La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

És un passadís estret entre els números 7 i 9 del carrer dels Ciutadans i el 8 i el 10 del carrer de les Ferreries Velles, cobert parcialment per dos arcs, a cada extrem del carrer. Inicialment, el carrer era descobert en tota la seva extensió, però el 1721 l'Ajuntament va donar permís al senyor Fontdevila i Vigo per cobrir-lo com és ara, tal com consta al Manual d'Acords. L'objectiu dels arcs era poder-hi edificar a sobre i eixamplar la casa número 7 del carrer dels Ciutadans. Aquesta casa va ser posteriorment del "Real Consulado de Comercio del Principado de Cataluña" (1758-1829), i el 1825 la va comprar Ramon de Campmany i Moner.
El carrer va ser cobert amb dos arcs, un a la banda del carrer dels Ciutadans i un altre per la banda del carrer de les Ferreries Velles. Enmig s'hi va deixar un pati de llums descobert en el qual es poden veure dues interessants reixes de ferro forjat, una al costat dret, entrant per Ciutadans, i una altra al darrere de la façana de Ciutadans.

El carrer de l'Arc. 1984

El carrer de l'Arc. 1984. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Al carrer de l'Arc hi donaven dues portes, la més propera al carrer dels Ciutadans, i que donava accés directe als baixos de l'edifici número 7, on ara hi ha un establiment d'hostaleria, va ser tapiada fa molts anys. L'altra, que permet l'accés als pisos alts del mateix número 7 per mitjà d'una estreta escala de cargol, continua oberta.
El carrer va ser conegut des del segle XVIII com a carrer de l'Arc, però fins a la dècada dels anys 40 del segle XX no s'hi va posar la placa que oficialítzava el que era de temps el nom popular. Aquest nom ja constava el 1917 al Manual d'Acords de l'Ajuntament.

Anunci publicat al diari 'Los Sitios de Gerona' el 6/1/1957

Anunci publicat al diari 'Los Sitios de Gerona' el 6/1/1957 - (Ampliar)

La Residència Internacional. L'edifici número 9 del carrer dels Ciutadans, al costat del carrer de l'Arc, ha estat un edifici molt important per a la vida cultural de Girona. Als anys quaranta del segle XX hi havia, als baixos, una perruqueria, una mena de cooperativa de robes, i un establiment de mobles (Fabre, op. cit). El 1953, Josep Tarrés i Fontan, promotor del Call jueu de Girona i de l'estàblimemt Isaac el Cec, va llogar amb el seu cunyat, Antoni Simon, l'edifici i el va convertir en l'Hotel Residència Internacional. La idea era muntar una residència d'estudiants, la primera que es muntava a Girona. La fórmula no va tenir l'èxit esperat i va haver de funcionar com a hotel normal.
Els diumenges a la tarda s'hi organitzaven balls. Fer ball en un hotel on hi havia habitacions a la Girona dels anys cinquanta del segle XX, constituïa un escàndol fora mesura. Els feligresos que anaven als serveis religiosos de l'esglèsia del Carme i sentien les estridències musicals que provenien de la Residència Internacional, i que a l'estiu, amb els balcons oberts, veien fins i tot ballar les parelles, van elevar les seves queixes (1).

Rètol lluminós de la Residè:ncia Internacional. 1985

Rètol lluminós de la Residè:ncia Internacional. 1985. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

També el sindicat vertical de música va protestar, perquè el ball s'animava amb discos, autèntica innovació a Girona. Van guanyar el plet i els socis Tarrés-Simon van haver de contractar Un conjunt. Van fer-ho amb "Els Panots", un grup que havia estat molt popular abans, però que ara els anys convertien en una peça de museu (Fabre, op. cit). Molts dies simulaven que tocaven mentre sonaven els discos, i tothom content. La Residència Internacional no va ser només la primera discoteca de Girona, sinó també la primera a fer servir el play-back.
A part del ball s'hi van fer conferències, teatre i exposicions (2). Amb les activitats artístiques que s'hi duien a terme s'hi va formar tota una generació d'artistes dé Girona, Perpinyà, Bosch Martí, Carles Vivó, Vila Fàbregas... eren noms que freqüentaven la Residència. L'experiència durà només quatre anys. El 1957 Tarrés va marxar a París i l'establiment va convertir-se en un hotel normal í corrent que va restar obert fins cap el 1978.

Josep Tarrés a Isaac el Cec, avui Centre Bonastruc Ça Porta. 1985

Josep Tarrés a Isaac el Cec, avui Centre Bonastruc Ça Porta. 1985. Jordi Soler. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)


Notes

(1) - Va resultar escandalós que un establiment amb habitacions organitzés balls, però la situació es va reconduir acordant que el Govern Civil custodiés les claus de les habitacions durant els caps de setmana (Gerard Bagué, op. cit) - Tornar al text

(2) - Algunes d'aquestes activitats culturals apareixien anunciades a la premsa. El diari "LOs Sitios de Gerona" del 25/9/1954 informava d'una "Exposición de cerámicas en la Residencia Internacional. Antes de abandonar esta ciudad en viaje de estudios por el extranjero, el artista Joaquín Casellas presenta en la Residencia Internacional una exposición de cerámicas y pinturas. La exposición se inaugurará esta tarde a las seis". El mateix diari, el 14/1/1959, anunciava una "Lectura de cuentos. Hoy, miércoles, a las ocho de la tarde, el "Grupo Gárgola", ha organizado una lectura de cuentos en la Residencia Internacional. Los autores seleccionados han sido Graham Greene, Lajos Zilahy, Jordi Sarsanedas, Franz Kafka, María Aurelia Capmany y W. Somerset Maugham. Los cuentos, en los que figuran todas las tendencias, serán leídos por María Alonso, Mercedes Huertas, Francisco Ferrer, J. Pujadas Lladó, Jorge Soler y Carlos Vivó. El acto, como de costumbre será público y gratuito". - Tornar al text


Bibliografia

- "El carrer de l'Arc". Jaume Fabre. Article publicat al diari "El Punt" el 10/06/1984.
- "Josep Tarrés, el gran somiador de Girona". Gerard Bagué. Article publicat al diari "El Punt" el 21/04/2021.


El carrer de l'Arc. 1919

(Ampliar) - El carrer de l'Arc. 1919. Valent&iacuute; Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

El carrer de l'Arc. 1984

(Ampliar) - El carrer de l'Arc. 1984. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El poeta Josep Tarrés i Fontan, de jove. Col·lecció particular, Girona.

Rètol de la Residència Internacional. 1985

(Ampliar) - Rètol de la Residència Internacional. 1985. Carles Sans Gutiérrez. CRDI - Ajuntament de Girona.

El carrer de l'Arc i la Residència Internacional. 1987

(Ampliar) - El carrer de l'Arc i la Residència Internacional. 1987. David Quintana. CRDI - Ajuntament de Girona.


Localització
41º 59' 02" N
2º 49' 30" E

Back-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

Creat: 25/02/2023