població.
Entre els pessebres més famosos del darrer quart del segle XIX cal esmentar el de l'advocat Vinyes (1890), que vivia al davant de l'església del Carme, el de la fundició Planes (1870), al carrer de la Indústria; el de ca l'Escolà (1875), que era un terrissaire del carrer dels Plats; el de can Betla (1880), al primer pis del palau dels Agullana, el del banquer Montsalvatge (1890), al carrer Albereda, cantonada amb la pujada del Pont de Pedra, en el que s'exhibien peces de Ramon Amadeu; el d'en Poch bagulaire (1910), a l'antiga plaça del Mercadal; el d'en Llapart matalasser (1910), a la pujada de Sant Martí (8); el d'en Vinyes ganiveter (1912), a la plaça del Molí, a més del conventuals. També es recorda el d'un barber establert a la pujada del Pont de Pedra que l'any 1914 exihibia una figureta portant una minúscula manguera amb la qual ruixava el badoc que romania massa temps al local, i que pagant cinc cèntims feia rodar el molí.


Notes

(1) - L'escudella era una sopa de brou feta amb pasta grossa, macarrons o fideus gruixuts, amb un brou espès, carregat de llunes. A la carn d'olla s'hi posava de tot i força.
Tornar al text

(2) - El costum de menjar gall en aquesta diada, s'explica per una rondalla gironina, segons la qual el "dimoni gros", una vegada que venia de nit a la Terra per escampar-hi malvestats, es trobà sobtadament sorprès per una gran claredat que il·luminava la mitja nit com si fos de dia. Era la nit de Nadal, i tots els galls del món anunciaven el naixement de Jesús amb el seu cant de Jesús és nat! El dimoni se'n tornà a l'infern amb la cua entre cames, i des d'aleshores es commemora la diada menjant gall.
Tornar al text

(3) - Els torrons en tota família de principis no apareixien a taula fins el dia de la Puríssima i encara. Després es presentaven amb tota varietat a fer de postres del solemne dinar de Nadal. Antigament els torrons que es menjaven eren d'avellana i mel. El 1872 arribà a Girona el primer torronaire llevantí, el valencià Martínez, que va introduir les varietats d'aquelles terres, entre elles la de Xixona. Aquest es va establir al carrer dels Ciutadans, vora el de Sant Josep. Més tard, a finals del segle XIX, es va establir en Candela, a la plaça del Vi i al carrer Nou. Un i altre vestien a la manera del seu país.
Tornar al text

(4) - Les neules ja es coneixien des de les centúries medievals, i encara en ple segle XIX en algunes parròquies empordaneses, en entonar-se el dia de Nadal el "Glòria", s'aviaven ocellets que portaven una neula llegada en una de les potes. També en algunes esglésies se'n penjaven d'un fil, guarnint les capelles. Un costum gironí exigia que mentre es mengessin les neules s'ajuntessin i separessin successivament el polze i l'index de la mà lliure, especialment la mainada.
Tornar al text

(5) - L'esclopet era un dolç especial fet de massapà, peculiar d'aquestes jornades. Costava dos quartos i després cinc cèntims.
Tornar al text

(6) - A començaments del segle XX només es bevia vi blanc i vi dolç. El xampany era reservat a la gent molt rica i de gran posició social; les marques franceses resultaven cares. La seva democratització i ús general va començar quan a Sant Sadurní d'Anoia posà al mercat el gran nombre de marques de classes més o menys selectes i assequibles.
Tornar al text

(7) - El senyor Perfet era un mestre de dibuix amo d'una coneguda botiga al carrer Ballesteries, on pels volts de Nadal venia figures de pessebre, les més boniques i lluents de la ciutat, el que li donava una gran anomenada. Pagava dos quartos al modelista per cadascuna, que es portaven a coure al forn de can Dillet, al carrer del Plats. També venia figures d'argila cuita, però sense pintar, que la mainada acoloria.
Tornar al text

(8) - Com que una vegada havia anat a Terra Santa en un pelegrinatge, li agradava ensenyar a tothom records "d'allà", i tenia pintada una decoració col·locada en forma de semicercle en la que es veien els principals llocs, rius i mars d'aquell país.
Tornar al text


Bibliografia

  • Extret de Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore. J. Gibert. Barcelona, 1946.


  • La sopa de l'escudella

    Les neules

    La carn d'olla de l'escudella

    Les neules

    La carn d'olla de l'escudella

    Les neules

    Les nous


    Back


    - El Pessebre. Història i evolució del Pessebre i la seva significació.

    - La Vigilia de Nadal. Costumari gironí de la Vigilia de Nadal: el Tió, la Missa del Gall, el Cant de la Sibil·la...

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés