La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La batalla del Ter (1694).

Anomenada també de Verges, o de Torroella, els antecedents de la qual se situen en les invasions franceses a l'Empordà durant la segona meitat del segle XVII, després de la pèrdua del Rosselló l'any 1659, fou un episodi de la guerra dels Nou Anys, que va tenir lloc el dia 27 de maig de 1694 al llarg dels bancs i guals del riu Ter, entre els termes de Verges, Torroella i Foixà.

Durant l'any 1694 el rei francès Lluís XIV va decidir fer un esforç a Catalunya, i posar l'exèrcit del general Nicolas Catinat al Piemont a la defensiva, reservant més tropes pel front català.

El nou virrei de Catalunya, Juan Manuel Fernández Pacheco i Cabrera, duc d'Escalona, que era també el capità general de l'exèrcit, havia desplegat al llarg dels bancs del riu Ter pràcticament totes les tropes que podia reunir per oposar-se a l'avançament de l'important cos expedicionari francès, comandat pel duc Mariscal Anne-Jules de Noailles, el propòsit del qual era capturar la plaça forta de Girona.

El 24 de maig, Escalona va desplegar a la dreta del Ter, cobrint el gual de Verges, el d'Ullà, i el de Torroella, els seus 11.900 soldats d'infanteria, 4.000 de cavalleria, 400 miquelets i els 8 canons de campanya (1). Per la seva banda, Noailles disposava de 15.000 soldats d'infanteria, 6.000 de cavalleria i 20 canons.


Plànol francès de la batalla del Ter, amb indicació de les posicions dels exèrcits enfrontats.

El general Nicolás Catinat. (Vikipèdia).

El mariscal Anne-Jules duc de Noailles. (Vikipèdia).

Desenvolupament i conseqüències de la batalla.

El 24 de maig, les forces hispano-catalanes es van desplegar a la dreta del Ter, entre Verges i Torroella, per tal d'impedir el pas dels francesos. El dia 26, aquests intentaren creuar el gual de Verges, però, davant la resistència de les artilleries, que disparaven d'una i altra banda del riu, es van desplegar cap a Torroella.

La matinada del dia 27 de maig, a les quatre de la matinada, amb una boira molt espesa damunt els bancs del riu, la cavalleria francesa va travessar el gual de Torroella, i amb la seva envestida va dispersar la infanteria espanyola que, després de la primera descàrrega dels seus mosquetons, ja no podia oposar resistència. Escalona va reagrupar la seva cavalleria per contraatacar i salvar el que fós possible dels infants, iniciativa que va ser contrarestada per 20 esquadrons de cavalleria i 5 batallons d'infanteria que havien creuat el Ter i els esperaven en formació de batalla. Els espanyols es van replegar procurant salvar les tropes de peu.

Les forces franceses van creuar, tot seguit, el gual d'Ullà amb els batallons del seu centre per atacar de front i de flanc el gruix de la infanteria espanyola; simultàniament, els francesos desplegats davant Torroella van llançar un atac per travessar el Canal del Molí, defensat per arcabussers a cavall d'Extremadura i els tercos Amarillos i Colorados, que van ser dispersats pels atacants.

A partir d'aquell moment va començar la desbandada. Els espanyols van intentar fer-se forts a toca Gualta, aprofitant l'obstacle del Rec del Molí, però van ser dispersats i marxaren en retirada per reagrupar-se a Girona.

Les forces espanyoles comptabilitzaren entre 3.250 i 5.700 baixes, entre morts, ferits i desertors, i els francesos, entre 300 i 500. Segons fonts franceses les pèrdues espanyoles excedien els 9.000 homes incloent-hi 2.000 presoners.

Amb aquesta situació, el camí quedava lliure per Noailles. El 30 de maig, tres dies després de la desfeta espanyola al riu Ter, Noailles començava el setge per terra i mar de la fortalesa de Palamós, que es rendia el 10 de juny. Seguidament es va dirigir a Girona, i el 19 de juny va començar el setge; el 24 havia instal·lat 18 gran canons de setge que començaven a batre les defenses i les muralles de la porta del Carme i el baluard de la Mercè, el dia 27, amb la presa del fortí de Conestable, dominava totes les defenses exteriors de la ciutat.

El 29 de juny va tenir lloc una reunió entre el governador de la plaça, Francisco de Copula, el mestre de camp, els jurats de la ciutat i representants del Capítol de la Catedral, en la que es va acordar la capitulació i conseqüent evitació del saqueig amb el que havien amenaçat el francesos si hi havien d'entrar per la força.

El 5 de juliol Josep de Grato i Rasset i Gerònim Fontdevila, delegats dessignats pel Consell General, tractaren amb Raymond Trobat, intendent del Rosselló i assessor de Noailles, les condicions de lliurament de la ciutat. El 10 de juliol entrava a Girona el duc de Noailles on es va fer prestar sagrament de fidelitat i homenatge en els termes que s'havien acordat.

L'arrivée subite de Monseigneur le Dauphin, avec l'armée du Roy a Espierre, le aoust [sic] 1694. Detall, 1695

(Ampliar) - A l'esquerra: la presa d'Hostalric; al centre, la batalla del Ter; a la dreta la presa de la vila de Palamós. Detall de "L'arrivée subite de Monseigneur le Dauphin, avec l'armée du Roy a Espierre, le aoust [sic] 1694". 1695. Bibliothèque nationale de France.

La batalla del Ter. Gravat de F. Ertinger, 1695

(Ampliar) - La batalla del Ter. Beaulieu. Gravat de F. Ertinger, 1695. Viquipèdia.


Notes

(1) - F. X. Hernández, a "Història Militar de Catalunya. Vol. III. La defensa de la terra" especifica que entre els 42 esquadrons de cavalleria i 29 terços, hi havia el de la Generalitat i el de la ciutat de Barcelona. Tanmateix, una part de la infanteria espanyola era inexperta o havia vingut forçada. Tornar al text


Bibliografia

- Girona al segle XVII. Joan Busquets / Antoni Simon. Quaderns d'Història de Girona, 1993. ISBN 84-86812-33-X

- Història de Girona. Direcció, Lluís Costa Fernández. Ateneu d'Acció Cultural (ADAC), 1990. ISBN 84-404-7571-3

- Historia de las fortificaciones y alojamientos militares de Girona. Carlos Díaz Capmany i Fernando Torres González, Institución Fernando el Católico C.S.I.C, Saragossa, 1998. ISBN 84-7820-412-1

- Història Militar de Catalunya. Vol. III. La defensa de la terra. F. Xavier Hernández. Rafael Dalmau, editor. Barcelona, 2003. ISBN 84-232-0664-5


Back-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés