La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El dijous 28 de juny 2018, l'Ajuntament de Girona va descobrir una placa en record de les persones treballadores de la fàrica Grober de Girona, que va estar en funcionament entre 1890 i 1978 al barri del Mercadal de la ciutat. A l'acte de la descoberta van participar-hi, entre altres, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, a més d'altres regidors tant de l'equip de govern com de l'oposició i el director gerent de la companyia des de 1974, Magí Borrell. També hi van ser presents membres de l'Associació de Veïns del barri del Mercadal, entre d'altres. La placa està a la cruïlla del carrer Cristòfol Grober amb el carrer Sèquia, on hi havia hagut part de les instal·lacions d'aquest complex fabril.

Treballadores davant les màquines de debanament. 1910-1920
(Ampliar) - Treballadores davant les màquines de debanament. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el director gerent de la Grober des del 1974, Magí Borrell, varen ser els encarregats de fer la descoberta de la placa. A l’acte hi varen assistir també el regidor Eduard Berloso; altres regidors i regidores del consistori; l’exalcalde de la ciutat, Joaquim Nadal; la tinenta d’alcaldia i regidora de Cultura, Ensenyament i Festes d’Arenys de Munt, Tònia Vila; la historiadora i documentalista de la fàbrica Grober, Mercè Colomer i familiars de Magí Borrell. Borrell és nét del qui va ser president de la societat, Pere Portabella.

Treballadors i treballadores de la secció de debanat i acoblat de fil. 1920-1930
(Ampliar) - Treballadors i treballadores de la secció de debanat i acoblat de fil. 1920-1930. Josep Thomas Bigas. CRDI - Ajuntament de Girona

Coincidint amb la descoberta de la placa, es va signar a la Sala de Junta de Govern Local de l’Ajuntament el conveni de donació del fons Grobelastic-Magí Borrell i Portabella al consistori amb l’objectiu que es dipositi al Museu d’Història de la ciutat.
El fons inclou materials, objectes i elements diversos procedents de l’antiga fàbrica Grober de Girona que Magí Borrell ha preservat tot aquest temps, entre els quals un teler Jacquard d’inici del segle XX, una màquina trenadora de 1883 o la col·lecció completa de botons de “corozo” fabricats a Girona, a més d’àlbums de fotografies i material de la guarderia.

Treballadores de la fàbrica. 1910-1920
(Ampliar) - Treballadores de la fàbrica. 1910-1920. Josep Thomas Bigas. CRDI - Ajuntament de Girona

Breu història de la Grober
La fàbrica Grober va instal·lar-se a Girona el 1890, com a industria tèxtil dedicada a fabricar trenes, fils de seda i cordons. Va ser fundada pel piemontès Cristòfor Grober Viotti, que havia visitat l’exposició universal de Barcelona del 1888 i va decidir instal·lar una factoria a Catalunya, concretament a Girona, on aprofitava dos factors: l’aigua de la sèquia Monar com a productora d’energia i la pràcticament inexistent indústria moderna important a la ciutat.
El 1892 es va constituir l’empresa Grober y Cía, que substituïa la primera empresa de caràcter familiar. S’hi fabricaven fils de llana i de cotó, trenes i cordons, i comptava amb un capital inicial de 450.000 pessetes. Havia nascut una de les principals empreses de passamaneria de l’Estat espanyol. Les naus de la fàbrica (que també tenia una altra seu a Bescanó) estaven equipades amb ordidors, telers per fer cintes, màquines de trenar, calderes per rentar la llana, màquines de filar, etc. A més, la nova indústria també es va especialitzar en la fabricació de botons, fets amb una espècie de castanya sud-americana que s’anomenava popularment “coco”, inicialment; més endavant, es va emprar el nacre i, ja més modernament, el plàstic.

Magatzem i dipòsit de corozo, una espècie de castanya sud-americana que s’anomenava popularment 'coco'. 1910-1920
(Ampliar) - Magatzem i dipòsit de corozo, una espècie de castanya sud-americana que s’anomenava popularment 'coco'. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

A inicis del segle XX l’empresa va quedar a mans exclusives de la família Grober i a partir de 1906 l’empresa va començar una veritable i important expansió a tots nivells. Va engrandir l’espai de fàbrica amb l’adquisició de l’antiga Planas i Flaquer, i també amb la de parcel·les sorgides amb l’enderrocament de les muralles. Els nous edificis van incorporar millores en la producció i es va assolir capacitat per a més màquines i per acollir més persones que hi treballaven, augmentant així la capacitat de producció.
A partir de 1919 hi va haver una etapa de creixement i expansió, que es va veure frenada per la Guerra Civil. L’activitat fabril es va reiniciar el 1939, amb aportacions i innovacions importants en el procés industrial i de producció i exportació.
La instal·lació de la Grober a Girona va significar canvis importants i favorables per a a ciutat: nous hàbits socials, noves formes de vida, impuls econòmic, etc. El 1911 hi treballaven 1.100 persones, i el 1914, ja eren 1.500, en un moment en que la ciutat tenia uns 17.000 habitants. Cal destacar que predominaven les dones obreres, que eren el 80%: 929 el 1911, davant dels 123 homes.
És important destacar també la tasca social de la Grober, que va tenir una guarderia, disposava de menjadors per a les persones que hi treballaven, tenia seccions culturals i lúdiques, com l'Orfeó Cants a la Pàtria, una escola d’ensenyament primari, el Foment de Cultura, i també una escola d’oficis i arts decoratives.
Als anys 70 la crisi internacional i les diferents dinàmiques empresarials van provocar que la Grober fos traslladada a Bescan el 1978. El 1976 es van enderrocar els edificis històrics de la Grober de Girona i el 1982 l’Ajuntament de Girona va construir la plaça de la Constitució, actualment, plaça de l’U d’Octubre de 2017, en uns espais que havien ocupat els edificis i la fàbrica Grober. El 1984 la Grober de Bescanó també va ser desmantellada, i va quedar tan sols la fàbrica Grober d’Arenys de Munt, avui reconvertida en Grobelàstic, i en ple rendiment i activitat.

Secció de màquines per foradar botons. 1910-1920
(Ampliar) - Secció de màquines per foradar botons. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.


[Més imatges]-------------Back - Index - Next

El director gerent de la companyia des de 1974, Magí Borrell
(Ampliar) - El director gerent de la companyia des de 1974, Magí Borrell, durant l'acte.

Façana de la fàbrica Grober a l'encreuament dels carrers Cristòfol Grober i Nou. 1910-1920
(Ampliar) - Façana de la fàbrica Grober a l'encreuament dels carrers Cristòfol Grober i Nou. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Interiors de la fàbrica Grober. Retrat d'un home i dos dones entre les màquines.
(Ampliar) - Interiors de la fàbrica Grober. Retrat d'un home i dos dones entre les màquines. 1920-1925. Carles Batlle Ensesa. CRDI - Ajuntament de Girona

Retrat d'un nen amb bicicleta al carrer Sèquia. A banda i banda, la fàbrica Grober. Al fons, la torre de les Aigües. 1955
(Ampliar) - Retrat d'un nen amb bicicleta al carrer Sèquia. A banda i banda, la fàbrica Grober. Al fons, la torre de les Aigües. 1955. Martí Massafont. CRDI - Ajuntament de Girona

Dones treballant a la secció de telers a la fàbrica Grober
(Ampliar) - Dones treballant a la secció de telers a la fàbrica Grober. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona

L'exalcalde Girona Joaquim Nadal durant l'acte
(Ampliar) - L'exalcalde Girona Joaquim Nadal durant l'acte


  • La fàbrica Grober. Article històric dela compex industrial.

  • Història del barri del Mercadal. Article històric del barri del segle XVI al Pla Perpinyà.

  • El Foment de Cultura, l'"Ateneu" de Girona. Article història del compex formatiu construït a l'empara de la fàbrica Grober.

  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés