La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El divendres 4 de febrer 2016 s'ha inaugurat al Museu d'Història de Girona una exposició la col·lecció Damià Escuder (Sarrià de Ter, 1934 - Girona, 2011), que aplega vint-i-una pintures i dibuixos de l'artista i activista procedents d'una donació privada.
La presentació al públic d'aquest llegat fins ara inèdit ha estat també una ocasió per honorar Escuder. "La meva mare es deia Amor", el títol de l'exposició, és extret d'una entrevista que va fer-li el periodista Xevi Planes per a la Revista de Girona l'any 2000.

exposicio_damia_escuder_sep_3

(Ampliar) - exposicio_damia_escuder_sep_3.

Damià Escuder, artista polifacètic, activista i pensador reivindicatiu, s’autodefiní com a líder independentista català i monjo budista francès.
L'escriptor Manuel Costa-Pau, al seu article "Damià Escuder, rebel infatigable" publicat a la Revista de Girona 271 (març-abril, 2012), considera Escuder l'introductor de l'underground, del moviment hippy i del culte del zen a la Girona de la seva generació.
De pensament cristià i antifranquista, va participar als Fets de Palau (1960) on va ser detingut per primer cop. Va ser un dels fundadors del Front Obrer Català, va patir un any i mig de presó i va ser torturat. El 2011 va implicar-se activament en el moviment dels indignats de la Plaça Catalunya.
Bona part dels dibuixos de Damià Escuder són resultat de l'automatisme, una clau per penetrar un món que s'expressa sota l'escorça de les coses. Alguns d'ells tenen o semblen tenir un caràcter abstracte, en altres intuïm estranyes i refinades criatures, éssers amb rars ulls que provenen de la profunditat de la nit. Val a dir que en aquest univers germinal vist com en un microscopi, hi ha secrets. Qui els observi amb atenció veurà missatges en clau.

Damià Escuder, amb Lluís Bosch Martí. Girona. 1983

(Ampliar) - Damià Escuder, amb Lluís Bosch Martí. Girona. 1983. Joan Comalat. CRDI - Ajuntament de Girona.

Durant molts anys, Escuder va treballar en una empresa química, tasca que compaginava amb la seva pintura i les diferents exposicions on s'exhibia la seva obra. Malgrat tenir pintures distribuïdes arreu d'Europa, el seu estil peculiar no va ser entès per tothom. El seu germà, Joan Escuder, el definia com "un tipus de pintura que no té cap nom, són dibuixos propis, no es poden englobar en cap estil" (Diari de Girona, 15 d'agost 2011).
Mitjançant la seva pintura, Escuder va intentar sempre expressar el que li preocupava. L'any 1995, una exposició a Arbúcies va servir per denunciar la represa dels assajos nuclears que França feia a Mururoa, al Pacífic. A l'exposició Mururoa Atoll es van exhibir sis pintures a l'oli de gran format, quatre de petites i deu dibuixos per posar en relleu el que l'artista va definir com "una demència del món occidental que es presenta com a nou ordre, però que és un nou ordre que no convé a la humanitat". En aquella ocasió, Escuder qualificava el seu art de viu, i va explicar que una de les pancartes que s'exposava, que demanava l'aturada dels assajos nuclears, es va utilitzar en campanyes a Barcelona.

Fotografia de Damià Escuder

(Ampliar) - Fotografia de Damià Escuder, del llibret de l'exposició. Josep M. Oliveras.

Una altra de les seves obres més importants es troba exposada a Escòcia, i és un enllaç amb la seva tercera faceta, la religiosa. Escuder es va identificar sempre amb les diferents creences, ja que considerava que totes compartien un fons comú, que és la figura d'un Déu. A Escòcia, la seva pintura penja a Holy Island, que és un centre budista internacional on ell es va ordenar a l'escola de budistes Zen i també en budisme tibetà. La seva creença l'articulaven les diferents religions, també la cristiana, i va formar part de la Hermandad de Acción Católica (HOAC).

Preparant la inauguració de l'exposició

(Ampliar) - Preparant la inauguració de l'exposició.

Costa-Pau, en el seu article referenciat a la bibliografia indica que, atret pel diàleg entre les diferents esglésies cristianes, freqüentà el grup ecumènic de Barcelona i, el 1963, amb Joan Botam i Pere Pau, anà a Taizé per prendre exemple del prior germà Roger. En aquella època Escuder procura viatjar, amb esperit com qui diu de pelegrí. El 1968 acut a una de les grans concentracions contra els bombardeigs americans del Vietnam, a Londres, curulla de retrats d’Ho Chi Minh. "Pobres soldats americans, obligats a lluitar en un país desconegut!", escriu. I no s’està de dir: "Ai, l’home, que hauria d’estar madur per saltar i descobrir la galàxia, encara pensa en l’explotació del germà".

Inauguració de l'exposició de Damià Escuder

(Ampliar) - Inauguració de l'exposició de Damià Escuder.

No negligeix d’observar-ho amb criteri marxista. Però hi avantposa Nietzsche, que és qui primer percep clarament, segons Dawson, la malaltia de la cultura occidental. Escuder hi coincideix i, com Nietzsche, en responsabilitza la tèbia doctrina moral cristiana.
Però sobretot hi concorda per la semblança entre la concepció nietzschiana del superhome i la idea cristiana de l’home nou. Recorria i sojornava en santuaris de tota mena, del país o d’on fos: cristians, budistes, jueus, musulmans.

Sense títol. Dibuix. Bolígraf i tintes de colors sobre paper

(Ampliar) - Sense títol. Dibuix. Bolígraf i tintes de colors sobre paper. 50,5 x 65,5 cm.

En una taula rodona de Tele/eXprés entorn de l’univers hippy, el 1971, afirmava que la cultura catalana és psicodèlica, des d’Arnau de Vilanova i Ramon Llull fins a Verdaguer i Gaudí, que maldaren, com els hippies, per despertar l’home. Per a això cal "una constant purificació catàrtica, però és una catarsi que va més enllà de la cosa personal. Lector de Karl Jaspers, rebla el requeriment amb un: "Tot sol, jo no sóc res". Aquesta purificació per a ell abasta el passat històric personal i de tota la civilització que arrossega. I per aconseguir-ho serveix igualment l'àcid lisèrgic, la marihuana o pujar dalt d’una muntanya". En una altra ocasió ens dirà que ell no fuma, no beu ni pren res.

Damià Escuder. 1979-1983

(Ampliar) - Damià Escuder. 1979-1983. Fotografia Joan Carles Codolà / El Punt. CRDI - Ajuntament de Girona.

A la mort del general Franco, donà suport a les plantades de Lluís Maria Xirinacs davant la presó Model de Barcelona, el 1975, en exigència de l'alliberament dels presos polítics. Barbut, ulls blaus, cabellera ben sovint esbullada, Damià Escuder va enraonar més que no va escriure. Fou, a més, esporàdic pintor i cineasta underground. Fa pensar una mica en un d’aquells filòsofs o profetes israelians i xinesos de qui només coneixem les idees per transmissió de deixebles o eventuals oïdors.
(Text de semblança filosòfica d'Escuder extret i adaptat de l'article de Manuel Costa-Pau, referenciat a la bibliografia).


Bibliografia.

● "Damià Escuder, rebel infatigable". Manuel Costa-Pau. Article publicat a Revista de Girona 271 (març-abril, 2012).
● "Mor l'artista i activista Damià Escuder". Robert Van Eeckhout. Article publicat al Diari de Girona, el dilluns 15 d'agost 2011.
● "Damià Escuder, la meva mare es deia amor". Jaume Vidal Oliveras. Llibret de l'exposició del mateix títol. Ajuntament de Girona, 2016.



  • Exposició "Gironacord 2015". Article i reportatge fotogràfic de l'exposició homenatge de Lluís Bosch Martí a Damià Escuder durant les Fires de Sant Narcís 2015.


  • [Més imatges]-------------Back-Index-Next

    Sant Jordi. 124 x 97,5 cm. Ceres i pastels sobre fusta. Ca. 1980

    (Ampliar) - Sant Jordi. 124 x 97,5 cm. Ceres i pastels sobre fusta. Ca. 1980.

    Casa del poble. Aquarel·la. 30 x 23 cm

    (Ampliar) - Casa del poble. Aquarel·la. 30 x 23 cm.

    Sense títol. Ceres i pastels sobre fusta. 103,5 x 83,5 cm. Ca. 1980

    (Ampliar) - Sense títol. Ceres i pastels sobre fusta. 103,5 x 83,5 cm. Ca. 1980.

    Sense títol. Ceres i pastels sobre fusta. 122,5 x 105 cm. Ca. 1980

    (Ampliar) - Sense títol. Ceres i pastels sobre fusta. 122,5 x 105 cm. Ca. 1980.

    Sense títol. Acrílica sobre tela. 202 x 141,5 cm

    (Ampliar) - Sense títol. Acrílica sobre tela. 202 x 141,5 cm

    Sense títol. Aquarel·la i llapis de colors sobre paper. 42,5 x 34,5 cm

    (Ampliar) - Sense títol. Aquarel·la i llapis de colors sobre paper. 42,5 x 34,5 cm.

    Jaume Vidal Oliveras, durant la inauguració de l'exposició

    (Ampliar) - El professor de la UAB i crític d'art Jaume Vidal Oliveras, durant la inauguració de l'exposició.

    Albert Ballesta i Tura, alcalde de Girona, durant la inauguració de l'exposició

    (Ampliar) - Albert Ballesta i Tura, alcalde de Girona, durant la inauguració de l'exposició.

    Sílvia Planas, directora del Museu d'Història, durant la inauguració de l'exposició

    (Ampliar) - Sílvia Planas, directora del Museu d'Història, durant la inauguració de l'exposició.

    Joan Escuder, germà de Damià i ex-president del GEiEG, durant la inauguració de l'exposició

    (Ampliar) - Joan Escuder, germà de Damià i ex-president del GEiEG, durant la inauguració de l'exposició.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés