La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

En aquesta petita plaça, de forma gairebé quadrada, que enllaça el carrer de l'Obra amb el de Santa Clara, hi destaca una casa situada a l'angle sud-oest, la més antiga del barri del Mercadal, que presenta planta baixa i tres pisos, amb finestres d'estil gòtic molt treballades i una brancalada d'una obertura d'estil romànic. Aquest indret havia acollit el mercat que va donar nom, sembla, al barri sencer. També de l'havia anomenat plaça d'en Bonó i plaça de les Bernardes.
Sobre aquest edifici noble s'havia suggerit la seva pertinença a la família Margarit. Les actuals hipòtesis apunten que es tractaria del forn de la Sagristia Major de la Catedral de Girona, una activitat ja protegida en temps del comte Ramon Berenguer III, qui l'any 1106 atorgà la facultat exclusiva de coure pa en el barri del Mercadal a aquesta institució. El privilegi va ser renovat pel rei Jaume I l'any 1234, ampliant-li el territori. La dada que confirma la hipòtesi es troba en el fet que l'any 1385 el rei Pere III, trobant-se a Girona, va ordenar a Francesc Serra, arrendador del forn de la Sagristia Major de la Catedral, que lliurés als procuradors de l'obra de les muralles la quantitat de tretze lliures. Se suposa que aquest Francesc Serra era l'hereu de Guillem Ramon Serra, el qual habitava a mitjans de segle XV una casa situada al mateix lloc on avui encara es contempla Aquest edifici.

D'aquesta placeta, situada en un lateral del carrer de Santa Clara, el cronista oficial de Girona Enric Mirambell (op. cit. a la bibliografia), comenta que [...] l'actual carrer de Santa Clara no era, com ho és ara, un llarg vial gairebé rectilini que uneix l'avinguda Sant Francesc amb la plaça de Sant Agustí. Hi havien tres places, una de les quals era l'anomenada del Mercadal, placeta que ha desaparegut com a tal, però encara en una de les antigues cases hi figura una làpida amb la inscripció "Antiga plaça del Mercadal", làpida que s'hi va col·locar per iniciativa del propietari de l'edifici Pere Simon i Vallmajor, que va ser regidor de l'Ajuntament.
Mirambell segueix descrivint-la com més o menys quadrada i molt tancada. S'hi accedia per tres passos d'una amplada reduïdissima. Venint del pont de Pedra la casa que s'aixecava a l'esquerra tancava gairebé totalment el recinte, deixant només el pas imprescindible. Semblantment passava en el sector oposat on se'ns presentava frontalment l'edifici de la funerària.
El pas cap a les Bernardes tenia també l'amplada mínima per permetre la circulació d'un carruatge. Les voreres, en aquests dos passos, eren tan estretes que si un vianant coincidia amb el pas d'un vehicle s'havia d'encongir per tal de no sentir-ne el fregadís. Venint del temple del Mercadal s'entrava a la pla&ccedi;a del carrer de l'Obra. Aquest darrer accés no s'ha modificat, el trobem igual que sempre. En canvi les cases que constrenyien l'entrada al nord i al migdia varen ser enderrocades, una durant la guerra i l'altra en la inmediata postguerra, i en el seu lloc es construïren dos nous edificis de més reduïdes dimensions per tal de permetre la moderna alineació del carrer
.

La placeta del Mercadal, entre el carrer de l'Obra i el de Santa Clara. Al fons, el campanar neogòtic de l'església del Mercadal. 1925

(Ampliar) - La placeta del Mercadal, entre el carrer de l'Obra i el de Santa Clara. Al fons, el campanar neogòtic de l'església del Mercadal. 1925. Atribuïda a Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona

Els records que Mirambell descriu en el seu llibre abasten també les sensacions que li provocava l'indret: La configuració de la placeta li donava un caràcter recollit i acollidor. Semblava talment un pati de veïns. El trànsit rodat era tan escàs que pràcticament no impedia que es fes vida al carrer. Aquesta tranquil·litat només s'alterava una mica els dissabtes amb la presència de les tartanes dels que venien al mercat. A la imatge antiga de la placeta, s'en poden observar dos d'aquests vehicles, ja fa mots anys en desús. En la casa que fa recó i que es caracteritza pel seu artístic finestral, hi havia una quadra on s'estabulaven els animals, mentre que els carruatges restaven aparcats al mig de la placeta tot el matí del dissabte.
Mirambell rememora la vida i la convivència dels veïns al carrer, explicant que les vesprades d'estiu tothom es projectava a l'exterior. Uns prenien la fesca al balcó, d'altres al pas de la porta, asseguts en una cadira, un tamboret o una poltrona de vímet. S'ntercanviaven converses entre els veïns i també amb el sereno que s'hi entretenia per matar una estona la seva llarga nit. Alguna vegada arribava a passar un cotxe...








Back


Localització 41º 59' 02" N
2º 49' 23" E

Bibliografia.

  • "Retalls de Vida Gironina". Enric Mirambell i Belloc. Ajuntament de Girona. Col·lecció Història de Girona 40. 2007. ISBN 84-8496-039-0. Mirambell és el Cronista Oficial de la ciutat.
  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés