El divendres 4 de febrer 2016 s'ha inaugurat al Museu d'Història de Girona una exposició la col·lecció Damià Escuder (Sarrià de Ter, 1934 - Girona, 2011), que aplega vint-i-una pintures i dibuixos de l'artista i activista procedents d'una donació privada. (Ampliar) - exposicio_damia_escuder_sep_3.
Damià Escuder, artista polifacètic, activista i pensador reivindicatiu, s’autodefiní com a líder independentista català i monjo budista francès. (Ampliar) - Damià Escuder, amb Lluís Bosch Martí. Girona. 1983. Joan Comalat. CRDI - Ajuntament de Girona.
Durant molts anys, Escuder va treballar en una empresa química, tasca que compaginava amb la seva pintura i les diferents exposicions on s'exhibia la seva obra. Malgrat tenir pintures distribuïdes arreu d'Europa, el seu estil peculiar no va ser entès per tothom. El seu germà, Joan Escuder, el definia com "un tipus de pintura que no té cap nom, són dibuixos propis, no es poden englobar en cap estil" (Diari de Girona, 15 d'agost 2011). (Ampliar) - Fotografia de Damià Escuder, del llibret de l'exposició. Josep M. Oliveras. Una altra de les seves obres més importants es troba exposada a Escòcia, i és un enllaç amb la seva tercera faceta, la religiosa. Escuder es va identificar sempre amb les diferents creences, ja que considerava que totes compartien un fons comú, que és la figura d'un Déu. A Escòcia, la seva pintura penja a Holy Island, que és un centre budista internacional on ell es va ordenar a l'escola de budistes Zen i també en budisme tibetà. La seva creença l'articulaven les diferents religions, també la cristiana, i va formar part de la Hermandad de Acción Católica (HOAC). (Ampliar) - Preparant la inauguració de l'exposició. Costa-Pau, en el seu article referenciat a la bibliografia indica que, atret pel diàleg entre les diferents esglésies cristianes, freqüentà el grup ecumènic de Barcelona i, el 1963, amb Joan Botam i Pere Pau, anà a Taizé per prendre exemple del prior germà Roger. En aquella època Escuder procura viatjar, amb esperit com qui diu de pelegrí. El 1968 acut a una de les grans concentracions contra els bombardeigs americans del Vietnam, a Londres, curulla de retrats d’Ho Chi Minh. "Pobres soldats americans, obligats a lluitar en un país desconegut!", escriu. I no s’està de dir: "Ai, l’home, que hauria d’estar madur per saltar i descobrir la galàxia, encara pensa en l’explotació del germà". (Ampliar) - Inauguració de l'exposició de Damià Escuder.
No negligeix d’observar-ho amb criteri marxista. Però hi avantposa Nietzsche, que és qui primer percep clarament, segons Dawson, la malaltia de la cultura occidental. Escuder hi coincideix i, com Nietzsche, en responsabilitza la tèbia doctrina moral cristiana. (Ampliar) - Sense títol. Dibuix. Bolígraf i tintes de colors sobre paper. 50,5 x 65,5 cm. En una taula rodona de Tele/eXprés entorn de l’univers hippy, el 1971, afirmava que la cultura catalana és psicodèlica, des d’Arnau de Vilanova i Ramon Llull fins a Verdaguer i Gaudí, que maldaren, com els hippies, per despertar l’home. Per a això cal "una constant purificació catàrtica, però és una catarsi que va més enllà de la cosa personal. Lector de Karl Jaspers, rebla el requeriment amb un: "Tot sol, jo no sóc res". Aquesta purificació per a ell abasta el passat històric personal i de tota la civilització que arrossega. I per aconseguir-ho serveix igualment l'àcid lisèrgic, la marihuana o pujar dalt d’una muntanya". En una altra ocasió ens dirà que ell no fuma, no beu ni pren res. (Ampliar) - Damià Escuder. 1979-1983. Fotografia Joan Carles Codolà / El Punt. CRDI - Ajuntament de Girona.
A la mort del general Franco, donà suport a les plantades de Lluís Maria Xirinacs davant la presó Model de Barcelona, el 1975, en exigència de l'alliberament dels presos polítics. Barbut, ulls blaus, cabellera ben sovint esbullada, Damià Escuder va enraonar més que no va escriure. Fou, a més, esporàdic pintor
i cineasta underground. Fa pensar una mica en un d’aquells filòsofs o profetes israelians i xinesos de qui només coneixem les idees per transmissió de deixebles o eventuals oïdors.
Bibliografia. [Més imatges]--------------- |
(Ampliar) - Sant Jordi. 124 x 97,5 cm. Ceres i pastels sobre fusta. Ca. 1980. (Ampliar) - Casa del poble. Aquarel·la. 30 x 23 cm. (Ampliar) - Sense títol. Ceres i pastels sobre fusta. 103,5 x 83,5 cm. Ca. 1980. (Ampliar) - Sense títol. Ceres i pastels sobre fusta. 122,5 x 105 cm. Ca. 1980. (Ampliar) - Sense títol. Acrílica sobre tela. 202 x 141,5 cm (Ampliar) - Sense títol. Aquarel·la i llapis de colors sobre paper. 42,5 x 34,5 cm. (Ampliar) - El professor de la UAB i crític d'art Jaume Vidal Oliveras, durant la inauguració de l'exposició. (Ampliar) - Albert Ballesta i Tura, alcalde de Girona, durant la inauguració de l'exposició. (Ampliar) - Sílvia Planas, directora del Museu d'Història, durant la inauguració de l'exposició. (Ampliar) - Joan Escuder, germà de Damià i ex-president del GEiEG, durant la inauguració de l'exposició. |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |