La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Figura obligada en els pessebres vuitcentistes, es considerava que amb la seva deposició femava la terra del pessebre per a l’any següent i amb ell la salut i la tranquil·litat de cos i d’ànima, característiques de reminiscències ben reculades en el temps. Fer figurar aquest homenet en el pessebre portava sort i alegria a la llar, i no fer-ho comportava desventura.

El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya, sovint amagada en un racó, darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint amb pipa. L'home que caga, l'home que fa les seves necessitats són altres noms que se li han atribuit.

L'origen del caganer sembla ser que se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Per llavors no era només en el Pessebre sinó que s'ha trobat en rajoles que el representen explicant històries. Els caganers apareixen ja als pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX i principis del XX.

Caganers Sant Narcís i Manaia
(Ampliar) - Caganers Sant Narcís i Manaia.

El caganer no és l'únic personatge nadalenc típic dels Països Catalans que defeca. Existeix una altra antiga tradició, el Tió, un tronc d'arbre que els nens escullen i que és portat al menjador de la sala. És cobert per una manta perquè no passi fred i és alimentat fins el dia de Nadal, on els nens i nenes de la casa, tot cantant-li típiques cançons de Catalunya, li donen cops amb un bastó perquè "cagui" neules, torrons, dolços i llaminadures.

Actualment, la producció artesana dirigida a col·leccionistes d'aquest element pessebrista fa que representi personatges molt variats com ara polítics, guàrdies civils o mossos d'esquadra, els reis mags, el pare noel, monges i capellans, pastors, jugadors del Barça o l'Espanyol, bruixes, el negre de Banyoles, executius, legionaris romans o bombers sense deixar d'estar en la seva posició característica. El pagès no ha deixat, però de ser la forma més popular i tradicional. A més de caganers, i amb la mateixa línia escatològica, darrerament també apareixen "pixaners" en els pessebres.

Les característiques especials d'aquest personatge fan que sigui objecte de col·lecció, al marge de la seva component de membre dels tradicionals pessebres, i així han sorgit associacions d'estudiosos i col·leccionistes de caganers.

Caganers Sant Narcís i Manaia
(Ampliar) - Caganers Sant Narcís i Manaia.

Back

Caganer popular de manufactura olotina. Alçada 50 mm. Col·lecció particular, Girona.



Caganer de paper maixé. Alçada 32 cm. Col·lecció particular, Girona.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés