|
|
|
||
|
||
Desfilada de cavalls pels carrers de Girona
Darrere, el seguien la resta de participants d'associacions, entitats i empreses relacionades amb el món del cavall, procedents de 30 municipis de les comarques gironines, com Anglès, Aiguaviva o Llagostera, entre daltres, i la Federació dels Tres Tombs de Barcelona, com a representant de la capital catalana. El recorregut va continuar per diversos carrers del Mercadal i el Barri Vell, per la Gran Via de Jaume I i la Plaça del Vi, on els vianants van poder gaudir d'un aplec eqüestre difícil de veure al centre de la ciutat, on destacava, sobretot, un grup d'uns 40 ponis amb mainada de les escoles hípiques de la Garrotxa. A l'església de Sant Fèlix, els participants van rebre la benedicció del Sant per commemorar aquesta festivitat. En aquest indret, l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, repartia els trofeus als representants de cada poble per agrair la seva participació. La festa religiosa es celebrava a l'esglé del Mercadal, on després de l'ofici tenia lloc la cerimònia de la benedicció. El capellà sotia a la porta i beneïa tots els animals que, guarnits amb cintes, flors de papers de colors i llaços repartits entre cap i cua, eren a la placeta esperant aquest moment. Acabada la cerimònia es distribuïen bocins de pa beneït a cadascun dels animals allà presents. Abans només es beneïa el bestiar rossam, els animals de tracció i sella, amb l'exclusió de tots els altres. Després, els assistents anaven en comitiva cap a la Devesa on es celebraven curses i concursos, acabats els quals s'iniciava una desfilada pels principals carrers de la ciutat al so d'una música alegre. Als animals se'ls donava avui doble ració de pinso i se'ls deixava reposar. A la tarda, els amos convidaven els seus empleats i mossos a un pantagruèlic benerenar que tenia lloc a Santa Eugènia de Ter (abans, poble veí de Girona i ara barri de la ciutat), i a mé es tocaven sardanes. Aquesta festa tenia molta importància per la gran quantitat de gent que afectava; cal tenir en compte que tot el transport es feia per mitjà dels rossams. Diu la llegenda que una vegada se li va presentar una truja portant a la boca un porcellet esguerrat acabat de néixer, i el va deixar al seus peus. Commogut el sant pels llastimosos grinyols de l'animal, va agafar la bestiola, li va fer el senyal de la creu a la pota esguerrada, i en deixar-lo anar començà a marxar com si mai no hagués tingut res. Va ser tal l'agraïment de l'animal, que ja no va voler deixar el seu benefactor, i l'acompanyà pertot arreu, i fins i tot li cavà la fossa on l'enterrà quan va morir. Des del segle XVI, avui tenia lloc la rifa del porc de Sant Antoni, a càrrec de la Confraria de la Puríssima Sang, en virtut d'un privilegi concedit amb l'objectiu d'obtenir diners per a les solemnes Exposicions Eucarístiques durant els dies de Carnestoltes i altres. El porc havia de pesar de 170 a 190 carnisseres, i per tal que gent el pogués veure, atès que s'exigia que fos ben gras, el menaven pels carrers de la ciutat, sobretot el dia del sorteig que era el dijous gras, portant gualdrapa de color vermell i ornada la cua amb un llaç. Aquesta rifa es feia encara el 1835, a migdia i per mitjà de redolins; el bitllet costava dos quartos. Com que els documents que l'autoritzaven s'havien perdut durant els setges de 1808 i 1809, la Confraria tornà a sol·licitar-ho el 1850, perquè en aquest any li havien privat de fer-ho. Se li concedí de nou aquell privilegi l'any 1852, però amb l'obligació de pagar el vint per cent de la recaptació a la Direcció General de Loteries. El sorteig del porc de Sant Antoni va deixar de fer-se l'any 1882. |
(Ampliar) - Concentració de cavalls a la Devesa.
(Ampliar) - Desfilada dels cavalls pel passeig de la Devesa.
(Ampliar) - Concentració de cavalls a la Devesa.
(Ampliar) - Sant Antoni i el porquet a la desfilada a la Devesa.
(Ampliar) - Desfilada de cavalls a la Devesa. |
|
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |