La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La Història.

El triomf de la Revolució de 1868, anomenada La Gloriosa, va comportar la convocatòria d'eleccions a Corts constituents, que es celebraren el 15 de gener de 1869, en les que dominaren els partits vencedors a la revolució; els progressistes assoliren 160 escons, la Unió Lliberal 80 i els demòcrates 40. També aconseguiren un nombre important de diputats els republicans, 80, i varen quedar en minoria els carlistes, amb 36.

Zoom

Fotografia de J. Laurent (1816-ca.1894). Govern Provisional de 1869. Figuerola, Sagasta, Ruiz Zorrilla, Prim, Serrano, Topete, López Ayala, Romero Ortiz i Lorenzana. Wikipèdia. (Ampliar imatge)

El text elaborat per les Corts de 1869 és considerat la primera constitució democràtica d'Espanya, i es va anticipar dècades a altres països europeus en allò que es refereix a l'assoliment d'objectius polítics i socials. Així, establia una avançada declaració dels drets individuals de tots els ciutadans, el dret a la participació política, el sufragi universal, només masculí, la llibertat d'impremta, la llibertat de culte i el dret de reunió i associació, drets reconeguts per primera vegada, i d'una gran importància pel desenvolupament del moviment obrer a Espanya.

També establia la sobirania nacional, una monarquia democràtica, constitucional o parlamentària, amb predomini de les Corts Generals sobre el rei. Atorgava un gran paper a les Corts, que serien el màxim òrgan de representació, atès que no solament legislaven, sinó que també controlaven el govern i limitaven el poder del monarca.

Aquesta Constitució es va mantenir en vigor fins a l'abdicació del rei Amadeu I d'Espanya i la proclamació de la Primera República Espanyola, el 1873.

El monument.

Monument commemoratiu de la Constitució espanyola de 1869, és una austera columna amb la inscripció de la data de promulgació, el 6 de juny. Al llarg dels temps, el monument ha anat canviant d'emplaçament a la ciutat, des de la Plaça de la Independència, on va ser instal·lat inicialment, i d'on va ser desplaçacada per colocar-hi el monument al defensors de la ciutat durant els setges de 1808-1809, per passar al mig dels parterres de l'antic carrer de l'Hospital, actual Avinguda de Pompeu Fabra.

Zoom

Fotografia de l'antic Carrer de l'Hospital, orientat cap a l'actual Plaça de Catalunya, amb l'Hospici (actual Casa de Cultura) a l'esquerra, i l'Hospital de Santa Caterina a la dreta. Al fons, illa de cases actualment desapareguda, entre els antics carrers del Pavo i de Canaders, davant la qual es troba la Columna dedicada a la Constitució de 1869. (Ampliar imatge)

D'aquí va ser desplaçada el 1967 al lateral del carrer o plaça Hospital, que de les dues formes es va anomenar, a tocar l'actual Casa de Cultura, on va romandre fins el 2005, en què va ser retirada amb motiu de les obres de remodelació de l'hospital de Santa Caterina. Actualment es troba al passatge Emili Blanch i Roig, que comunica aquest carrer amb la Gran Via de Jaume I, a tocar l'edifici d'Hisenda.

La inauguració del monument.

Enric Mirambell, a Retalls de Vida Gironina descriu la cerimònica de l'acte inaugural, que va ser amb gran solemnitat. El dia vuit de juliol d'aquell mateix any 1869, a les sis de la tarda, la corporació municipal es traslladava al palau (pomposa denominació no massa ajustada a la realitat) de la Diputació. Allí es reunien totes les entitats i representacions que havien de concórrer a l'acte. A dos quarts de set, un general tritlleig de campanes anunciava la sortida de la comitiva que era precedida per tres batedors de la Guàrdia Civil, muntats a cavall, i presidida per les primeres autoritats, governador, alcalde i jutge. Tancava la marxa una formació del Regiment d'infanteria de Sant Ferran, amb la corresponent banda de música. El seguici recorregué el carrer de Ciutadans, Plaça del Vi, Pont de Pedra i els carrers de la riba esquerra de l'Onyar que porten a la plaça de la Independència.

Descobert el monument i pronunciats els discursos de rigor, es deixà anar una bandada de coloms que portaven, lligades al coll, cintes de diversos colors, amb inscripcions al·lusives a l'acte que se celebrava i a la significació del monument. Es col·locaren corones i rams de flors al peu de la columna. Els secretaris del Govern Civil, de la Diputació i de l'Ajuntament estengueren la corresponent acta per donar fe de l'esdeveniment.

La comitiva retornà pel Pont de Sant Agustí, Argenteria, Rambla, carrer d'Abeuradors, Plaça del Vi, Ciutadans, Pujada de Sant Martí. En passar per la Rambla es dipositaren corones entorn de l'arbre de la llibertat, que presidia el passeig urbà.


Back-Index

El rei Amadeu I d'Espanya. Oli de Vicente Palmaroli, 1872. 234 x 127 cm. Museu del Prado, Madrid. (Wikipèdia)

Els generals Prim, Serrano i Topete subasten els atributs del tron espanyol, publicat a La Flaca, abril de 1869. (Wikipèdia)

El general Prim a la guerra d'Àfrica. Oli de Francesc Sanz i Cabot, 1865. (Wikipèdia)

Amadeu de Savoia, rei d'Espanya. (Wikipèdia)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés