Presentació del llibre "Na Blanca, jueva de Girona (s. XIV)", de Sílvia Planas

El 7 d'abril de 2010 va tenir lloc al Centre Bonastruc ça Porta, seu del Museu d'Història dels Jueus de Girona, la presentació de llibre de Sílvia Planas qui va estar acompanyada de Lluïsa Faxedas, Tinenta d’alcalde i regidora delegada de Cultura i Educació de l’Ajuntament de Girona, Lluís Lucero, vicepresident de l’Associació Amics de la UNESCO de Girona, Gemma Garcia, editora de l'opuscle.

Qui era na Blanca

Sílvia Planas (Camprodon, 1965) ja ens havia mostrat l'any 2001 amb Filles de Sara (Girona, Curbet Comunicació Gràfica) una especial sensibilitat. Una visió històrica marcada per l'accent de la feminitat i d'una especial tendresa poètica. Aquells ingredients de 2001, en aquell moment amb format més novel·lesc, troben ara una potència narrativa singular en el llibret Na Blanca, jueva de Girona (s.xIV) que amb un apèndix amb la versió anglesa ha estampat l'editorial Vitel·la de Bellcaire d'Empordà, el dia 28 de febrer de 2010.

La bellesa del text i de les imatges, la concreta figuració històrica de les escenes del part i de l'ambientació del Call, es presenten també amb la ponderació realista de la cruesa i de la duresa dels fets.

En síntesi, Astruga, nascuda jueva l'any 1375, batejada al cristianisme la nit del 9 d'agost de 1391 en circumstàncies dramàtiques, mantindria tothora els costums, els ritus, la cuina i la vida apreses en el marc d'una família jueva, i s'hi mantindria fidel en la intimitat fins a experimentar persecució per judaïtzar i acabar sortint de Girona cap a Portugal, on Sílvia Planas la localitza havent retornat a la seva religió originària. Aquí es perd el rastre de na Blanca en els entorns de l'any 1410 sense que en sapiguem res més. Prou, però, per tal que Sílvia Planas pugui concloure que na Blanca "es mostra, així, com una dona valenta i perseverant, decidida a rescatar de l'oblit forçat la seva cultura, la seva fe, la seva tradició i la seva pròpia memòria. Una dona il·lustre, que va saber salvaguardar una petita, però important, part de la història de Girona".

Tant o més que els aspectes més directament personals de la història de na Blanca, convé ara situar de la mà de Planas el context social i econòmic, també cultural, i l'entorn familiar, la pròpia evolució del llinatge del nostre personatge "filla d'un home molt savi i néta d'una dona molt valenta".

Efectivament, els avis paterns eren David Bonjorn de Barri, home savi però malcarat, i Esther, filla d'un jueu prominent de l'aljama de Girona, n'Astruc Caravita. David era un astrònom acreditat de Perpinyà. Del matrimoni tingueren el pare de n'Astruga, Jacob ben David Bonjorn, que esdevindria també astrònom i acabaria sent astrònom de cort defensat i protegit pel rei Pere el Cerimoniós. La mare de Jacob, Esther, deixà Perpinyà en un acte d'independència i de valentia i anà a infantar el seu fill a Girona, on el crià fins que li permeté tornar amb el seu pare a Perpinyà a aprendre d'astronomia. Jacob i na Goig tingueren n'Astruga, com hem dit. Aquesta encara molt jove, a disset anys, l'any 1390, fou donada en matrimoni a un altre jueu destacat de l'aljama de Girona, Jucef Falcó, que esdevindria Pere de Banyoles el dia que amb la seva muller es batejarien a la catedral de Girona, en els fets infausts de 1391 com a Pere i Blanca. Un any després moria el marit i na Blanca es proposaria tornar a maridar, aquest cop amb un altre jueu convers, Ferrer de Montcada, no sense abans sol·licitar del rei i aconseguir, el 3 d'octubre de 1392, l'autorització reial per seguir administrant els béns del seu fill Miquel tingut amb Jucef (Pere).

L'any 1394 anaren a prendre les aigües a Caldes de Malavella, on foren desposseïts per poc temps dels seus béns, acusats de judaïtzar, perquè la reina Violant de Bar va requerir la devolució dels seus béns. Uns mesos més tard es repetiria la denúncia i aquest cop fou el rei Joan I qui va ordenar que no els molestessin més.

Sílvia Planas descriu uns anys, poc documentats, però d'una certa normalitat i placidesa vivint a Girona, en la discreció d'una vida de conversos i unes pràctiques jueves en la intimitat de la llar. Però no tot devia ser tan fàcil perquè finalment, recuperada la plena condició de jueus practicants, es troben a Portugal al final de la primera dècada del segle XV, on la reina Violant de Bar, antiga protectora, comminarà la recuperació dels béns del matrimoni desafecte exercint de facto la seva condició de senyora dels jueus i les jueves de Girona en un reconeixement implícit d'aquesta condició recuperada.

La notorietat de n'Astruga, esdevinguda Blanca, és la fermesa del seu caràcter i de les seves conviccions, emparada, això sí, en unes condicions econòmiques i socials favorables, per la seva vinculació amb famílies influents del Call. Però, així i tot, convé remarcar la profunditat arrelada d'un pensament i d'una formació, en demostració clara que ni la violència física, ni la violència espiritual no poden corregir els corrents íntims dels sentiments.

Aquesta és la lliçó de na Blanca que ens aporta i ens acosta Sílvia Planas, posant rostre, dimensió més humana, al tombant gironí del segle XIV al XV, quan amb un segle d'anticipació es prefigura ja la dissolució de la comunitat jueva de la ciutat i el dur camí de l'exili, interior en uns casos, plena diàspora en d'altres.

Joaquim Nadal i Farreras.
Article publicat al Diari de Girona, 9 d'abril de 2010.




Sobre el Centre
  • Centre Bonastruc ça Porta. Reportatge fotogràfic i article sobre la seu del Museu d'Història dels Jueus de Girona.

  • Museu d'Història dels Jueus de Girona. Reportatge fotogràfic i informació pràctica sobre el Museu d'Història dels Jueus de Girona.

    Sobre els jueus i Girona

  • Els jueus a Girona (I). Història dels jueus a la ciutat de Girona, des de les primeres dades documentals fins el segle XIII.

  • Els jueus a Girona (II). Història dels jueus a la ciutat de Girona, des del segle XIII fins a l'expulsió el 1492.

  • Mossé ben Nahman, dit Bonastruc ça Porta. Biografia de l'anomenat Jueu dels quatre noms, el gran cabalista gironí.

  • El Call de Girona: la petja jueva. Itinerari turístic per l'antic Call de Girona.



  • "Retrat de dona jueva", Bartolomeo Veneto (ca. 1481-1531), Florència. (Wikipèdia)



    La dansa de Miriam. Psalteri Tomic 1360-1363 . Museu Històric de Moscou. (Wikipèdia)



    Fragment de "La núvia jueva (Isaac i Rebeca)". Rembrandt ca. 1666. Oli sobre tela. Rijksmuseum, Amsterdam. (Wikipèdia)



    Haggadah de la festa del Pésaj. Segle XIV. (Wikipèdia)


    Back-Index