La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Molt relacionat amb diversos àmbits de la Catedral de la ciutat, la llegenda del falcó del Cap d'Estopes és una bona mostra de com es poden barrejar de forma indestriable la història i la llegenda.

Ramon Berenguer II, el dit Cap d'Estopes, nascut el 1053, era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II; el seu sobrenom era degut a tenir una gran i espessa cabellera rossa. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona conjuntament i amb el seu germà, ja que aquell no havia dividit l'herència. Aquest règim de govern simultani, va ocasionar tensions, gelosies i picabaralles entre els dos.

Sepulcre del Cap d'Estopes, a la nau de la Catedral de Girona, construït per Guillem Morei per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós

Un bon dia de 1082 el comte Ramon Berenguer, el Cap d'Estopes, va anar de cacera al Montnegre, entre Hostalric i Sant Celoni, i, tot d'una, va desaparèixer. L'endemà es va trobar el seu cos, assassinat per desconeguts, en un paratge solitari que més tard es va anomenar Voral de l'Astor o Perxa de l'Astor, dintre d'una fonda bassa que posteriorment es coneix com el gorg del Comte. El cadàver va ser traslladat a Girona i enterrat a la Catedral, on encara reposa dins el seu sepulcre de pedra. El seu germà, Berenguer Ramon, va ser l'únic comte de Barcelona. Sempre es va sospitar de la seva intervenció en l'assassinat, però mai no va poder ser provada. Fins aquí la història.

Mòmia del Cap d'Estopes. El seu sepulcre va ser obert el 24 de novembre de 1982, durant le procés de restauració. Fotograma del documental que s'hi va rodar.

La primera de les llegendes teixides en torn d'aquest fet tan colpidor com misteriós, segons el text de Carles Vivó, diu que "el cadàver va ser trobat per un pagès en sentir els laments del falcó del comte, posat en una branca sobre el gorg on jeia el cos. L'altra llegenda, la que afecta Girona, diu que, posat el mort dintre un taüt de fusta, va ser portat solemnement fins a Girona. Durant tot el recorregut, el seu fidel falcó va anar volant sobre la fúnebre comitiva. En arribar a la porta de la Catedral, el pobre animal, defallit, va caure mort als peus del taüt del seu senyor. Per tal de commemorar el fet, es va fer tallar un falcó en fusta que va ser col·locat a la galilea, el pòrtic exterior cobert, de l'antiga catedral romànica. Segles després, en construir-se la seu gòtica, es va posar un altre falcó, aquesta vegada de pedra, en un dels nervis de la volta de l'entrada a les sales capitulars.

Cap d'astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis). Wikipèdia.

"Però les llegendes no s'acaben pas aquí. El poble va estar sempre convençut que el culpable de l'assassinat va ser el seu germà bessó, que va ser anomenat "el fratricida". I diuen que, el día dels solemnes funerals a la catedral de Girona, els capellans que havien de cantar l'Ofici de Difunts, erraven contínuament els seus càntics, i, en comptes de les paraules corresponents, els sortia, una i altra vegada, una mateixa frase: Ubi est Abel, frater tuus?, és a dir: On és Abel, el teu germà?. Les veus dels clergues, ressonant per la volta de la catedral, acusaven de Caín el comte de Barcelona".
(Carles Vivó)


Bibliografia:

  • Llegendes i misteris de Girona. Carles Vivó. Quaderns de la Revista de Girona, 1989. Diputació de Girona i Caixa de Girona. ISBN:84-86377-60-9.
  • La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X.
  • Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8


    Back

  • Ramon Berenguer, el Cap d'Estopes. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau. Cartell de la XIII Mostra de Miniatures Històriques Soldat de Plom, 1998.

    Figura de l'astor del Cap d'Estopes, esculpit en una arquivolta exterior de la porta de Sant Miquel, a la Catedral de Girona.

    Escena de cacera amb falcó en una rajola medieval procedent de Senlis. Museu de Laon, França. Wikipèdia.

    Detall del capgròs d'En Cap d'Estopes

    Detall del capgròs d'En Cap d'Estopes
    (Més informació)


  • Girona al segle XI. Les grans comtesses Ermessenda i Almodis, Ramon Berenguer, la catedral romànic i la situació de Girona al segle XI.

  • La nau de la Catedral. Imatges de l'interior de la nau gòtica de la catedral de Girona.

  • La construcció de la Catedral. Història de la catedral de Girona. Del temple romà a la restauració de la torre del 2003.
  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés