La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El Castrum és el local dels Manaies de Girona, situat actualment a l'església de Sant Lluc, amb nom de reminiscències romanes, com els seus uniformes, ensenyes i armes. L'edific va ser projectat pels arquitectes Simó Ferrer, Pere Garau i Miquel Feixas el segle XVIII.

Ubicat a l'inici del Passeig Arqueològic, entre la col·legiata de Sant Feliu i l'arc de Sobreportes, guarda les seves armadures, instruments, penons, armes i vestimentes. Alegret i Pérez Moratones esmenten en la seva obra referenciada a la bibliografia que els manaies, també anomenats "armats" en altres indrets, aparegueren en les processons de Setmana Santa quan el Pare Epifià Cedó, de l'ordre de Servitas, entorn de l'any 1663 establí, en el convent de Nostra Senyora del Bon-succés, a Barcelona, la Confraria de Nostra Senyora dels Dolors, si bé a Girona no apareixen fins a l'any 1751.

En aquest any, la formació manaia va obrir per primera vegada el sèquit processonal, tot i que possiblement la figura del manaia o soldat romà ja existís amb anterioritat.

Al llarg de la seva història, els manaies han anat ocupant diversos "castrums". El 19 de febrer de 1987 es va celebrar l'assemblea anyal en la que es va aprovar el trasllat des de Casa Carles, al costat de l'Ajuntament, al nou emplaçament a l'església de Sant Lluc. Sobre la història d'aquest edifici se sap que la comunitat de beneficiats de la Catedral va comprar el 1724 el lloc hi havia les runes del beneficiat de la mare de Déu de les "Puellas" i va obtenir l'autorització del bisbe Dr. Taberner, de l'abat i cabilde de Sant Feliu i dels Jurats de la ciutat per a edificar-hi l'església actual.

Les obres varen començar el 9 de setembre de 1724 i la benedicció de l'església va tenir lloc el 5 de febrer de 1729.

L'altar major, obra del mestre escultor de Vic Morató, va desaparéixer entre els anys 1936-1939. L'adaptació de l'edific per a les noves funcionalitats, després d'haver servit, durant la segona meitat del segle XX, dividida en diversos compartiments, com a lloc de trobada de grups religiosos i cívics, grups de catequesi i fins i tot grups de trate, pàrquing privat i magatzem de passos de Setmana Santa, es va iniciar a partir de la llicència d'obres concedida per l'ajuntament el 28 de febrer de 1988, obres que es dueren a terme sufragades, en part, per les aportacions dels gironines que compraren, simbòlicament, una "tova" del paviment de l'església.


Bibliografía bàsica.
"Els manaies de Girona. 1751-1990". Joaquim Alegret i Tauler - Santiago Pérez i Moratones. Col·lecció Història de Girona nº 5. Ajuntament de Girona, 1990. ISBN 84-8683 7-11-1.


Back




"Els manaies de Girona. 1751-1990". Joaquim Alegret i Tauler - Santiago Pérez i Moratones. Ajuntament de Girona, 1990. ISBN 84-8683 7-11-1.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés