La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Història. L'origen del cementiri municipal se situa en l'Ordre de Carles III de 1787, que prohibia enterrar a espais annexos a les esglésies i altres indrets urbans per raons sanitàries i urbanístiques, i ordenava la construcció de nous recintes als afores de les ciutats (1) . A Girona, però, a la pràctica, la norma només es va aplicar a partir del primer terç del segle XIX, moment al qual correspon la primera ordenació del cementiri gironí (1821-1829). La burgesia gironina va ser qui imposà les formes artístiques, des dels nínxols seriats fins a les tombes individuals o familiars, des del neoclàssic fins al neomedievalisme o noucentisme, convertint-se així en el transcurs dels anys en el seu principal organitzador i constructor.

Detall de la tanca del cementiri, dissenyada per Rafael Masó. 1919

(Ampliar) - Detall de la tanca del cementiri, dissenyada per Rafael Masó. 1919.

L'arquitectura. L'organització estructural i principis estilístics del cementiri gironí van paral·lels i lligats al desenvolupament de les formes artístiques a la ciutat. De la mateixa forma que l'urbanisme del segle XIX ordena geomètricament carrers i places, els nínxols del cementiri presenten una composició en sèrie que recorda les cases de lloguer de l'època;. Tanmateix el neoclassicisme, estil d'una gran acceptació durant el segle XIX, el trobem representat en la capella que domina el recinte, de la que destaca l'interior.

Vista del cementiri de Girona. A l'esquerra s'observa el campanar de l'església, i a la dreta la creu de terme. 1932

(Ampliar) - Vista del cementiri de Girona. A l'esquerra s'observa el campanar de l'església, i a la dreta la creu de terme. 1932. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona.

Fruit de la posició social dels difunts es construïren interessants tombes, com les de Josep Carratalà, de Pablo Bosch, de la família Muxach, de la família Salieti, etc. La majoria tenen referències als estils medievals, en especial al gòtic, juntament amb les constants al·lusions a la iconografia funerària de tradició judeocristiana. Dins el conjunt de làpides noucentistes destaquen les dels Fargnoli, els Creuhet, els Colomer, etc.

Monument a Ferrández i Bellés fet per l'escultor F. Planes el 1889. Hi figura la inscripció: 'Ramon Ferrández Laplaza. Manuel Bellés Casanova'. 1932

(Ampliar) - Monument a Ferrández i Bellés fet per l'escultor F. Planes el 1889. Hi figura la inscripció: "Ramon Ferrández Laplaza. Manuel Bellés Casanova". 1932. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona.

La capella neoclàssica de planta circular va ser construïda el 1851. Presenta una façana d'ordre dòric, estructurada amb quatre columnes de pedra, capitells, àbac quadrat, el fris i l'entaulament, i el frontó amb timpà. L'interior és amb columnes perimetrals a manera de templet. Ocupa el fons de l'eix central que comunica amb el portal d'accés al cementiri, per tant es fa visible des de l'exterior. Aquest model de capella recorda, sobretot la façana, d'altres capelles de cementiris neoclàssics com els de Mataró o el cementiri vell de Barcelona.

Interior del cementiri de Girona. 1932

(Ampliar) - Interior del cementiri de Girona. 1932. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona.

El sarcòfag de la família Muxach és aïllat fet amb pedra de Girona, de planta rectangular, situat en un lloc preeminent de l'eix viari principal. El conjunt va ser construït l'any 1865, tal com consta a la part superior. El disseny és degut a Esteve Muxach i el construïren Espel i J. Salas. S'hi guarden les restes de Josep Muxach, paleta condecorat amb la Creu del Setge de Girona de 1809, veterà d'aquella guerra, mort el 1862 als 85 anys. També hi ha restes de la seva esposa i de la seva filla i les d'Esteve Muxach, que era Comendador de Carles III, Cavaller d'Isabel la Catòlica, mort l'any 1895 als 77 anys.
Les restes descansen en diferents apartats de la part superior del conjunt. Cada tomba presenta una làpida que ocupa una de les obertures amb arc de mig punt i columnes amb capitells corintis. El conjunt és coronat amb arquets i la coberta és de ciment, apuntada. Originàriament hi havia hagut una creu a la part superior.

Passadís central. Al fons, la capella neoclàssica

(Ampliar) - Passadís central. Al fons, la capella neoclàssica.

En un dels quadres de nínxols situat a la part més antiga del cementiri hi ha, als angles, quatre panteons estructurats com petites capelles. La planta de l'espai interior que defineixen en cada cas és de forma romboïdal, amb un portal d'accés de peces de pedra i reixes de ferro forjat. Les cobertes formen cúpules, acabades exteriorment amb materials diferents, generalment escates ceràmiques i ciment.
Un dels panteons és propietat d'Emilia Comadira, Vda. De Josep Llens, tal com consta en el lloc inscrit. És interessant el sistema d'il·luminació zenital mitjançant petits punts situats a les cantonades de la coberta acabada amb peces en forma d'escates de peix vidriades. Un altre pertany al "Capítulo Gerundense Eclesiae" que conté a l'interior un altar i pintures deteriorades a les parets. Una altra porta presenta la inscripció "A Josep Martí" i és datat el 1886 i finalment n'hi ha un dels "R.P. Beneficiarios de la Catedral", de 1925.

Interior del cementiri. Al centre s'observa la Creu en record de tots els morts de Girona, que havia marcat la sortida de la ciutat pel sud, en el carrer d'Ultònia. 1932

(Ampliar) - Interior del cementiri. Al centre s'observa la Creu en record de tots els morts de Girona, que havia marcat la sortida de la ciutat pel sud, en el carrer d'Ultònia. 1932. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona.

La tomba de Pablo Bosch Moré és un sarcòfag construït amb alabastre. Presenta un altar paral·lelepipèdic que fan de base al cofre que hi ha al damunt, que és l'element que conté les restes. El conjunt és ornat amb baixos relleus de caràcter neogòtic. A la part superior hi ha una creu. En el sarcòfag hi consta el text següent: "Aquí yacen los restos de Pablo Bosch i Moré, falleció el 12 de agosto de 1849. Sus cenizas en paz descansan y su alma goce de la gloria eterna". L'autor del disseny va ser J.O. Mestres el 1859 i l'esculpí Vicent Estrada, fill. Hi és enterrat, també, Laureà Figuerola, creador de la unitat monetària de la pesseta, segon marit de l'esposa de Bosch Moré.

Projecte d'ampliació del cementiri municipal. 1950-1960

(Ampliar) - Projecte d'ampliació del cementiri municipal. 1950-1960. Arquitecte Juan Gordillo. CRDI - Ajuntament de Girona.

A l'encreuament dels dos passadissos principals a partir de porta d'accés, hi ha una creu de terme amb peces de pedra elaborada per Agustí Sala el 1723. Presenta un basament més ampla la columna estriada i el cos de la creu de gust enderrocat, amb una volum a la part inferior amb diferents personatges. Originàriament aquesta creu estava situada a l'entrada del carrer de la Rutlla i era coneguda pel nom de la "creu bonica" o "dels gitanos", perquè segons sembla, acostumaven a reunir-s'hi per menjar. L'any 1852 la creu fou traslladada al Cementiri Municipal. Hi consta el text següent: "Hoc signum crucis frit in celo cu dominus ad judicandum venerit". Aquesta creu és en honor de tots els gironins difunts.

Panteó de la família Estibalca

(Ampliar) - Panteó de la família Estibalca.

El panteó de la família Estibalca śs una construcció, de finals del segle XIX, aïllada, de planta quadrangular que contó les restes de diferents familiars. És fet amb peces de marbre i pedra. L'element més remarcable és l'àngel, situat en una banda de la façana principal. Una creu llatina situada en el punt més alt presideix el conjunt. Hi ha diferents elements ornamentals: motllures, elements florals, etc. Hi consta que la propietat és de la vídua Sra. Laura de Ballestes i Pérez.

Panteó de la família Subirós

(Ampliar) - Panteó de la família Subirós.

El conjunt del panteó del Governador Militar és format per un basament paral·lelepipèdic, sobre el qual descansa una pilastra hexagonal que suporta el volum de la tomba situat al damunt, a manera d'urna. És construït amb pedra de Girona. Al lateral hi ha una làpida de marbre afegida posteriorment a la seva construcció. La tomba conté les restes del Governador Militar de Girona José Carratalá i va ser construïda l'any 1830. També conté les restes d'altres militars enterrats posteriorment.

Panteó de la família Pastors

(Ampliar) - Panteó de la família Pastors.

La paret de tanca que ocupa tota la façana del cementiri al llarg dels seu traçat paral&midot;lel a la carretera de Sant Feliu de Guíxols, s'estructura amb dos pavellons situats als extrems, un per a vivenda de l'enterramorts i l'altre pel capellà. A la part central hi ha la portalada d'accés a l'interior. La resta és un mur cec construït amb peces de pedra de Girona i un fris de peces ceràmiques vidriades que recorre el conjunt per la part superior realitzades a La Gabarra i elements decoratius de terrissa negra, fets a Can Marcó de Quart. A diferents indrets del mur hi ha alguns elements escultòrics de caràcter simbòlic. Hi ha representada una nena devorada per un llop, inspirat en una llinda del carrer del Llop, actualment al Museu d'Art de Girona. També s'hi veuen una sèrie de serps. Aquests relleus del sòcol, dibuixats per Masó, foren realitzats per un picapedrer amb la intenció que "fossin rústics i ingenus". Els pavellons dels extrems combinen les argerates grises de Quart, la pedra de Girona i la ceràmica vidriada de La Bisbal. El projecte fou guanyador d'un concurs que convocà l'Ajuntament per tancar el Cementiri.

Detall de la tanca dibuixada per Rafael Masó

(Ampliar) - Detall de la tanca dibuixada per Rafael Masó.

Està construït segons un projecte de Rafael Masó de 1917, qui va guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament, per renovar la tanca anterior, com s'hi es tractés d'un poema estructurat en tres parts: origen de la Mort; actuació de la mort; fi o destrucció de la Mort. La primera part ocupava la tanca esquerra, la segona corresponia a la porta central i la tercera a la dreta. La dues casetes, una a cada cap, quedarien fora del poema i del programa simbòlic. La porta prevista en el projecte no s'arribà a construir; per això el nucli o desenllaç del poema, la mort de l'home, es fa il·legible com a poema. Va ser realitzada el 1919.

Detall de la tanca dibuixada per Rafael Masó

(Ampliar) - Detall de la tanca dibuixada per Rafael Masó.

Entre les persones enterrades, cal relacionar Laureà Figuerola i Ballester (Calaf, Anoia, 1816 - Madrid, 1903), economista i polític, creador de la pesseta, Rafael Masó i Valentí (Girona, 1880 - 1935), arquitecte, Carles Rahola i Llorens (Cadaqués, 1881 - Girona, 1939), periodista, escriptor, historiador i polític, o Xavier Cugat (Girona, 1900 - Barcelona, 1990), músic i dibuixant, estrella del cinema.

Detall de la tanca dibuixada per Rafael Masó

(Ampliar) - Detall de la tanca dibuixada per Rafael Masó.


Notes
(1) Fins al segle XVIII, la gent era enterrada a l'interior i a l'exterior de les esglésies. L'absis de la catedral, la plaça dels Apòstols o l'interior de l'actual Museu d'Història de la ciutat són mostres vistents d'aquest costum. En plena Guerra del Francès, el 24 d'abril de 1809, es va beneir un nou cementiri "dispuesto un poco más allá del Real Monasterio de Monjas de San Daniel, para enterrar los Cadáveres de los que mueran dentro de Gerona". - (Tornar al text)


Façana del Cementiri Municipal. Al fons, la Creu en record de tots els morts de Girona i la capella neoclàssica. 1877

(Ampliar) - Façana del Cementiri Municipal. Al fons, la Creu en record de tots els morts de Girona i la capella neoclàssica. 1877. Joan Martí Centelles. CRDI - Ajuntament de Girona.

Interior del Cementiri Municipal. S'observa un panteó i la Creu en record de tots els morts de la ciutat. 1877

(Ampliar) - Interior del Cementiri Municipal. S'observa un panteó i la Creu en record de tots els morts de la ciutat. 1877. Joan Martí Centelles. CRDI - Ajuntament de Girona.

Panteó de la família Estibalca

(Ampliar) - Panteó de la família Estibalca.

Vista parcial del cementiri de Girona amb la creu de pedra en primer pla. Al fons, la capella neoclàssica. 1911-1936

(Ampliar) - Vista parcial del cementiri de Girona amb la creu de pedra en primer pla. Al fons, la capella neoclàssica. 1911-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Detall del crismó encastat en el mur del Cementiri Municipal de Girona, obra de Rafael Masó. 1970

(Ampliar) - Detall del crismó encastat en el mur del Cementiri Municipal de Girona, obra de Rafael Masó. 1970. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Lluís Bosch Martí visita les tombes de Ferrández i Bellés. 1983

(Ampliar) - Lluís Bosch Martí visita les tombes de Ferrández i Bellés. 1983. Josep Maria Leanger. CRDI - Ajuntament de Girona.

Escut heràldic al panteó de la família Pastors

(Ampliar) - Escut heràldic al panteó de la família Pastors.

Panteó de la família Pastors

(Ampliar) - Panteó de la família Pastors.

Detall d'un panteó

(Ampliar) - Detall d'un panteó.

Detall d'un panteó

(Ampliar) - Detall d'un panteó.

Detall de la creu de terme, anomenada creu bonica o dels gitanos

(Ampliar) - Detall de la creu de terme, anomenada creu bonica o dels gitanos.

Façana de la capella neoclàssica del cementiri

(Ampliar) - Façana de la capella neoclàssica del cementiri.

Tomba de Maria Gay Tibau davant la capella del cementiri

(Ampliar) - Tomba de Maria Gay Tibau davant la capella del cementiri.

Detall de la tanca dibuixada per Rafael Masó

(Ampliar) - Detall de la tanca dibuixada per Rafael Masó.


Localització
41º 58' 22" N
2º 50' 14" E

  • El cementiri de Sant Daniel
    ------Reportatge fotogràfic del cementiri de Sant Daniel.

  • El cementiri del Pont Major
    ------Reportatge fotogràfic del cementiri del Pont Major.

  • Els gegants de Girona al cementiri
    ------Article i reportatge fotogràfic de l'anada dels gegants al cementiri de la ciutat.

  • El Dia de difunts
    ------Article sobre les tradicions gironines relacionades amb el Dia de difunts.

  • Necròpolis romana a la plaça de Sant Feliu
    ------Article històric sobre la necròpolis localitzada sota el campanar de la basílica de Sant Feliu.


  • -----------Back-Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés