Planta del monestir



Història

Originàriament, la zona de l'antic burg de Sant Pere de Galligants corresponia a un eixamplament del corredor que formava la Via Augusta a la seva entrada a Girona des del nord, passant per Pedret, i per tant, es feia més pràctic per als assentaments humans.

Els precents més coneguts d'aquesta zona es remunten a la fundació d'una vil·la romana situada vora del camí de la vall de Sant Daniel i registrada arqueològicament sota la fonamentació de l'església de Sant Nicolau. Al text esmentat a la bibliografia s'indica que entre els segles VIII i X, hom habilità sota les restes de la vil·la una necròpolis d'inhumació que s'estenia fins ben a prop de Sant Pere. Precisament la primera menció del monestir de Sant Pere de Galligants és de l'any 988. Això no vol pas dir que aquest cementiri fos per a ús exclusiu dels monjos, però és ben cert que el burg de Sant Pere es va formar i consolidar a redossa de l'establiment monacal.

Aquest primer esment es materialitza en el pergamí de data 11 de novembre de 988, mitjançant el qual sis almoiners d'Ermengards, difunta, donaren acompliment al seu testament donant al cenobi diversos masos, cases i camps.

A l'entorn de l'any 1020 Sant Pere presentava encara un aspecte rural, on uns quants masos veïns explotaven una terra de vinyes i horts. Els habitants de Pedret, Sant Pere, Campdorà i la vall Bascona, l'actual vall de Sant Daniel, que compartien l'església parroquial de Santa Eulàlia Sacosta, advocació que se situaria més enllà del primer esment enregistrat que se'n fa, de l'any 1078, situada al nord de Sant Pere, sobre el camí que pujava a Montjuïc i més enllà a Campdorà, se situaven en un poblament dispers, de petites concentracions de masos.

Paral·lelament als nous establiments impulsats durant el segle XI al burg de Sant Feliu, es formaria el burg de Sant Pere de Galligants, burg el govern del qual va estar en mans del diversos abats del monestir en qualitat de feu propi, fins al segle XIV.

Aquesta especial jurisdicció queda palesa quan Alfons I va eximí dels mals usos els ciutadans de Girona, però va haver d'excloure de la mesura que havia adoptat els vilatans del burg de Sant Pere.

A mitjans del segle XII les rendes de què gaudia el monestir li varen permetre d'aixecar l'actual edifici monàstic, conjunt arquitectònic del romànic ple; d'aquesta mateixa època data la construcció de l'església de Sant Nicolau.

La planta de quatre absis -veure la planta del monestir- recorda l'estructura d'un Martirium, planta que va ser modificada en el segle XIII, per afegir-hi la nau, que va provocar l'enderroc de l'absis de ponent, i així l'edifici va adquirir una planta -l'actual- de creu llatina.


Bibliografia

  • "Girona comtal i feudal (1000-1190), J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla i J. Sagrera. Quaderns d'Història de Girona. Ajuntament de Girona, 1996. ISBN 84-86812-57-7
  • Sant Pere de Galligans. La història i el monument. Josep Calzada i Oliveras. Diputació de Girona, 1983. Dip. legal GE-11/83.

  • Back