La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

1. Convent de caputxins.
L'inici de l'època moderna es caracteritza pel gran trencament de l'Església cristiana entre protestant i catòlica. Així, al llarg del segle XVI aparegueren nous ordres religiosos que propugnaren el retorn a una pobresa evangèlica; aquest fou el cas dels caputxins, entre altres.
A finals del segle XVI s'instal·laren a Girona, en un primer moment al l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia (1) a la muntanya de les Enderrocades. Al seu voltant es van aixecar diverses construccions, pel que el lloc va passar a ser conegut com la Mare de Déu de les Ermites. Considerant que l'indret no era el més adient per dur a terme les seves tasques pastorals, el capítol de 1623 va acordar aixecar un nou establiment al Mercadal, al costat de l’hospital de Santa Caterina (2). La primera pedra fou posada el 1624 i el lloc fou dedicat al Corpus Christi.

El convent dels Caputxins. 1653

(Ampliar) - El convent dels Caputxins. 1653. Detall de "Plan de la ville de Gironne et du campement de l'armée des ennemis avec le campement de l'armée du roy, commandée par le marquis du Plessis-Bellière, le 24 juillet 1653". Bibliothèque nationale de France

El 1650 la ciutat de Girona va patir un greu episodi de pesta i el convent del Corpus Christi es va veure afectat profundament per aquell fet. Finalment fou clausurat amb la intenció de traslladar-se a les Ermites, però el setge de la ciutat va precipitar els esdeveniments i el lloc va quedar en ruïnes l’any 1653. La comunitat va retornar a les Ermites. El 1678 el convent estava abandonat i cent anys més tardgairebé no en quedava ni el record.
Dos segles mé tard, es traslladaren definitivament al carrer de la Força, a l'edifici que actualment és el Museu d'Història de la Ciutat.

El convent dels Caputxins. 1694

(Ampliar) - El convent dels Caputxins. 1694. Detall de "Plan de Gironne et des attaques qui y furent faites pendant le siège de 1694, par monseigneur le mareschal duc de Noailles". Bibliothèque nationale de France

2. Defensa de la ciutat.
Durant la Guerra de Sucessió, el 1707, el convent va ser transformat en el fort dels Captxins, un nou equipament militar de defensa de la ciutat (3). Des de la cresta de la muntanya dominava perfectament el camí a Sant Feliu de Guíxols i el puig de Montilivi, alhora que cobria els altres forts. En aquest indret ja s'havia establert una defensa avançada dels forts de la reina Anna i del Conestable al segle XVII.
Tenia forma rectangular amb un petit baluard a cada angle. Disposava de dos mitjos baluards exteriors, separats del recinteper un fossat, salvat per un pont llevadís, i d'un fossat artificial entre aquests i la carena de la muntanya que dóna al riu. El fort tenia uns 120 metres de llarg i uns 80 d'ample i ocupava una superfície de 8.500 metres quadrats amb quatre baluards i un hornabec d'uns 3.000 metres quadrats i un petit fossar amb un pont.
Quan es va construir el fort, s'aprofità com a túnel d'escapatòria a través d'una porta secreta, avui tancada, oberta a la vessant de Vila-roja, que probablement també servia de comunicació subterrània entre els dos recintes del fort separats pel fossat.

El fort dels Caputxins. Abans 1814

(Ampliar) - El fort dels Caputxins. Abans 1814. Detall de "Plan de Gironne et de ses environs. L.-A. Paulmier". Bibliothèque nationale de France

En el recinte principal, al costat del polvorí, hi havia l'allotjament per a la guarniciói sota d'un dels mitjos baluards exteriors, el que dóna a l'est, hi havia la gran cisterna original de l'antic convent.
El fort va estar actiu fins a la Guerra del Francès. Amb l'arribada dels francesos per la zona de Palau, en el primer setge (1808), el primer canó es va disparar des d'aquest fort. Durant el setge final dels francesos (1809), el fort era defensat per un batalló de voluntaris de Tarragona i el primer batalló de Miquelets de Manresa. Aquest fort, mai va ser capturat. Segons recull l'exalcalde Emili Grahit en les seves memòries, el fort tenia vuit canons i dos morters. Quan el 1814 les tropes franceses van abandonar la ciutat, ho van fer destruint totes les fortificacions, i el fort va ser volat. Des d'aleshores, només hi ha restes escapades. Anys més tard, el 1924, a la zona s'hi va construir un segon polvorí no massa allunyat d'un de ja existent. D'aquesta època daten les garites encara dempeus i visitables.

Plànol del fort dels Caputxins

(Ampliar) - Plànol del fort dels Caputxins. Llegenda: 87, polvorí. 88, el fort. Dibuix de Jordi Pericot i Dimé, gentilesa de l'autor.

3. La cisterna.
Es va construir en les obres d'ampliació del convent entre el 1584 i el 1587.
Fa 10 metres de llarg i 12 metres d'ample, 120 metres quadrats que, amb una alçada de 6,4 metres permetria acumular 700 metres cúbics d'aigua. La cisterna està construïda amb quatre voltes gòtiques ogivals al centre que aguanten l'estructura perquè no cedeixi, i el passadí per a accedir a l'interior volta part del perímetre de l'espai d'emmagatzematge.
Estava formada per tres gran sales separades per espectacular columnes coronades amb arcs ogivals. El tú del subterrani que hi accedeix possiblement, en origen, fou construït per accedir a una probable cripta o a altres dependències subterrànies (4).
(Veure plànol).

Cisterna dels Caputxins

(Ampliar) - Interior de la cisterna dels Caputxins. Autor: Sergi Moreno, gentilesa de l'autor

Cisterna dels Caputxins

(Ampliar) - Interior de la cisterna dels Caputxins. Autor: Sergi Moreno, gentilesa de l'autor


Notes

(1) - Ja existia a l'indret un petit eremitori des del segle XV, que més tard fou convertit en capella. El 1582 va rebre l'hàbit el primer caputxí gironí, fra Juníper, i poc després fra Miquel de Girona. Aquesta comunitat aviagt es guany` la devoció de molts gironins; el 1584 van ampliar la capella i el 1587, el refetor. ("Girona. Convents i Monestirs, segles X - XIX". Direcció Joan Boadas. Ajuntament de Girona, 2005. ISBN 84-8496-012-9).
(Tornar al text)

(2) - Per la construcció del nou convent es van utilitzar materials procedents de les Ermites, que van desmuntar parcialment. El nou convent fou inaugurat el 1628, traslladant el Santíssim d’un lloc a l’altre. Però a causa de la devoció a la Mare de Déu de Gràcia que es venerava al convent primitiu, no es va abandonar del tot i els caputxins hi mantingueren una reduïda comunitat, quedant com a depenent del Corpus Christi, però a partir del 1634 com entitat jurídicament independent tot i que a causa de les seves limitacions físiques, molt reduït.
(Tornar al text)

(3) - La guerra de sucesión de 1707 transformo este convento en fortín; los capuchinos fueron aposentados, durante la guerra, en el interior de la Ciudad, en una casa del arcediano de la Selva sita junto a la plaza dels Lladoners. En 1711, terminada la guerra, los capuchinos se instalaron en unos terrenos que les habían sido otorgados de limosna en Torre Gironella, saliendo por la puerta de San Cristóbal, camino de San Daniel. ("Los capuchinos en Gerona. El convento de San Antonio, (1732-1835)", P. Basilio de Rubí).
(Tornar al text)

(4) - Jaume Prat i Pons, a "La muralla de Girona", esmenta que en un plànol del fort de 1773 indica textualment "Sitio en donde estaba el convento de los Rdos. Padres Capuchinos en cuyos vestigios quedan diferentes subterráneos y una cisterna". (Museu Militar. Castell de Montjuïc, Barcelona. Carpeta 12, plànol 68 2º 1962-993).
(Tornar al text)


Bibliografia

  • "La muralla de Girona. Recorregut per les muralles, castells, torres, baluards, forts, reductes i portals". Jaume Prat, Jordi Pericot. 2008. Ajuntament de Girona. ISBN 978-84-8496-057-7
  • "La muralla de Girona. Del orígens a l'enderrocament". David Iglésias i Franch. 2003. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86953-21-9
  • "Els darrers mil anys de les muralles". Diversos autors. 2009. Col. Girona a l'abast XI. Bell-lloc. ISBN 978-84-922386-2-0
  • "Girona. Convents i Monestirs, segles X - XIX". Direcció Joan Boadas. 2005. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-012-9
  • "Els dip`sits de la memòria. Vides i històries de les cisternes de Girona". Josep Vicens i Joan Ibàñez. 2005, Llibres dels Quatre Cantons. ISBN 84-96444-04-X


  • El fort del Calvari
    ------Article històric i reportatge fotogràfic del fort del Calvari.

  • L'itinerari de la muralla
    ------Articles històrics i reportatges fotogràfics dels diversos trams de les muralles de la ciutat.


  • Història--------Història

    Una de les garites i el 'Pirulí'

    (Ampliar) - Una de les garites i el 'Pirulí'.

    Plànol de la cisterna dels Caputxins

    (Ampliar) - Plànol de la cisterna dels Caputxins. Dibuix de Jordi Pericot i Dimé, gentilesa de l'autor.

    El fort dels Caputxins. 1924

    (Ampliar) - El fort dels Caputxins. 1924. Carles Batlle Ensesa. CRDI - Ajuntament de Girona

    Cisterna dels Caputxins. 2005

    (Ampliar) - Accés a la cisterna dels Caputxins. 2005. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona

    Una de les garites

    (Ampliar) - Aspecte exterior d'una de les garites.

    Cisterna dels Caputxins

    (Ampliar) - Interior de la cisterna dels Caputxins. Autor: Sergi Moreno, gentilesa de l'autor

    Cisterna dels Caputxins

    (Ampliar) - Interior de la cisterna dels Caputxins. Autor: Sergi Moreno, gentilesa de l'autor

    Cisterna dels Caputxins

    (Ampliar) - Interior de la cisterna dels Caputxins. Autor: Sergi Moreno, gentilesa de l'autor

    Cisterna dels Caputxins

    (Ampliar) - Interior de la cisterna dels Caputxins. Autor: Sergi Moreno, gentilesa de l'autor


    [Més imatges]------ Back-Index-Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés